Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Bertoni, Giulio. I trovatori d'Italia. Modena: Editore Cav. Umberto Orlandini, 1915.

Codi: 282,005 Autor: Lanfranc Cigala Gènere: Canso Número: XXXIII

 

Escur prim chantar e sotil

I
1
          Escur prim chantar e sotil
   
          Sabria far, si·m volia,
   
     Mas no·s taing c'om son chant afil
   
          Ab tan prima maestria
 
5
          Que no sia clars com dia,
   
     Que sabers a pauc de valor
   
     Si clardatz no·ill dona lugor,
   
          Qu'escur saber tota via
   
Ten hom per mort, mas per clardat reviu,
 
10
Per qu'ieu chant dar e d'ivern e d'estiu.
     
II
 
          Tan tost chant d'ivern qan d'abril
   
          Ab sol que razos i sia,
   
     E pres mais, qui q'en als s'apil,
   
          Clars digz ab obra polia
 
15
          Qu'escurs motz ab serran lia;
   
     E no·m par q'aia tant d'onor,
   
     Si tot lo cui'aver maior,
   
          Cel que son chant serr'e lia,
   
Qon cel que·l fai ab clardat agradiu;
 
20
Per qu'eu, qan chant, en chantar clar m'abriu.
     
III
 
          E qi me·n tenia per vil
   
          Ni m'o contav'a folia.
   
     Ben sai q'ab qatr'omes de mil
   
          D'aiso no s'acordaria;
 
25
          E pos tan granz partz fos mia,
   
     S'el en prendia desonor
   
     Poiri'encolpar sa folor;
   
          Et es ben granz aurania
   
Qu'escurs motz fai, qais q'aia sen autiu,
 
30
Tals que no sab trair'alga de clar riu.
     
IV
 
          Autr'avoleza femenil
   
          Que nais d'envei'ab feunia
   
     Fan cil q'en blasmar l'autrui fil
   
          S'aprimon ab vilania;
 
35
          Mas qui far non o sabria,
   
     Per que blasma l'autrui labor?
   
     Aisso tenc eu per grant error,
   
          E per mon grat non seria,
   
Qe ges no mou si non de cor chaitiu;
 
40
Per qu'eu cosseil a chascun que·s n'esquiu.
     
V
 
          Mas eu am domna segnioril
   
          Gai'e de bela paria,
   
     Li cui fag son dar e gentil
   
         Nurit de fin pretz qe·ls guia:
 
45
         Qu'il vai tant per cortezia,
   
     Que d'un plazen ris mi socor
   
     Ades qant me ve per amor;
   
          E·l bais m'a mes en tal via.
   
De qu'ela·m fes per sa merce aisiu,
 
50
Qu'eu conquerai l'onrat ioi seingnoriu.
     
VI
 
          Ab franc vol et ab cor humil
   
          Soi totz sotz sa seingnoria.
   
     Ni ai cor qu'eu me·n desapil,
   
          Si·m dures mil anz ma via;
 
55
          Que tant vas lieis s'umelia
   
     Mos cors d'umelian dousor
   
     Qe·m teing per pagatz de dolor
   
          Si ia miels no me·n venia;
   
Mas midons q'es conoissenz ab prez viu
 
60
M'issautz, si·l platz, pos eu tant m'umeliu.
     
VII
 
     Domna, de vos chant e d'amor,
   
     De qe·m tenon fol li pluzor;
   
          Mas ges per fol no·m tenria,
   
Qi sabia don mos chantars derriu;
 
65
Mas eu am mais que·m teing' hom per auriu.
     
VIII
 
Plazenz domna, tot autre ioi esqiu,
    E devas vos mi venon ioi dont uiu.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI