Oroz Arizcuren, Francisco J. La lírica religiosa en la literatura provenzal antigua. Pamplona: Excma. Diputación Foral de Navarra - Institución Príncipe de Viana, 1972.

Edición crítica, traducción, notas y glosario. Versión revisada para Corpus des Troubadours, 2011.

Codi: 434a,008 Autor: Serveri de Girona Gènere: Alba Número: L

 

Axi con cel c'anan erra la via

I	1	Axi con cel c’anan erra la via
		que deu tener can va ab n[u]it escura,
	3	e te cami mal e brau qui l’atura,
		e no sab loc ne cami on se sia,
		sufren mal temps ab regart de morir–
	6	soy eu: [c’anar] no pusc, per que desir
		que vis fenir
		la n[u]it, començan
	9	l’alba.
II		Que·l camj ay errat que far devia:
		tan m’es la nuytz fer’ e salvatg’ e dura;
	12	e·l temps [es] tan braus, c’om mays va piyura,
		per que no say on m’an ne on m’estia:
		qu’enan non pusc anar, ne remanir,
	15	ne pusc lo temps laxar, ne·l pusc sofrir;
		per que m’albir
		que m’an trop tardan
	18	l’alba.
III		Est segles fals es la nuit[z] qui·m laguia,
		cami[s] d’infern, temps braus, ple[s] de rancura,
	21	e vals de plors, ço ditz sant’escriptura;
		e l’enfans paucs can nays o signifia,
		c’ab dolors hy uc e·y esta, ez exir
	24	no·n pot ses plor. Ver[s] Deu[s], faitz m’esclarzir
		per dreyt seguir
		lo cami, donan
	27	l’alba.
IV		Eu no soy ges cel qui va a s’amia
		de nuyt; car cil cuy m’autrey m’asegura
	30	pessan a leys, e d’altre no n’ay cura,
		e lays la nuyt, e voil pendre·l clar dia;
		car il no tem lauce[n]iar ne mal dir,
	33	enans li pusc ab iorn denan venir,
		per qu’eu asir
		la n[u]it, desiran
	36	l’alba.
V		Altr’amador say c’a ir’e feunia
		can ab sidons es, e descre e iura
	39	can le iorns ve e la nuytz tan pauc dura,
		e iamays ior[n] ne alba no volria.
		Ez eu, car tan dura la nuytz, cossir,
	42	c’ab nuit no pusc de leys, cuy soy, iausir,
		ne·l lum chausir
		que·ns fa clar e gran
	45	l’alba.
VI		Gaugs es, e lutz [e e]stella que·l mon guia;
		e anc no fo domna d’aytal natura
	48	c’on mays sofre de preyadors melura;
		e sos espos fa ço que no faria
		nuylls altr’espos, car platz li can servir
	51	ve s’espoça, amar e obezir,
		qu’e[s] ses falir,
		que·ns va·l iorn mostran,
	54	l’alba.
VII		D’est’alba deu totz hom aver desir.
		C’om ses l’alba no pot al iorn venir,
	57	ne·l sol chausir
		ne Deu, azira[n]
		l’alba.
VIII	60	Le nobles reys de Mayllorca sab dir
		e far tot be el segl’, e Deu servir
		e obezir,
	63	serven e honran
		l’alba.