Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Appel, Carl. Bernart von Ventadorn, seine Lieder, mit Einleitung und Glossar. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1915.

Codi: 070,016 Autor: Bernart de Ventadorn Gènere: Canso Número: XVI

 

Conortz, era sai en be

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

  

    

  

I 1
Conortz, era sai eu be
   
que ges de me no pensatz,
   
pois salutz ni amistatz
    ni messatges no m’en ve.
  5
trop cuit que fatz lonc aten,
   
et er be semblans oimai
   
qu’eu chasse so c’autre pren,
    pois no m’en ven aventura.
     
II  
Bels Conortz, can me sove
  10
com gen fui per vos onratz
   
e can era m’oblidatz.
   
per un pauc no·n mor desse !
   
qu’eu eis m’o vauc enqueren,
   
qui·m met de foudat em plai,
  15
can eu midons sobrepren
    de la mia forfaitura.
     
III  
Per ma colpa m’esdeve
   
que ja no·n sia privatz,
    car vas leis no sui tornatz
  20
per fondat que m’en rete.
   
tan n’ai estat lonjamen
   
que de vergonha qu’eu n’ai.
   
non aus aver l’ardimen
    que i an, s’ans no m’asegura.
     
IV 25
Ilh m’encolpet de tal re
   
don me degra venir gratz.
   
fe qu’eu dei a l’Alvernhatz,
   
tot o fi per bona fe.
   
e s’eu en amar mespren,
  30
tort a qui colpa m’en fai,
   
car, qui en amor quer sen,
    cel non a sen ni mezura.
     
V  
Tan er gen servitz per me
   
sos fers cors durs et iratz,
  35 tro del tot si’ adoussatz
   
ab bels dihz et ab merce ;
   
qu’eu ai be trobat legen
   
que gota d’aiga que chai,
   
fer en un loc tan soven,
  40 tro chava la peira dura.
     
VI  
Qui be remira ni ve
   
olhs e gola, fron e faz,
   
aissi son finas beutatz
   
que mais ni menhs no i cove :
  45
cors lonc, dreih e covinen,
   
gen afliban, conhd’ e gai.
   
om no·l pot lauzar tan gen
    com la saup formar Natura.
     
VII  
Chansoneta, ar t’en vai
  50
a Mo Frances, l’avinen,
    cui pretz enans’ e melhura ;
     
VIII  
E digas li que be·m vai,
   
car de Mo Conort aten
    enquera bon’ aventura.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI