Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Squillacioti, Paolo. Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Pisa: Pacini, 1999.

Nuova edizione riveduta e aggiornata per il "Corpus des Troubadours", 2009.

Codi: 155,002 Autor: Folquet de Marselha Gènere: Canso Número: XIX

 

A pauc de chantar no·m recre

I   A pauc de chantar no·m recre  
    per enueg dels lausenjadors,  
    mais forsa d’amor m’en rete  
    que no·m laissa virar alhors,  
  5 tan soi dels benamans la flors;  
    c’aisi·m te  
    Amors pres el fre  
    que de nulh alre no·m sove  
    mas de lieis servir a jornal:  
  10 c’aisi·m pes c’o fasso·l lial.  
       
II   E doncx, s’ieu fas so que·s cove,  
    be m’en deu eschazer honors,  
    car qui pot amar mielhs de be  
    per dreg l’en eschai la lauzors;  
  15 e sap o midons et Amors  
    qu’ieu en re  
    vas leis no·m malme  
    mas car li clam, humils, merce  
    que·m des so que m’es pus coral:  
  20 pot esser qu’ilh so teng’ a mal?  
       
III   Doncx be soi fols car no·m recre  
    d’amar lieis, car be·m par folors,  
    pus autre bes no·m n’esdeve  
    e vei c’ades creis ma dolors,  
  25 qu’en mi sol a fag tot son cors;  
    per ma fe  
    † mielhs m’ave † (-2)
    que per leis sofeira jasse  
    mon dan, sitot a lieis no·n cal  
  30 c’autra·m des s’amor per cabal.  
       
IV   E can mi paraula ni·m ve,  
    mi salh al cor la resplandors  
    dels bels huelhs, e del dos ale  
    mi ven mesclamens la sabors,  
  35 si qu’e la boca·m nais dossors  
    per qu’ieu cre  
    e conosc que·l be  
    qu’ieu dic de lieis non ai de me,  
    ans m’ieis de s’amor natural  
  40 que m’a ins el cor pres ostal.  
       
V   E pus aquest gaug me mante,  
    si·m volgues far tan de socors  
    que·m denhes retener ab se,  
    gardatz s’ieu fora dels aussors!  
  45 que sos ricx pretz e sa valors  
   
mi reve
 
    del tot e·m soste,  
    e sol qu’ilh agues lo mile  
    de la dolor fer’ e mortal,  
  50 ben agram partit per egual.  
       
VI   Pero si·l clamaray merce  
    del dan qu’ilh me fai e del mal  
    pus vey qu’autr’ amor no m’en val.  
       
       
    Versione α  
I   A pauc de chantar no·m recre  
    per enoi dels lausengadors,  
    mas forsa d’amor mi rete  
    que no·m laissa virar aillors,  
  5 tant sui dels benamans la flors;  
    aissi·m te  
    Amors pres el fre  
    † que d’alres no·m sove  † (-2)
    mas de lieis servir a jornal:  
  10 c’aissi·m pes c’o fasso·ill leial.  
       
II   E doncs, s’ieu fatz so que·is cove,  
    be m’en deu eschazer honors,  
    car qui pot amar mieills de be  
    per dreich l’en eschai la lauzors  
  15 e sap ben midons et Amors  
    qu’ieu en re  
    vas lieis no·m malme  
    † mas car li clam, merce  † (-2)
    que·m des so que m’es plus coral:  
  20 pot esser que so ten a mal?  
       
III   Doncs sui ben fols car no·m recre  
    d’amar lieis, que be·m par follors,  
    puois c’autre bes no·m n’esdeve  
    e vei qu’ades creis ma dolors,  
  25 qu’en mi sol a faich tot son cors;  
    per ma fe  
    † mieills m’ave  † (-2)
    † que sofra jasse  † (-2)
    mon dan, sitot a lieis no·n cal  
  30 c’autra des s’amor per cabal.  
       
IV   E quan mi paraula ni·m ve,  
    m’asaill al cor la resplandors  
    dels bels huoills, e del dolz ale  
    mi ven mesclamens la sabors,  
  35 si qu’e la bocha·m nais doussors  
    per qu’ieu cre  
    e conosc que·l be  
    † qu’ieu dic non ai de me,  † (-2)
    anz m’ieis de s’amor natural  
  40 que m’a inz el cor pres ostal.  
       
V   E puois aquel jois mi mante,  
    si·m fezes aitant de socors  
    que·m deignes retener ab se,  
    gardatz s’ieu fora des aussors!  
  45 qe sos rics pretz e sa valors  
    creis en me  
    meillura e ve  
    ab sol qu’il agues lo dese  
    de la dolor fera e mortal,  
  50 nos agram partit per engal.  
       
VI   Pero si·l clamarai merce  
    del dan qu’il me fai e del mal  
    pois nuill autr’ amor no mi val.  

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI