Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions

 

Mouzat, Jean. Les poèmes de Gaucelm Faidit. Troubadour du XIIe Siècle. Paris: A. G. Nizet, 1965

Codi: 167,016 Autor: Gaucelm Faidit Gènere: Canso Número: 2

 

Com que mos chans sia bos

I 1
Com que mos chans sia bos,
   
o qui que-l chan ni l’aprenha
   
lieys de cui fatz mas chansos,
   
no fai semblan que-m retenha ;
  5
quar si-l plagues ni-l fos dos,
   
ja de l’amoros dezir
   
no-m fera aissi murir ;
   
quar per lieys m’auci d’enveya
   
Amors, et er sieus lo dans
  10 s’ieu muer e reman mos chans.
     
II  
Quar si vivia mil ans
   
res qu’a lieys esser bon deya,
   
no-m seria nuls afans ;
   
quar, si m’auci, lieys guerreya,
  15
qu’a far en tot sos comans
   
son faitz, e per lieys servir —
   
e la no m’en vuelh gequir
   
d’amar, per dan que m’en venha —
   
enans sai que non er pros
  20 que hom fassa d’un dan dos.
     
III  
Li siei belh huelh amoros,
   
el sieu cors qu’amar no-m denha
   
e sas avinens faissos,
   
de lieys que fin joy mantenha !
  25
e m’es fals e cossiros,
   
mas ieu no lo-y auzei dir
   
e lai on plus la remir ;
   
e nostr’ amor si desreya
   
vas mi, e dobla mos chans
  30 e-l joys e l’enveya grans.
     
IV  
Aissi-l suy, ses totz enjans,
   
e non ai cor que-m recreya
   
de lieys, ni-l serai camjans
   
tan cum l’am ni-l cor m’esteya,
  35
totz temps son fin pretz prezans ;
   
pus de lieys no-m puesc partir,
   
ni d’amar ni de ben dir,
   
per merce-l prec que-l sovenha,
   
si-l plai, que ab lieys no-m fos
  40 l’esperansa dels Bretos !

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI