Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Squillacioti, Paolo. Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Pisa: Pacini, 1999.

Nuova edizione riveduta e aggiornata per il "Corpus des Troubadours", 2009.

Codi: 155,011 Autor: Folquet de Marselha Gènere: Canso Número: XIII

 

Ja no·s cuig hom qu’ieu camje mas chansos

I   Ja no·s cuig hom qu’ieu camje mas chansos
    puois no·s camja mos cors ni ma razos:
    car, si·m gauzis d’Amor, ieu m’en lauzera,
    mas qu’ie·n mentis no·m seria nuills pros;
  5 c’atressi·m ten cum se sol en balansa,
    desesperat ab alques d’esperanssa;
    pero no·m vol del tot laissar morir
    per so que·m puosca plus soven aucir.
     
II   Mas er es so c’anc non cujei que fos:
  10 qu’ie·m sui tornatz de mi meteus jelos
    contra midonz qu’ieu non la corteiera;
    mas tot cosseill c’az amor sia bos
    n’ai essaiat e, pois ren no m’enanssa,
    tot li farai de desamar semblanssa;
  15 ailas! qu’ai dig? ja·m cujav’ ieu cobrir
    e doncs oimais ja sap tot mon albir.
     
III   Dompna, ben vei que no·m val ochaisos,
    c’Amors non vol qu’ieu ja·n sia gignos;
    merce vos clam, que no m’en lais enquera,
  20 tant es mos cors de vostr’ amor coitos;
    volcsetz, si·us platz, complir la devinanssa,
    c’om ditz qu’ieu ai d’autr’ amor benananssa,
    e que·us pogues cobertamen jauzir,
    e·l bruitz vengues de lai on sol venir.
     
IV 25 Dompn’, esperanssa e paor ai de vos,
    qu’er m’en conort et era·n sui doptos,
    pero·l paors tem c’o apoderera;
    mas un conort ai d’Amor a sazos,
    c’ab tal poder mi mostra sa coindanssa
  30 qu’anc plus no·m pot donar de malestanssa;
    e fai esfortz qui pot essems sofrir
    ira e poder de cel qui·l vol delir.
     
V   Mas si non fos que grans meillurazos
    es de tort faich quand hom n’es oblidos,
  35 jamais Amors a tal tort no·m menera
    s’ieu ja pogues tornar desamoros;
    pero leus cors tol mainta benananssa,
    qu’ie·n vei faillir mains, per que n’ai doptanssa
    qu’el faillimen d’autrui taing c’om se mir
  40 per so c’om gart si meteus de faillir.
     
VI   Ai! Na Ponssa, cal esfortz fatz per vos
    car aras chant e n’ai nuilla alegranssa,
    que·il mortz de mon seignor me desenanssa,
    car vos sabetz qu’el solia chausir
  45 cui devia hom honrar ni enantir.
     
VII   Vas N’Aziman ten, Palais, e t’enanssa
    pois a·N Totztemps, e di lor ses doptanssa
    que totz aitals sui cum ieu eis m’albir
    e no m’en pot nuills fatz enfadezir.
     
     
    Versione β
I   Ja no·s cug hom qu’ieu camje mas chansos
    pos no·s camja mos sens ni ma razos:
    car, si·m jauzis d’amors ieu m’en lauzera,
    e si·n mentis no·m seria nuls pros;
  5 c’atresi·m te com si sol en balansa:
    desesperat ab alques d’esperansa,
    pero no·m vol del tot laisar murir
    per so que·m puesca pus soven † far languir. †    (+1)
     
II   Mas eras vei so que non cugei fos:
  10 qu’ieu soi tornatz de mi meteis gelos
    contra midons que non la corteiera;
    mas totz cosselhs c’ad amor sia bos
    n’ai assaiat e res no m’en enansa,
    tot li farai de desamar semblansa;
  15 ailas! c’ai dig? ja no m’en puesc cobrir
    e doncx ja sap hueimais tot mon albir.
     
III   Dona, ben vei que no·m val ochaizos,
    c’Amors no vol que ja·n sia joios;
    per merce·us prec que no m’en lais enquera,
  20 tant es mos cors de vostr’ amor cochos;
    vulhatz, si·us platz, complir la devinansa,
    c’om ditz qu’ieu ai dautr’ amor benanansa,
    e que·us pogues cubertamen jauzir,
    el bruitz vengues de lai on sol venir.
     
IV 25 Don’, esperans’ e paor ai per vos,
    c’ar m’en conort et era·n soi doptos,
    pero·l paors tem que m’apoderera;
    mas un conort ai d’Amor a sazos,
    c’ap tal poder me donet sa cundansa
  30 que pus no·m poc donar de malanansa;
    e fai esfors qui sap essems sofrir
    ir’ ab poder d’aisel que·l vol delir.
     
V   Mais ben conosc que grans melhurazos
    es de tort fait cant hom n’es oblidos,
  35 jamais Amors ab tal tort no·m menera
    si ja pogues tornar desamoros;
    que a mon cor tol manta malanasa,
    qu’ieu vei falhir motz, per qu’ieu n’ai doptansa
    qu’els falhimens d’autrui tanh com se mir
  40 per tal c’om gart se meteis de falhir.
     
VI   A! Na Ponsa, cal esfors fas per vos
    car ja·m conort ni ay nulha alegransa,
    que·l mortz de mo senhor me desenansa,
    car vos sabetz qu’el sabia chauzir
  45 cuy deuria hom onrar e car tenir.
     
VII   A N’Azimans vay Palais e enansa,
    e a·N Tostems, e di lur ses duptansa
    que totz aitals soi com el eis albir
    e no m’en pot nuls fatz enfadezir.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI