Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Del Monte, Alberto. Peire d'Alvernha, Liriche. Torino: Loescher-Chiantore, 1955.

Codi: 323,013 Autor: Peire d'Alvernha Gènere: Vers Número: XVI

 

Cui bon vers agrad' a auzir

I
1
Cui bon vers agrad’ a auzir,
   
de me lo cosselh qu’el escout
   
aquest c’ara comens a dir;
   
que pus li er sos cors assis
 
5
en ben entendre·ls sos e·ls motz,
   
ia non dira qu’el anc auzis
   
melhors ditz trobatz lujnh nj prop.
     
II
 
Ges ben no fai az escarnir
   
qui l’au, ans deu agradar mout,
 
10
si tot l’outracujat albir,
   
ab lor nesci feble fat ris
   
tornon zo qu’es d’amon de sotz;
   
e·l be vezem que s’enantis
    e l’esquerns resta de galop.
     
III
15
E per tal faj s’en bon gequir,
   
qu’anc esquerns ni coratg’ es tout:
   
si bruillet no sai vim florir,
   
e par d’avol respeit iardis,
   
can vei que la cima ni·l brotz
 
20
non gieta frucha ni tequis,
   
e l’intrador n’eisson tug clop.
     
IV
 
Era·s vol aire devezir:
   
qui d’aver sai a gran comout
   
be s’en deuria far servir;
 
25
qu’en un mueg de marabotis
   
no·us donaria doas notz,
   
pos a la boca venra·l fis
    ni·l prestre secodra l’izop.
     
V
 
A quec deuria sovenir
 
30
que non agues corag’ estout
   
del be don nos devem iauzir,
   
qu’en pauc d’ora es hom conquis;
   
e can ven als deriers sanglotz,
   
no li vai honcles ni cozis,
 
35
ni metges ab son issarop.
     
VI
 
Ben deuria pensar morir
   
qui dreitz huils garda sus lo vout:
   
cossi Dieus per nos a guerir
   
receup mort, e pos mort aucis
 
40
celuj qui per nos venc en crotz;
   
tug morrem, c’avers non gueris
    negun al temps plus que fetz Iop.
     
VII
 
Mes son intrat en lonc cossir
   
cels qui son al derier escout
 
45
c’a la mort no·s pot escremir
   
coms ni reis ni ducs ni marquis,
   
e, s’enantz no·s nedeia totz
   
que la mortz li serre lo vis,
   
be si pot, si·s vol, trigar trop.
     
VIII
50
Totz jorns vos poiria legir;
   
mas preguem cel qu’es caps e fis
   
que·ns garde del enfemal potz
   
e que·ns met’el sieu paradis
    lay on mes Ysach e Iacop.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI