Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Imatges

 

Stroński, Stanislas. Le troubadour Elias de Barjols. Toulouse: Imprimerie et librairie Édouard Privat, 1906.

Codi: 132,011 Autor: Elias de Barjols Gènere: Canso Número: X

 

Pus vey que nulh pro no·m te

I
1
     Pus vey que nulh pro no·m te
   
     Amors, ni nul be no·m fai,
   
no fas nul esfors si·m n’estrai ;
   
     pero, forsatz m’en recre,
 
5
     quar non puesc tan lonjamen
   
     sufrir tan grieu malanansa
   
     e quar non ai esperansa
         en calque revenimen.
     
II
 
     Nulh’ esperansa de be
 
10
     ni nulh bon conort no sai
   
en amor, quar los sieus dechai
   
     e·ls fals enans’ e mante,
   
     qu’il n’an tot lo iauzimen ;
   
     pero, qui·ls sieus dezenansa,
 
15
     el dezenans pren mermansa
         part lo blasme qui·l n’aten.
     
III
 
     Ben fui sieus per bona fe,
   
     mas pus tan mal m’en estai,
   
d’amor, que negun ben no·n ai,
 
20
     pes quascus hueymais de se,
   
     qu’ie·n part mon entendemen
   
     e mon cor e m’esperansa,
   
     forsatz, pos re no m’enansa
         ni no·y truep nulh chauzimen.
     
IV
25
     Anc iorn no·y trobey merce,
   
     en amor, ni·l plac ni·l plai,
   
per qu’eu ia merce no·lh querrai
   
     quar pes que no·m valgues re ;
   
     qu’ap senhor avar, tenen
 
30
     ai estat ses alegransa,
   
     qu’anc ren mas ir’ e pezansa
         no·n ayc ab greu pessamen.
     
V
 
     E pus enaissi·s capte
   
     amors vas los sieus que·ls tray,
 
35
be suy folhs s’ieu pus m’i atray ;
   
     que negus bes no m’en ve,
   
     si fai d’aitan solamen,
   
     que·l bell’ en cui ai fiansa
   
     de que·m don gran benanansa
 
40
     de son bon pretz no deissen.
     
VI
 
     Savoia e·l tenemen
   
     sal Dieus, car nos creis d’onransa
   
     que flors n’ieis de tal senblansa
         don esperam frug valen.
     
VII
45
     N’Isnart, donan e meten
   
     creissetz de terr’ e d’onransa,
   
     En Blacatz no·s dezenansa,
         qu’ades lo truep plus valen.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI