Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Oroz Arizcuren, Francisco J. La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Pamplona: Excma. Diputación Foral de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 1972.

Edición crítica, traducción, notas y glosario. Versión revisada para Corpus des Troubadours, 2011.

Codi: 434a,008 Autor: Serveri de Girona Gènere: Alba Número: L

 

Axi con cel c'anan erra la via

I
1
Axi con cel c’anan erra la via
   
que deu tener can va ab n[u]it escura,
 
3
e te cami mal e brau qui l’atura,
   
e no sab loc ne cami on se sia,
   
sufren mal temps ab regart de morir–
 
6
soy eu: [c’anar] no pusc, per que desir
   
que vis fenir
   
     la n[u]it, començan
 
9
l’alba.   
     
II
 
Que·l camj ay errat que far devia:
   
tan m’es la nuytz fer’ e salvatg’ e dura;
 
12
e·l temps [es] tan braus, c’om mays va piyura,
   
per que no say on m’an ne on m’estia:
   
qu’enan non pusc anar, ne remanir,
 
15
ne pusc lo temps laxar, ne·l pusc sofrir;
   
per que m’albir
   
     que m’an trop tardan
 
18
l’alba.
     
III
 
Est segles fals es la nuit[z] qui·m laguia,
   
cami[s] d’infern, temps braus, ple[s] de rancura,
 
21
e vals de plors, ço ditz sant’escriptura;
   
e l’enfans paucs can nays o signifia,
   
c’ab dolors hy uc e·y esta, ez exir
 
24
no·n pot ses plor. Ver[s] Deu[s], faitz m’esclarzir
   
per dreyt seguir
   
     lo cami, donan
 
27
l’alba.
     
IV
 
Eu no soy ges cel qui va a s’amia
   
de nuyt; car cil cuy m’autrey m’asegura
 
30
pessan a leys, e d’altre no n’ay cura,
   
e lays la nuyt, e voil pendre·l clar dia;
   
car il no tem lauce[n]iar ne mal dir,
 
33
enans li pusc ab iorn denan venir,
   
per qu’eu asir
   
     la n[u]it, desiran
 
36
l’alba.
     
V
 
Altr’amador say c’a ir’e feunia
   
can ab sidons es, e descre e iura
 
39
can le iorns ve e la nuytz tan pauc dura,
   
e iamays ior[n] ne alba no volria.
   
Ez eu, car tan dura la nuytz, cossir,
 
42
c’ab nuit no pusc de leys, cuy soy, iausir,
   
ne·l lum chausir
   
     que·ns fa clar e gran
 
45
l’alba.
     
VI
 
Gaugs es, e lutz [e e]stella que·l mon guia;
   
e anc no fo domna d’aytal natura
 
48
c’on mays sofre de preyadors melura;
   
e sos espos fa ço que no faria
   
nuylls altr’espos, car platz li can servir
 
51
ve s’espoça, amar e obezir,
   
qu’e[s] ses falir,
         que·ns va·l iorn mostran,
 
54
l’alba.
     
VII
 
D’est’alba deu totz hom aver desir.
   
C’om ses l’alba no pot al iorn venir,
 
57
ne·l sol chausir
   
     ne Deu, azira[n]
   
l’alba.
     
VIII
60
Le nobles reys de Mayllorca sab dir
   
e far tot be el segl’, e Deu servir
   
e obezir,
 
63
     serven e honran
   
l’alba.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI