1. En la majoria dels manuscrits que ens han conservat aquesta composició, frej’aura ve substituït per douss’aura; això, però, deu ésser, com remarca Appel, una correcció dels copistes posteriors. B. de V. vol apropar, ací, dos termes contradictoris — «freda brisa» i «paradís» — acostats en l’esperit del poeta per obra dels miratges de l’amor. (Veg. també els versos 1-12 de la comp. núm. 8).
2. vostre no es refereix a la dama cantada, ans als habitants del seu país (els cortesans anglesos que havien anat a França amb B. de V., per ex.).
6. aclis (d’aclinar), «inclinar-se davant d’algú», «retre homenatge»; hom s’inclina davant d’aquell a qui s’està sotmès.
7. ententa, intenció, desig, pensament.
8. assis (d’assentar), assegut, establert.
14. lit., «em deu haver conquistat».
17. repenta (de repentir), penedir-se, cessar, desdir-se.
19-20. Es tracta, segurament, d’un proverbi popular.
33. traire, traure, llençar; també, suportar.
35. aire, família, ascendència, extracció; bon té ací el sentit de noble.
39. lit., «i no en tinc de tenir dany»,
44. lit., «però això m’estira cap enrere»,
47. a sotzmana (de a sotz man), «per sota mà», secretament.
49-50. lit., «que l’afortunat se solaça i gaudeix i el malestruc sofreix penes». Sojorna, de sojornar, s’aplica generalment al sojorn en lloc placèvol, i d’aquí que tingui un significat de «gaudi amable», «solaç» (veg. la comp. núm. 6, v. 19-21, d’aquesta crestomatia). Segurament es tracta, ací també, d’un proverbi.
53. en aquella setmana...; Appel remarca la vulgaritat i la poca eficàcia poètica de l’expressió, i per això creu que pot referir-se a un esdeveniment real. La paraula setmana, però, sembla que ha arribat empesa per la rima i significaria, en aquest cas, un temps indeterminat.
60. Aquest vers és de significat incert: el subjecte de se vana podria semblar «la dama», però és més racional creure, amb Appel, que és «el cant» que plau a la dama; el cant de Bernat de Ventadorn no s’ufana d’altra cosa sinó d’haver estat elogiat per la dama a qui el dedicava el poeta.
61. si d’aisso m’essertana: és a dir, «si referma amb fets la confessió que el meu cant li plau».
63. si que no, si no. |
