Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Oroz Arizcuren, Francisco J. La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Pamplona: Excma. Diputación Foral de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 1972.

Edición crítica, traducción, notas y glosario. Versión revisada para Corpus des Troubadours, 2011.

Codi: 266,008 Autor: Joan Esteve Gènere: Chanson religieuse, chanson de pénitence Número: XXXVI

 

Lo senhor qu'es guitz

I
1
Lo senhor —qu’es guitz
   
del mon, que totz bes
 
3
fes,
   
us vers Dieus complitz,
   
humils, de merces
 
6
ples;
   
qui fo pels malditz
   
iuzieus en crotz, pres,
 
9
mes,
   
mortz, d’espieut feritz,
   
ses tort, coma fes
 
12
es—
   
prec —si cum es clars
   
bars,
 
15
reys dels reys, senhors,
   
flors—
   
qu’ab sos perdonars
 
18
cars
   
m’autreyes amors;
   
qu’ab mos fals parlars
 
21
vars
   
suy avutz peiors
   
c’ors,
 
24
et e mos pesars
   
fars-
   
sits d’ir’e d’errors
 
27
     ab bauzia
   
     que·m galia,
   
aissi mal obran
 
30
l’an;
   
     quals que·m sia,
         merce·l sia
 
33
de so que·l deman,
   
tan
   
     que la mia
 
36
     arma·n ria
   
l’ora trespassan;
   
quan
 
39
     er lo dia
   
     done·lh via
   
lay on li sal gran
 
42
van.
     
II
 
De miey falhimen
   
e de mos peccatz
 
45
datz
   
sia·m salvamen,
   
si a sas bontatz
 
48
platz
   
del seynhor plazen
   
a cuy non desplatz
 
51
patz,
   
ans n’a·n veramen
   
bonas voluntatz
 
54
gratz,
    e me a bon port
   
fort
 
57
l’arma del cor[s]dos,
   
bos,
   
humil, quan la mort
 
60
mort
   
lo e·il trenca·l nos;
   
mar ieu, s’i recort,
 
63
port,
    felh, cor ergullos;
   
mos
 
66
huelhs m’an dat conort
   
tort,
   
mal, mantas sazos
 
69
     ab semblansa
   
     quez enansa
   
peccat que trahi
 
72
mi;
   
     perdonansa
   
     n’er mondansa
 
75
del rey qu’ey mati
   
vy,
   
     qu’esperansa
 
78
     ses duptansa
   
n’ay, qu’en als no·m fi
   
nj
 
81
     n’ay membransa;
   
     per s’onransa
   
don gaug a ma fi
 
84
fi.
     
III
 
El sieu paradis
   
on bruelha e nays
 
87
mais
   
de be qu’om no dis
   
et es pus verays
 
90
fais,
   
si·l platz, m’aculhis
   
Dieus, vers pas que·ns pays
 
93
gays
   
m’arma peccairis
   
plena de forfais
 
96
lays
   
—qu’anc no saup tener
   
ver,
 
99
pus nasquet, em pes—
   
des-
   
torta dun dever,
 
102
per
   
sert: yeu li·m cofes,
   
e plassa·l aver
 
105
mer-
   
ces, re no y gares
   
d’es-
 
108
m’; el gaug qu’ieu esper
   
ser,
   
mati, luenh o pres,
 
111
     del repaire
   
     on ad aire
   
estan los lials
 
114
sals,
   
     mi peccaire
   
     meta·l paire
 
117
reys celestials
   
quals
   
     nos volc traire
 
120
     de dezaire,
    qu’eram tug egals,
   
mals
 
123
     ses estraire;
   
     denh o faire,
   
no·y gar mos iornals
 
126
fals.
     
IV
 
     Lo salvaire
   
     perdonaire
 
129
m’aya merce [eguals]
   
tals
   
     quo al layre
 
132
     ac lo payre
   
quand suffri mortals
   
mals.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI