Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Ricketts, Peter T. Les poésies de Guilhem de Montanhagol, troubadour provençal du XIIIe siècle. Toronto: Pontifical Institute of Mediaeval Studies, 1964.

Codi: 225,014=437,030 Autor: Guilhem de Montanhagol, Sordel Gènere: Tenso (Partimen) Número: III

 

Senh'En Sordel, mandamen

I
1
Senh’En Sordel, mandamen
   
ai del ric comte plasen
   
proensal qu’a pretz valen
   
que us deman si·us plairia
 
5
mais, ni·us parria plus gen
   
que saubes vostr’amia
   
vostre cor, si com l’amatz,
   
o que vos lo sieu sapchatz,
   
si·us am’o etz galiatz.
 
10
Cauzetz a vostra guia,
   
qu’ieu sai be qual penriatz,
    qui no·us en reprendia.
     
II
 
Montanhagol, per un cen
   
me seria plus plazen
 
15
que cilh per qu’ieu muer viven,
   
saubes be, on qu’ilh sia,
   
mon cor, cuy ten en turmen,
   
que s’ieu lo sieu sabia.
   
Quar si·lh mostrava vertatz
 
20
cum suy per lieys turmentatz,
   
penria li·n piatatz,
   
o totz sos cors seria
   
durs cum peira, freitz cum glatz,
    tan que merce n’auria.
     
III
25
Sordel, mais val veramen,
   
sapchatz lo cor e l talen
   
de lieys qu’amatz finamen,
   
si·us am’o si·us gualia.
   
Quar soven, sotz belh parven
 
30
se rescon gran falsia;
   
e si·us trobatz enguanatz,
   
trop semblaretz forsenatz,
   
si pueys amatz desamatz,
   
ni seguetz la follia,
 
35
quar, pueys qu’hom ve sas foudatz,
    fols es si no·s chastia.
     
IV
 
Montanhagol, yeu no pren
   
per lieys lunh galiamen
   
cuy am e sierf lialmen,
 
40
si bel plai que m’aucia,
   
per que mon fin cor, qu’ieu·l ren,
   
vuelh sapch’, on qu’ilh estia,
   
quar leu m’er en joy tornatz
   
le dols don suy trebalhatz,
 
45
pus sabra sos cors prezatz
   
cum languisc nueg e dia,
   
ni qu’en lieys cuy suy donatz
    es ma mortz e ma via.
     
V
 
Sordel, yeu tenc a non sen
 
50
qui en autruy chauzimen
   
met son fach, qu’adrechamen
   
per si faire poiria;
   
per qu’ieu tenc a mais valen
   
que saubessetz la via
 
55
del cor e totz sos pessatz
   
de la bella don chantatz,
   
que si·lh sap cum la cujatz
   
enganar, si·us crezia.
   
S’es aitals cum la lauzatz,
 
60
foll’er s’en vos se fia.
     
VI
 
Pus fi de mi eys prezen,
   
Montanhagol, franchamen
   
a lieys que m’a ses conten,
   
no fuy en ma baylia,
 
65
enans ai estat languen
   
fis en sa senhoria;
   
don s’era ben acertatz
   
sos cors don mieus es greujatz,
   
leu seria coronatz
 
70
del joy qu’ueymais deuria
   
venir, don suy totz secatz
    d’envey’e de feunia.
     
VII
 
Sordel, le ricx coms prezatz,
   
on es fis sabers triatz,
 
75
proensals, jutje, si·l platz,
   
esta nostra partia,
   
qu’ieu enten qu’hom vius ni natz
    mielhs non la jutjaria.
     
VIII
 
Quar mos senher es lauzatz,
 
80
pauc duptans e pro duptatz
   
per cels cuy es desamatz,
   
Montanhagols, li sia
   
li jutgamens autreyatz,
    tortz o dregz, quais que sia.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI