Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Appel, Carl. Bernart von Ventadorn, seine Lieder, mit Einleitung und Glossar. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1915.

Codi: 070,036 Autor: Bernart de Ventadorn Gènere: Canso Número: XXXVI

 

Pois preyatz me, senhor

 

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

   

  

I 1
Pois preyatz me, senhor,
   
qu’eu chan, eu chantarai ;
   
e can cuit chantar, plor
   
a l’ora c’o essai.
  5
greu veiretz chantador,
   
be chan, si mal li vai.
   
vai me doncs mal d’amor ?
   
ans melhs que no fetz mai !
    e doncs, per que m’esmai ?
     
II 10
Gran ben e gran onor
   
conosc que Deus me fai,
   
qu’eu am la belazor
    et ilh me (qu’eu o sai).
   
mas eu sui sai, alhor,
  15
e no sai com l’estai !
   
so m’auci de dolor,
   
car ochaizo non ai
    de soven venir lai.
     
III  
Empero tan me plai
  20
can de leis me sove,
   
que qui·m crida ni·m brai,
   
eu no·n au nula re.
   
tan dousamen me trai
   
la bela·l cor de sê,
  25
que tals ditz qu’eu sui sai,
   
et cuid’, et o cre,
    que de sos olhs no·m ve.
     
IV  
Amors, e que·m farai ?
   
si guerrai ja ab te ?
  30
ara cuit qu’e·n morrai
    del dezirer que·m ve,
   
si·lh bela lai on jai
   
no m’aizis pres de se,
   
qu’eu la manei e bai
  35
et estrenha vas me
    so cors blanc, gras e le.
     
V  
Ges d’amar no·m recre
   
per mal ni per afan ;
   
e can Deus m’i fai be,
  40
no·l refut ni·l soan ;
   
e can bes no m’ave,
   
sai be sofrir lo dan,
   
c’a las oras cove
   
c’om s’an entrelonhan
  45 per melhs salhir enan.
     
VI  
Bona domna, merce
    del vostre fin aman !
   
qu’e·us pliu per bona fe
   
c’anc re non amei tan.
  50
mas jonchas, ab col cle,
   
vos m’autrei e·m coman ;
   
e si locs s’esdeve,
   
vos me fatz bel semblan,
    que molt n’ai gran talan !
     
VII 55
Mon Escuder e me
   
don Deus cor e talan
    c’amdui n’anem truan ;
     
VIII  
Et el en men ab se
   
so don a plus talan,
  60 et eu Mon Aziman !

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI