Squillacioti, Paolo. Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Pisa: Pacini, 1999. Nuova edizione riveduta e aggiornata per il "Corpus des Troubadours", 2009. Codi: 156,II Autor: Folquet de Marselha Gènere: Preghiera Número: XXVII Senher Dieu[s], que fezist Adam Senher Dieu[s], que fezist Adam e assagiest la fe d’Abram e denhest penre carn e sanc per nos, tant fust humils e franc, 5 pueys lieuriest ton cors a martire, don mos cors en pessan m’albire que trop fezist d’umilitat segon ta auta poestat; Dieu[s] Iesu Crist, filh de Maria, 10 Senher, mostra·m la drecha via e no·y esgart[z] los meus neletz e retorna·m als camis dretz. Hueymay be·s tanh qu’ieu m’en descobra tan ai estat en mala obra: 15 tostemps ame[i] gran avareza e tenc mon cor en cobezeza, voluntiers ajustiey vas me e non ges tot per bona fe, volontiers amassey l’autrui 20 e non gardey ni qual ni cuy, e fuy tostemps de malenconi e mantinc obra de demoni, can me venc en cor que·m partis e que a tu, ver Dieu, servis. 25 Peccatz m’azauta que·m refresca, que m’es pus dos que mel ni bresca, e retorna·m al recalieu, que m’es salvatje et esquieu, tan me sobro peccatz mortals, 30 si tu, vers Dieu[s] doncx no m’en vals. Tant es cozens lo mal[s] que·m toca que no·l puesc comtar ab la boca, ni metje no m’en pot valer si tu no·m vals per ton plazer. 35 Glorios Dieu[s], per ta merce, dressa ta cara devan me e remira lo greu trebalh c’aissi·m tensona e m’assalh; que·l mieu pecat no son per nombre, 40 per tal tem que la mort[z] m’encombre, que·l mieu peccat son massa trops e·l tieu[s] cocelh[s] m’a mot gran obs. Gran merce·t clam com hom vencut[z] que m’aiut[z], Dieu[s], per ta[s] vertut[z] 45 qu’en pecat soy natz e noiritz et en peccat ai tan dormit c’a pena vey la clara lutz que·l tieu[s] sant[z] esperit[z] m’adutz; en escur vauc com per tenebras, 50 malautes suy pus que de febras, en caitivier jac et en pena e tenc al col tan gran cadena que totz soy pesseiatz e franhs, tan fort es dura e pezans. 55 Glorios Dieu[s], senher del tro, si·t platz, deslieura·m de preio; ab gran dolor t’apel et crit, Senher, no·m metas en oblit; oblidat m’as per ma folor, 60 car no·t servi coma senhor, e soi pus freg[z] que neu[s] ni glas can me parti del tieu solas. Glorios Dieu[s], dona·m calor e sen e forsa e vigor 65 e conoissensa e saber, qu’ieu te serva a ton plazer. Senher Dieu[s], fay nede mon cor, de totas partz dins e defor, de tota mala volontat 70 e d’erguelh e de malvestat, e retorna·m al tieu servizi e salva·m al jorn del juzizi. Glorios Dieu[s], tramet me lum que·m get dels huelhs aquel mal fum, 75 aisi que sian bel e clar, que no sian dur ni avar e reconosca·ls tieus sendiers c’aisi son plas e drechuriers, qu’ieu res no vey ni say on so, 80 ans prenc lo mal e lays lo bo. Senher Dieu[s], garda·m dels camis que la mortz troba tan mesquis e de lur gran desaventura dels enemicx que es tan dura. 85 Dieu[s], perdona me en ma vida totz mos peccatz e ma falhida, ans que la mortz me sobrevenga, can non poirai menar la lenga, car penedensa del adoncx 90 no val a l’arma .iiij. joncx. Ajuda·m Dieu[s], tost, no m’o tricx, car totz mos mortals enemicx n’aurian gaug senes acort si·m podian lieurar a mort. 95 Senher Dieu[s], mot m’o tenc a tala car ieu non truep genh ni escala on te pogues venir denan lai sus hon son li gaug e·l san. Dieus, tu que fist tan bel miracle 100 met me el tieu sant habitacle, car tot[z] mos cor e m’esperansa es en la tua piatansa, car pus greu comte que d’arena port de pecat sus en l’esquena: 105 qu’el mon no sai hom tan deslieure pogues totz mos pecatz escrieure. Mas tu, Senher vers Dieu[s], que saps mos pessamens e totz mos abs, a tu non puesc esser selatz 110 cal[s] fuy, cal[s] soy, cal[s] ai estat[z]. Tant ai peccat que non sai comte: si anc fuy fols, aras soi domde, car pecat[z] m’a cubert e clors de totas partz me tenon mors: 115 Dieu[s], dona·m genh co m’en partisca per so que·t laus e que·t grazisca, car tu yest Dieu[s] dos, amoros, e Senher Dieu[s] totz poderos. Veray[s] Dieu[s], dressa tas aurelhas, 120 enten mos clams e mas querelhas; aisi·t mourai tenson e guerra, de ginolhos, lo cap vas terra, las mas juntas e·l cap encli tan tro·t prenda merce[s] de mi, 125 e lavarai soven ma cara, per tal que sia fresqu’ e clara, ab l’aiga cauda de la fon que nais del cors lai sus el fron, car lagremas e plans e plors 130 so son a l’arma frutz e flors. Senher Dieu[s], en tu ay mos precx: en esta cocha no·m desnecx ja soi ieu tos parens carnals e tos parens esperitals, 135 ieu soi tos filhs e tu mos paire, lo mieu[s] senhor e·l mieu[s] salvaire, ieu soi tos filhs, tu mos parens: aias de mi bos chauzimens; car ieu soi ples de tot peccat 140 e tu, Senher, d’umilitat; tu iest fort aut[z] et yeu trop bas, car peccat[z] m’a vencut e las. Dels enemicx me garda, Senher, que·m volon dampnar e destrenher, 145 ampara·m, Dieus, mos esperitz ans qu’en sia del tot partitz e dona·m vida eternal el tieu regne selestial. Amen.
Squillacioti, Paolo. Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Pisa: Pacini, 1999.
Nuova edizione riveduta e aggiornata per il "Corpus des Troubadours", 2009.
Codi: 156,II Autor: Folquet de Marselha Gènere: Preghiera Número: XXVII
Senher Dieu[s], que fezist Adam
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona. Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal