Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Ricketts, Peter T. Les poésies de Guilhem de Montanhagol, troubadour provençal du XIIIe siècle. Toronto: Pontifical Institute of Mediaeval Studies, 1964.

Codi: 225,007 Autor: Guilhem de Montanhagol Gènere: Canso Número: VIII

 

Non an tan dig li primier trobador

I
1
Non an tan dig li primier trobador
   
               ni fag d’amor,
   
          lai el temps qu’era guays,
   
qu’enquera nos no fassam apres lor
 
5
               chans de valor,
   
          nous, plazens e verais.
   
Quar dir pot hom so qu’estat dig no sia,
   
qu’estiers non es trobaires bos ni fis
   
tro fai sos chans guays, nous e gent assis,
 
10
ab noels digz de nova maestria.
     
II
 
Mas en chantan dizo·l comensador
   
               tant en amor
   
          que·l nous dirs torn’a fays.
   
Pero nou es, quan dizo li doctor
 
15
               so que alhor
   
          chantan no dis hom mais,
   
e nou, qui ditz so qu’auzit non avia,
   
e nou, qu’ieu dic razo qu’om mais no dis,
   
qu’amors m’a dat saber, qu’aissi·m noyris,
 
20
que s’om trobat non agues, trobaria.
     
III
 
Be·m platz qu’ieu chan, quan pes la gran honor
   
               que·m ven d’amor,
   
          e·n fassa ricx essays,
   
quar tals recep mon chan e ma lauzor
 
25
               que a la flor
   
          de la beutat que nays.
   
Pero be·us dic que mielhs creire deuria
   
que sa beutatz desus del cel partis,
   
que tan sembla obra de paradis
 
30
qu’a penas par terrenals sa conhdia.
     
IV
 
D’una re fan donas trop gran follor
   
               quar lor amor
   
          menan ab tan loncx plays,
   
que quascuna, pus ve son amador
 
35
               fi ses error,
   
          falh si l’alonga mais ;
   
quar hom no viu tan quan faire solia,
   
doncx convengra que·l mals costums n’issis
   
del trop tarzar, qu’ieu no cre qu’om moris
 
40
tan leu com fai, si d’amor si jauzia.
     
V
 
Trop fai son dan dona que·s do ricor,
   
               quant hom d’amor
   
          la comet, ni·s n’irays,
   
que plus bel li es que sofran preyador
 
45
               que si d’alhor
   
          era·l peccatz savais.
   
Que tais n’i a, quays qu’om non o creiria,
   
ab que fos dig qu’en fan assais fraydis,
   
per qu’amors falh entr’elas e vilsis,
 
50
quar tenon mal en car lor carestia.
     
VI
 
Ieu am e blan dona on ges non cor
   
               enjans d’amor,
   
          per que no m’en biays,
   
ni o dey far, qu’om la te per melhor
 
55
               e per gensor,
   
          per qu’amors m’i atrays ;
   
qu’amans es fols quant en bon loc non tria,
   
quar qui ama vilmen se eis aunis ;
   
qu’a las melhors deu hom esser aclis,
 
60
don nais merces, valors e cortezia.
     
VII
 
N’Esclarmonda, qui etz vos e Na Guia,
   
quascus dels noms d’ambas o devezis:
   
que quecx dels noms es tan cars e tan fis,
    qu’om que·l mentau pueys non pren mal lo dia.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI