Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Squillacioti, Paolo. Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Pisa: Pacini, 1999.

Nuova edizione riveduta e aggiornata per il "Corpus des Troubadours", 2009.

Codi: 155,005 Autor: Folquet de Marselha Gènere: Canso Número: I

 

Ben an mort mi e lor

 
 
Versione α
I
 
Ben an mort mi e lor
 
 
miei huoill galiador,
 
 
per que·s taing c’ab els plor
 
 
pois ill so an merit,
 
5
qu’en tal dompn’an chausit
 
 
don an faich faillimen,
 
 
e qui trop poja bas dissen;
 
 
pero en sa merce mi ren,
 
 
qu’ieu non cre jes que merces aus faillir
 
10
lai on Dieus volc totz autres bes aizir.
 
 
 
 II
 
E si conosc d’Amor
 
 
que mos dans l’a sabor, 
 
 
que so don ai largor  
 
 
mi fai prezar petit,
 
15
e poignar ad estrit
 
 
en tal que si·m defen:
 
 
so que m’encaussa vau fugen 
 
 
e so que·m fuig ieu vauc seguen;
 
 
aissi non sai cossi·m posca garir,
 
20
qu’ensems non puosc encaussar e fugir.
 
 
 
 III
 
Ar aujatz gran follor: 
 
 
qu’arditz sui per paor, 
 
 
mas tant tem la dolor
 
 
d’amor que m’a sazit
 
25
qu’aisso·m fai plus ardit 
 
 
de mostrar mon talen
 
 
a lieis que·m fai veillar dormen;  
 
 
doncs, ai per paor ardimen,
 
 
aissi cum cel qu’estiers non pot gandir
 
30
que vai totz sols entre cinc cens ferir. 
 
 
 
 IV
 
Pros dompna cui ador,
 
 
restauratz en valor
 
 
mi e vostra lauzor,
 
 
c’amdui n’em aflebit
 
35
car metetz en oblit
 
 
mi que·us am finamen;
 
 
que cill c’o sabon van dizen
 
 
que mal servir fai mainta gen,
 
 
et eu que·us am tant que d’als non cossir
 
40
pert mi e vos: gardatz si·m dei marrir. 
 
 
 
 V
 
E ja ogan per flor
 
 
no·m viratz chantador, 
 
 
mas prec de mon seignor,
 
 
lo bon rei, cui Dieus guit, 
 
45
d'Aragon, m’an partit
 
 
d’ira e de marrimen,
 
 
per qu’ieu chan tot forsadamen;
 
 
mas al sieu plazen mandamen
 
 
no devon ges sei amic contradir,
 
50
qu’alz enemics vei que·s fai obezir.
 
 
 
 VI
 
Sai a la dolor de la den
 
 
vir la leng’, a lieis cui mi ren, 
 
 
et er merces s’ill me deigna acuillir,
 
 
qu’e maint bon luoc fatz son ric pretz auzir.
 
 
 
 [VI'
[51']
[Marsan, vas Trez vai t’en corren,
 
[52']
lai a·N Raimon Berengier cui dezir
 
[53']
e car li er bo fatz li mon chan auzir.]
 
 
 
 VII
55
Bels N’Azimans, Dieus mi gart de faillir 
 
 
vas lieis que faill vas me, s’o auses dir.
 
 
 
 
 
 
 
 
 Versione β
 I
 
Ben an mort mi e lor
 
 
miei huelh galiador,
 
 
per que·m plaz c’ap els plor
 
 
car ilh so an merit, 
 
5
qu’en tal don’ an chauzit
 
 
don an fayt falhimen, 
 
 
car qui aut pueya bas dissen: 
 
 
pero en sa merce m’aten
 
 
car yeu non cre que merces aus falhir
 
10
lay on Dieus vol totz autres bes assir
 
 
 
 II
 
E si conosc d’Amor 
 
 
que mos dans l’a sabor, 
 
 
que so don ay largor 
 
 
me fay prezar petit,
 
15
e ponhar ad estrit 
 
 
de tal que si·m defen:
 
 
so que m’encausa vau fugen
 
 
e so que·m fug yeu vau seguen;
 
 
aisi no say cosi·m puesca gandir,
 
20
qu’essems m’aven encausar e fugir. 
 
 
 
 III
 
Er auiatz gran folor:
 
 
c’arditz soy per paor,
 
 
que tan tem la dolor
 
 
d’amor que m’a saizit
 
25
c’ayso·m fai pus ardit
 
 
de mostrar mon talen
 
 
a leis que·m fay velhar dormen;
 
 
donc, ay per paor ardimen,
 
 
aysi com sel qu’estiers non pot guerir
 
30
e vai totz sols entre cinc cens ferir.
 
 
 
 IV
 
Pros dona cuy adhor,
 
 
restauratz en valor
 
 
mi e vostra lauzor,
 
 
c’amdui n’em afreolit,
 
35
car metetz en oblit
 
 
mi que·us am finamen;
 
 
car sels qu’o sabon van dizen
 
 
que fol servir fai manta gen,
 
 
e car vos am tan que d’als nom cossir
 
40
pert mi e vos: gardatz si·m dey marrir.
 
 
 
 V
 
Ieu oc! c’oguan per flor
 
 
no·m viratz chantador
 
 
mais precx de mo senhor,
 
 
del bon rey, cuy Dieus guit,
 
45
d’Aragon, m’an partit
 
 
d’ir’ e de marrimen,
 
 
e si chant tot forsadamen;
 
 
mas al seu plazen mandamen
 
 
non devon ges siei amic contradir,
 
50
c’als enemicx vei que·s fay obezir.
 
 
 
 VI
 
Sai vas la dolor de la den
 
 
vir la lengu’, a lieis cui mi ren,
 
 
et er merces si·m denha aculhir,
 
 
qu’e mans bos luecs fach son ric pretz auzir.
 
 
 
 
55
Bels N’Azimans, Dieus mi gart de falhir
 
 
vas lieis que falh vas me, s’o auzes dir.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI