Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Appel, Carl. Bernart von Ventadorn, seine Lieder, mit Einleitung und Glossar. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1915.

Codi: 070,044 Autor: Bernart de Ventadorn Gènere: Canso Número: XLIV

 

Tant ai mo cor ple de joya

I
1
Tant ai mo cor ple de joya,
 
 
          tot me desnatura.
 
 
flor blancha, vermelh’ e groya
 
 
          me par la frejura,
 
5
c’ab lo ven et ab la ploya
 
 
          me creis l’aventura,
 
 
per que mos pretz mont’ e poya
 
 
          e mos chans melhura.
 
 
     tan ai al cor d’amor,
 
10
     de joi e de doussor,
 
 
per que·l gels me sembla flor
 
 
          e la neus verdura.
 
 
 
II
 
Anar posc ses vestidura,
 
 
          nutz en ma chamiza,
 
15
car fin’ amors m’asegura
 
 
          de la freja biza.
 
 
mas es fols qui·s desmezura,
 
 
          e no·s te de guiza,
 
 
per qu’eu ai pres de me cura,
 
20
          deis c’agui enquiza
 
 
     la plus bela d’amor,
 
 
     don aten tan d’onor,
 
 
car en loc de sa ricor
 
 
          no volh aver Piza.
 
 
 
III
25
De s’amistat me reciza !
 
 
          mas be n’ai fiansa,
 
 
que sivals eu n’ai conquiza
 
 
          la bela semblansa ;
 
 
et ai ne a ma deviza
 
30
          tan de benanansa,
 
 
que ja·l jorn que l’aurai viza,
 
 
          non aurai pezansa.
 
 
     mo cor ai pres d’Amor,
 
 
     que l’esperitz lai cor,
 
35
mas lo cors es sai, alhor,
 
 
          lonh de leis, en Fransa.
 
 
 
IV
 
Eu n’ai la bon’ esperansa.
 
 
          mas petit m’aonda,
 
 
c’atressim ten en balansa
 
40
          com la naus en l’onda.
 
 
del mal pes que·m desenansa,
 
 
          no sai on m’esconda.
 
 
tota noih me vir’ e·m lansa
 
 
          desobre l’esponda :
 
45
     plus trac pena d’amor
 
 
     de Tristan l’amador,
 
 
que·n sofri manhta dolor
 
 
          per Izeut la blonda.
 
 
 
V
 
Ai Deus ! car no sui ironda,
 
50
          que voles per l’aire
 
 
e vengues de noih prionda
 
 
          lai dins so repaire ?
 
 
bona domna jauzionda,
 
 
          mor se·l vostr’ amaire !
 
55
paor ai que·l cors me fonda,
 
 
          s’aissi·m dura gaire.
 
 
     domna, per vostr’ amor
 
 
     jonh las mas et ador !
 
 
gens cors ab frescha color,
 
60
          gean mal me faitz traire !
 
 
 
VI
 
Qu’el mon non a nul afaire
 
 
          don eu tan cossire,
 
 
can de leis au re retraire,
 
 
          que mo cor no i vire
 
65
e mo semblan no·m n’esclaire,
 
 
          que que·m n’aujatz dire,
 
 
si c’ades vos er vejaire
 
 
          c’ai talan de rire.
 
 
     tan l’am de bon’ amor
 
70
     que manhtas vetz en plor
 
 
per o que melhor sabor
 
 
          m’en an li sospire.
 
 
 
VII
 
     Messatgers, vai e cor,
 
 
     e di·m a la gensor
 
75
la pena e la dolor
 
 
          que·n trac, e·l martire.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI