Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Johnston, Ronald C. Les poésies lyriques du troubadour Arnaut de Mareuil. Paris: Droz, 1935.

Codi: 030,005 Autor: Arnaut de Maruelh Gènere: Canso Número: II

 

Aissi cum selh que tem qu'Amors l'aucia

I
1
Aissi cum selh que tem qu'Amors l'aucia
   
e re no sap on s'esconda ni·s guanda,
   
met mi meteys en guard' et en comanda
   
de vos, qu'ieu am ses gienh e sens bauzia,
 
5
quar mielher etz del mon, e la belaire ;
   
e si ricors mi fai vas vos atraire,
    si be·m folhey, no cug faire folhia.
     
II
 
Qu'aissi m'ave, dona l genser que sia,
   
qu'us deziriers, qu'ins en mon cor s'abranda,
 
10
cosselh' e·m ditz qu'ie·us am e·us serv' e·us blanda,
   
e vol que·m lays d'enquerr' autra paria
   
per vos en cuy an tug bon ayp repaire ;
   
e pus Amors no vol que·m vir ni·m vaire,
    si m'aucizetz, no crei que be·us estia.
     
III
15
Qu'Essenhamens e Pretz e Cortezia
   
trobon ab vos lur ops e lur vianda,
   
e no vulhatz, s'Amors non es truanda,
   
gitar Merce de vostra companhia ;
   
qu'ie·us clam merce tot jorn cum fis amaire,
 
20
e si Merces ab vos non a que faire,
    ma vida·m val trop meyns que si moria.
     
IV
 
Pero vers es que per ma leujaria
   
vuelh mais pujar que drechura no manda,
   
qu'ieu tenc lo pueg e lays la bela landa,
 
25
e cas lo joy qu'a mi no tanheria ;
   
qu'Amors me ditz, quant ieu m'en vuelh estraire,
   
que manhtas vetz puej' om de bas afaire
    e conquier mais que dregz no cossentria.
     
V
 
Juli Cezar conquis la senhoria
 
30
per son esfors de tot lo mon a randa,
   
non ges qu'el fos senher ni reis d'Irlanda,
   
ni coms d'Angieus, ni ducx de Normandia,
   
ans fo bas hom, seguon qu'ieu aug retraire,
   
mas quar fon pros e francs e de bon aire,
 
35
pujet son pretz tan quant pugar podia.
     
VI
 
Per que·m conort, enquer (s'ieu tant vivia)
   
aia de vos tot quan mos cors demanda ;
   
pus us sols hom ses tor e ses miranda
   
conquis lo mon ni·l tenc en sa baylia,
 
40
aissi ben dei, segon lo mieu vejaire,
   
de vostr' amor de dreg estr' emperaire,
    com el del mon ses dreg que no·i avia.
     
VII
 
Dompna doussa, corteza, de bon aire,
   
no·us pes s'ie·us am ses gienh e ses cor vaire,
 
45
car esser deu so c'Amors vol que sia.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI