Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Rimari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Arveiller, Raymond; Gouiran, Gérard. L’œuvre poétique de Falquet de Romans, troubadour. Aix-en-Provence: C.U.E.R. M.A. - Université de Provence, 1987.

Édition revue et corrigée pour Corpus des Troubadours, 2013.

Codi: 156,I Autor: Falquet de Romans Gènere: Salut d'amor Número: XIV

 

Domna, eu pren comjat de vos

 
1
Domna, eu pren comjat de vos,
   
ez anc non fui plus angoissos
   
com soi de vostra departia ;
   
e comant vos a Deu, amia,
 
5
per cui mos cors languis e font,
   
qe mais vos am qe ren del mont ;
   
qar, depuesc qe·us parlai ni·us vic,
   
ren del mont tan non m’abelic ;
   
qar neguna tan ben non fai
 
10
tot qant a valen prez s’eschai,
   
ni neguna tan ben non di
   
bels plaçers ni tan gen non ri.
   
Q’ab bel semblan, franc e cortes,
   
aveç mon cor laçat e pres,
 
15
tan qe d’alre non pueis pensar
   
mais de vos servir et amar ;
   
e s’en grat servir vos sabia,
   
jamais marriment non auria.
   
Domna, qe ja no·m vailla Deus
 
20
se meilç non soi vostre qe meus !
   
Qe la nueit, qan soi endurmiz,
   
s’en vai a vos mos esperiz
   
–domna, ar agues eu tan de ben ! –
   
qe, qan resveil e m’en soven,
 
25
per pauc no·m voil los oilz crebar
   
qar s’entremettent del veillar ;
   
e vauc vos per lo leich cerchan,
   
e, qan no·s trob, reman ploran ;
   
q’eu volria toç temps dormir,
 
30
q’en sonjan vos pogues tenir.
   
Mas aissi com vos plaira sia,
   
q’en vos es ma morç e ma via ;
   
q’autra no me pot ajudar,
   
vos me podez far o desfar ;
 
35
q’eu am pro mais per vos morir
   
qe per autra dompna guarir ;
   
mas vos n’aurez pechat e tort,
   
se mais no m’amaz viu qe mort.
   
E sai ben qe gran ardimen
 
40
faz, dompna, qar en vos m’enten,
   
qe ben sai c’a mi non s’ataing ;
   
pero fai qe fol qi no·s plaing
   
al mege qi lo pot guarir ;
   
q’om non se deu laissar morir
 
45
qe non faça som mal saber
   
al mege qi li pot valer ;
   
per q’eu o faz saber a vos,
   
bella domna valenz e pros,
   
de cui teing tot qant ai en feu,
 
50
et comandarai vos a Deu :
   
qe senz cor vauc e senz cor veing
   
e ses cor ades me sosteing,
   
qe de cor soi mondes e blos ;
   
bella dompna, vos n’avez dos,
 
55
qe vos avez lo meu e·l vostre,
   
e ai ben talen qe·l vos mostre :
   
qan preses mon anellet d’or,
   
mi traisses d’inz del cors lo cor
   
q’anc pueis en mon poder non fo,
 
60
anz remas en vostra preiso ;
   
e vos, per fin’amor enteira,
   
dompna, mi des vostr’almosneira,
    don eu vos rent cinc cenç merces,
   
q’amorosamen m’avez pres ;
 
65
e farez peccat a sobrer
   
s’aucïez vostre preisoner,
   
dompna ; mais d’aitam me conort
   
q’anc hom non feç tan bella mort
   
com eu farai s’eu mor per vos,
 
70
per q’en dei esser mout joios ;
   
q’eu non cre qe negus fos naz
   
c’am tan bel glavi fos navraz
   
com eu soi, ni ab tan plaçen ;
   
o muera o viva, a vos mi ren ;
 
75
qe vostre cors non a pareil
   
en tan qan hom vei lo soleil,
   
qe tan l’avez bel e ben fach
   
qe l’autre·m semblan esser lach ;
   
qe qan vei la gula e la faça,
 
80
plus blancha qe neus sobre glaça
   
e vei lo menton ben assis,
   
ben cuch esser en paradis ;
   
e qan vei la bocca vermeilla
   
q’anc Deus non sap far sa pareilla
 
85
per baisar ni per rire gen
   
ni per enamorar la gen,
   
adonc soi eu enamoraz
   
qe non sai qe dic ni qe faz ;
   
e qan vei vostras bellas denç,
 
90
plus blanchas qe n’es fins argenz,
   
e vostra color natural
   
qe Deus fez qe no·i a ren al,
   
aissi soi d’amor entrepres
   
qe, qi·m sona, non respon ges.
 
95
Qan vei vostre bel nas traitiz
    e·ls oils gignosez e petiz
   
e·ls bels oilz rïenz en la testa,
   
de joi faz dinz mon cor gran festa ;
   
e qan vei lo fron bel e blanc
 
100
tal qe son pareill non vi anc,
   
e vei los cabeilz genz e sors
   
qi reluison plus qe fins ors,
   
si soi esperduç e pensis
   
qe non sai si soi morz o vis.
 
105
Dompna, no·s aus dir mon corage,
   
mas, si be·m voleç el visage
   
esgardar, lor poreç chausir
   
qe·us es cella qi·m fai murir ;
   
e si esguardaz cals vos ez,
 
110
de qal beutat e de qal prez,
   
ni de mi qi soi ni qan vail,
   
toç temps viurai mais ab trebail ;
   
mas non mi deu noire parages
   
ni riqueza ni auz lignages,
 
115
c’om non deu gardar en amor
   
gran parage ni gran richor,
   
q’amors deu esser comunals
   
pois l’uns es ves l’autre leials,
   
qar fin’amors pren a amic
 
120
tan tost lo paubre com lo ric
   
e val mais merces que raços
   
en amor, ço dis Salamos.
   
Per q’eu dei ben trobar merce
   
en vos, pos mais vos am qe re.
 
125
Dompna, tot aissi o fai Deus,
   
qar qi meilz l’ama meilz es seus.
   
Donc, pos eu vos am mais e plus,
   
meilz vos dei aver qe negus ;
    qe vostr’hom soi e vostre sers,
 
130
plus obedïens q’uns convers ;
   
e s’en amor volez entendre,
   
non vos devez ves mi defendre
   
q’encar non façaz mos plaçers,
   
se·l deus d’amor es dreiz ni vers ;
 
135
qe tan vos soi ferms e leials
   
qe Tristan fo vers Ysout fals
   
contra mi, e vers Blanchaflor
   
Floris ac cor galiador.
   
Aves qe vos soi francs e fis
 
140
qe, qan truep homen del païs
   
on vos estaz, no·il aus parlar
   
ni·m pueis partir ni·m sai lognar,
   
anç li vauc demandant raços
   
tant qe lo faz parlar de vos ;
 
145
e adonc non me pueis tener
   
en pes, anz mi ven a chaer,
   
si qe vergoigna n’ai soven ;
   
chascuns s’en vai aperceven,
   
q’eu non o pueis far desconoisser,
 
150
q’uns orbs o poria conoisser
   
qe vos m’avez pres e lazat ;
   
e volgra aguesses la mitat
   
o·l terç o·l qart del mal q’eu ai,
   
q’adonc sabriaz co m’estai.
 
155
Mas vos non senteç la dolor
   
ni·l mal qi·m ven de fin’amor,
   
ez eu non serai jamai lez
   
se vos vostra part no·n sentez ;
   
q’adonc sabriaç vos de ver
 
160
qe·us es cella qi·m fai doler ;
   
q’altre mal mi semblavan juec
    tan q’eu senti d’amor lo fuec.
   
