Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Oroz Arizcuren, Francisco J. La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Pamplona: Excma. Diputación Foral de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 1972.

Edición crítica, traducción, notas y glosario. Versión revisada para Corpus des Troubadours, 2011.

Codi: 154,007 Autor: Folquet de Lunel Gènere: Chanson religieuse Número: XIII

 

Tant fin'amors totas horas m'afila

I
1
Tant fin’amors totas horas m’afila
   
ma voluntat, qu’ieu de lauzar m’afil
 
3
midons; qu’en re tan mais no s’assubtila
   
mos cars sabers, qu’ieu no·n ai ta subtil
   
que pogues dir l’una parte de las mil
 
6
lauzors qu’om pot de lieys dir; que d’ans mil a
   
no nasqueth homs la pogues dir, non guil,
   
ni lunhs per lieys lauzar non pot dir guila.
     
II
9
Si quon virtut natural el safil a
   
l’orient a·i plus qu’en autre safil,
   
val mai midons qu’autra dompn’a gentil a-
 
12
mor ben amar a fin aman gentil;
   
e dic vos be qu’anc, depus qu’ieu senti·l
   
fin pretz de lieys e dins mon cor senti l’a-
 
15
mor qu’ieu li port, no fi cauza sotil
   
si quon denan: tant me desasotila.
     
III  
Midons es tals que franc cor et humil a
 
18
verayamen a fin aman humil,
   
quan lo troba lïal, non en re vila,
   
que no s’azaut ia de far cauza vil;
 
21
tant es d’onrat luec e senhoril
   
que part totas dompnas pretz senhoril ha;
   
si tot no·s te, qui la preg’ades, vil,
 
24
ans selh, que non la prega, mot per vil ha.
     
IV
 
Ges l’eranha tan prim no teysh ni fila
   
quon a mestiers qu’om lieys lauzan prim fil;
 
27
se tot l’obra s’es prima, ges estrila
   
non deu esser ni·s fa de luec estril;
   
per qu’a mestiers qu’om ta ferm l’aperfil
 
30
que sia fortz plus qu’autra s’aperfila,
   
si que tos temps sia durable: si l-
    a vol hom far per s’amor, ses tot si l’ha.
     
V
33
E qui bon’art e belh’e maestril ha
   
per far obra be fort e maestril,
   
que la vuelha far frevol e fragil, a-
 
36
mont tenc per fol son sen e per fragil:
   
Aitals suy ieu estatz; mas aqui vil,
   
que vi mon dan e que de midons vi la
 
39
fina valor; mi pres Deus lum c’apil
    obrar d’obra que del ioy d’amor pila.
     
VI
 
Coms de Rodes, senher, quar ab gentil
 
42
pretz mantenetz valor, e de gentil a-
   
mor ben amatz ma gensor, don porti·l
    lauzor de vos, e luenh e pres porti la.
     
VII 45
Al bon senhor de Mercuer, qu’es el fil
   
de valen pretz, que no·s romp ni·s desfila,
   
chansos, vai dir qu’ieu no truep qui s’apil
  48 mielhs e fina valor qu’elh s’i apila.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI