Appel, Carl. Bernart von Ventadorn, seine Lieder, mit Einleitung und Glossar. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1915.

Codi: 070,039 Autor: Bernart de Ventadorn Gènere: Canso Número: XXXIX

 

Can l'erba fresch' e·lh folha par                                                                                             

I	1	Can l’erba fresch’ e·lh folha par
		e la flors boton’ el verjan,
		e·l rossinhols autet e clar
		leva sa votz e mou so chan,
	5	joi ai de lui, e joi ai de la flor
		e joi de me e de midons major ;
		dans totas partz sui de joi claus e sens,
		mas sel es jois que totz autres jois vens.
II		Ai las ! com mor de cossirar !
	10	que manhtas vetz en cossir tan :
		lairo m’en poirian portar,
		que re no sabria que·s fan.
		per Deu, Amors ! be·m trobas vensedor :
		ab paucs d’amics e ses autre senhor.
	15	car una vetz tan midons no destrens
		abans qu’eu fos del dezirer estens ?
III		Meravilh me com posc durar
		que no·lh demostre mo talan.
		can eu vei midons ni l’esgar,
	20	li seu bel olh tan be l’estan :
		per pauc me tenh car eu vas leis no cor.
		si feira eu, si no fos per paor,
		c’anc no vi, cors melhs talhatz ni depens
		ad ops d’amar sia tan greus ni lens.
IV	25	Tan am midons e la tenh char,
		e tan la dopt’ e la reblan
		c’anc de me no·lh auzei parlar,
		ni re no·lh quer ni re no·lh man.
		pero ilh sap mo mal e ma dolor,
	30	e can li plai, mi fai ben et onor,
		e can li plai, eu m’en sofert ab mens,
		per so c’a leis no·n avenha blastens.
V		S’eu saubes la gen enchantar,
		mei enemic foran efan,
	35	que ja us no saubra triar
		ni dir re que·ns tornes a dan.
		adoncs sai eu que vira la gensor
		e sos bels olhs e sa frescha color,
		e baizera·lh la bocha en totz sens,
	40	si que d’un mes i paregra lo sens.
VI		Be la volgra sola trobar,
		que dormis, o·n fezes semblan,
		per qu’e·lh embles un doutz baizar,
		pus no valh tan qu’eu lo·lh deman.
	45	per Deu, domna, pauc esplecham d’amor !
		vai s’en lo tems, e perdem lo melhor !
		parlar degram ab cubertz entresens,
		e, pus no·ns val arditz, valgues nos gens !
VII		Be deuri’om domna blasmar,
	50	can trop vai son amic tarzan,
		que lonja paraula d’amar
		es grans enois e par d’enjan,
		c’amar pot om e far semblan alhor,
		e gen mentir lai on non a autor.
	55	bona domna, ab sol c’amar mi dens,
		ja per mentir eu no serai atens.
VIII		Messatger, vai, e no m’en prezes mens,
		s’eu del anar vas midons sui temens.