Vers es l’eigxemples de Rainart :
   
tals se cuida chalfar qi s’art ;
 
165
qar el primer acondamen
   
me trais pres de vos planamen,
   
e vos, ab joi et ab solatz,
   
mi tendeç en rient un laz
   
q’eu non gardei troqe fui pres :
 
170
aissi fui d’amor sobrepres.
   
E pagues mi ben coma fol
   
qan mi meses lo braç al col
   
e·m disses q’eu era primers
   
amics e seria derers
 
175
don vos anc fos enamorada.
   
Ar fos la veritaz provada
   
a qe n’agues crebat l’un huell !
   
Dompna, ben sai q’eu dic orgueil,
   
mas non m’en devez piez voler,
 
180
qe per toç luecs vos ai dit ver ;
   
e se·m teneç en tal balança,
   
compainz serai Andreu de França
   
qe mori per amor s’amia ;
   
e pueis venc tart la repentia,
 
185
q’ella s’en repenti mout fort
   
qar non l’ac eschapat de mort.
   
Atrestal avenra de me,
   
dompna, se no m’aveç merce ;
   
qe, s’en breu temps non m’ajudaz,
 
190
mort mi trobarez, ço sapchaz ;
   
e ço es ben veritaz pura
   
qe trobem en Sainta’scritura :
   
qe dompna qe aucit lo seu
   
a escïen non vei pueis Deu.
 
195
Ma bella dompna, se vos plaz,
   
de mi vos prenda pietaz ;
   
qe mort me podez far caçer
   
o viu me podez retener ;
   
q’eu soi tot en vostra merce,
 
200
faire mi podez mal o be.
   
Mas eu·s prec per vostra franqesa,
   
qar es del mont la plus cortesa,
   
la plus plazenz e la plus bella
   
e cil qi gençer se capdella,
 
205
q’un pauc m’aleugez mon martire,
   
qar ren del mon tan non desire
   
com faz vostre bel cors leial ;
   
qe Deu non sai querre ren al,
   
dompna, mas qe·us meta bon cor
 
210
ves vostre amic qi per vos mor ;
   
q’eu vos dirai qe m’esdeve
   
per vos c’am mais qe nulla re :
   
qan m’en soi intraz el moster,
   
si com autres pechaires quer
 
215
a Deu perdon de sos pechaz,
   
ez eu vos or entre mos braz ;
   
q’eu non sai far autra oraçon.
   
Anç pens tant a vostra faiçon
   
qe, qan eu cuit dir patre nostre,
 
220
ez eu dic : “Dompna, totz soi vostre”
   
aissi m’avez enfolletit
   
qe Deu e me en entroblit.
   
Pero tant es granz la vertuz
   
de vos, a cui me soi renduz,
 
225
qe, se·m façiaz d’amor tan
   
qe me retenguesses baisan,
   
mos maltraichz, q’es pejers qe morz,
    devenria jois e deporz
   
e serian tuit mei sospir
 
230
e mei afan e mei desir
   
tornat en joi et en dolçor ;
   
qe tals es la força d’amor
   
q’uns bens fai oblidar cent mals
   
e uns jois cent iras mortals ;
 
235
ni non sab d’amor ben jausir
   
qi non sab celar e sofrir,
   
ni ja non sera benananz
   
qi non er soffrenz e celanz.
   
Enaissi o cre e o cuit,
 
240
e d’aiço sai eu mais qe tuit,
   
q’e mi non a ren mais amors ;
   
q’aisi·m faderont tres serors
   
en aquel’ora q’eu fui naz
   
qe toz temps fos enamoraz,
 
245
c’amors no·s partes ja de me
   
ni eu d’amor per nulla re.
   
D’amor soi e d’amor me plai
   
tot qant ella mi dis ni fai,
   
q’eu soi faiz per dompna servir,
 
250
q’anc res no·m poch tant abellir.
   
Midonz m’autrei, midonz mi ren,
   
q’eu nasqi per far son talen,
   
e vailla mi Deus e merces
    en s’amor e ma bona fes.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI