Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Appel, Carl. Bernart von Ventadorn, seine Lieder, mit Einleitung und Glossar. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1915.

Codi: 070,029 Autor: Bernart de Ventadorn Gènere: Canso Número: XXIX

 

Lo rossinhols s'esbaudeya

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

  

I 1
     Lo rossinhols s’esbaudeya
   
     josta la flor el verjan,
         e pren m’en tan grans enveya
   
     qu’eu no posc mudar, no chan ;
  5
mas no sai de que ni de cui,
   
car eu non am me ni autrui,
   
     e fatz esfortz, car sai faire
         bo vers, pois no sui amaire.
     
II  
     Mais a d’Amor qui domneya
  10
     ab orgolh et ab enjan
   
     que cel que tot jorn merceya
   
     ni·s vai trop umilian ;
   
c’a penas vol Amors celui
   
qu’es francs e fis, si com eu sui.
  15
     so m’a tout tot mon afaire
         c’anc no fui faus ni trichaire ;
     
III  
     C’aissi com lo rams si pleya
   
     lai o·l vens lo vai menan,
   
     era vas lei que·m guerreya,
  20
     aclis per far so coman.
    per aisso m’afol’ e·m destrui
   
(don a mal linhatge redui),
   
     c’ams los olhs li don a traire,
         s’autre tort me pot retraire.
     
IV 25
     Soven me rept’ e·m plaideya
   
     e·m vai ochaisos troban ;
   
     e can ilh en re feuneya,
   
     vas me versa tot lo dan.
   
gen joga de me e×sdesdui,
  30
que d’eus lo seu tort me conclui.
   
     mas ben es vertatz que laire
         cuida, tuih sion sei fraire !
     
V  
     Om no la ve que no creya
         sos bels olhs e so semblan,
  35
     e no cre qu’ilh aver deya
   
     felo cor ni mal talan ;
   
mas l’aiga que soau s’adui,
   
es peyer que cela que brui.
   
     enjan fai qui de bon aire
  40      sembla e non o es gaire.
     
VI  
     De tot loc on ilh esteya,
   
     me destolh e·m vau lonhan,
   
     e per so que no la veya
   
     pas li mos olhs claus denan.
  45
(car) cel sec Amors que·s n’esdui
   
e cel l’enchaussa qu’ela fui.
   
     ben ai en cor del estraire
         tro que vas midons repaire.
     
VII  
     Ja non er, si tot me greya,
  50
     qu’enquer fin e plaih no·lh man ;
   
     que greu m’es c’aissi·m recreya
   
     ni perda tan lonc afan.
   
a sos ops me gart e·m estui,
   
e si non em amic amdui,
  55
     d’autr’ amor no m’es vejaire
         que ja mais mos cors s’esclaire.
     
VIII  
Enaissi fos pres com eu sui
   
Mos Alvernhatz, e foram dui,
   
     que plus no·s pogues estraire
  60      d’en Bel Vezer de Belcaire.
     
IX
 
     Tristan, si no·us es veyaire,
         mais vos am que no solh faire.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI