Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Johnston, Ronald C. Les poésies lyriques du troubadour Arnaut de Mareuil. Paris: Droz, 1935.

Codi: 030,017 Autor: Arnaut de Maruelh Gènere: Canso Número: XII

 

L'ensenhamens e·l pretz e la valors

I
1
L'ensenhamens e·l pretz e la valors
   
de vos, domna, cui soplei nueit e dia,
   
m'an si mon cor duit de belha paria,
   
com plus mi duelh, ieu chan e m'esbaudei,
 
5
e car Amors mostra tan sos poders
   
ves mi tot sol cui troba plus leial,
    no·m val esfors contra leis ni sabers.
     
II
 
E doncs, domna, valha'm vostre secors
   
e vensa vos Merces e Cortezia,
 
10
ans que·l talans ni·l deziriers m'aucia
   
del vostre cors, genser qu'el mon estei,
   
c'a·l vostre laus dire·m sofranh lezers,
   
car es tan rics vostre pretz e tan val,
    sobre·ls melhors es eissausatz e ders.
     
III
15
D'aisso sai grat als autres trobadors,
   
qu'en sas chansos pliu chascus et afia
   
que sa domna es la genser que sia,
   
si tot s'es fals, lor digz lau e mercei,
   
qu'entre lurs gaps passa segurs mos vers,
 
20
qu'uns non conois ni no so ten a mal
    c'atressi cre chascus, sia plazers.
     
IV
 
Domna, nos trei, vos et ieu et Amors,
   
sabem tuch sol ses autra guirentia
   
cals fo·l covens ; no·s tanh plus vos en dia,
 
25
car vostre sui e per vostre m'autrei,
   
si es mos cors en vos joins et aders
   
de fin' amor e de desir coral,
    qu'en autra part non es ferms mos volers.
     
V
 
Domna valens ab avinens lauzors,
 
30
ren de mon cor non ai mais la bailia ;
   
de vos lo tenh don tot lo mon tenria,
   
s'el era mieus. E car soven no·us vei,
   
lai on vos es, contrasta·l mieus temers,
   
qu'inz e mon cor vos mi faisson aital,
 
35
com s'era lai ais plus plazens vezers.
     
VI
 
Domna·ls plazers grazisc e las honors
   
e grazirai tostemps, si tan vivia,
   
si tan sofretz qu'en bon respiech estia —
   
pos a vos platz ben sai que far o dei —
 
40
mas s'eu en muer, que·m val mos bos espers ?
   
si·n breu de mi plus coralmen no·us cal,
    desesperar me fara no calers.
     
   
La septième strophe est assez sùspecte, déjà à cause des rimes. Nous donnons la version de E, puisque les changements de M font l'impression d'avoir été faits exprès pour se conformer aux strophes précédentes, sans se soucier du sens.
     
VII
 
Plus fora rics dels autres amadors,
   
si eu agues lo joi qu'ieu plus volria ;
 
45
de proeza ja par non trobaria,
   
ni nulha ren no·n fora contra me ;
   
del grant aver qu'auri' e del saber
   
de paradis foran mieu li portal
    e mais d'onor no·i poiria caber.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI