Boutière, Jean. Les poésies du troubadour Peire Bremon Ricas Novas. Toulouse - Paris: Édouard Privat - Henri Didier, 1930.

Code: 126,002 Auteur: Duran sartor de Paernas (de Carpentras) Genre: Sirventes Numero: App. I

Vill sirventes, leugier e venassal

I	1	Vill sirventes, leugier e venassal,
		vueilh de vills motz en vill raçon bastir ;
		e ja tan fort no·l sabrai envelzir
		qe·l vill baro, mensongier deslial,
	5	vill vas ells eis, e vas segl’e vas Dieu,
		vill mil aitan e plus qe non dic ieu ;
		per qie·l vueilh far vill e dezavinen,
		qar tan son vill lur croi captenemen.
II		Ges no m’es grieu, s’ieu i pert mon jornal,
	10	q’ill ni miei chan no fan a car tenir ;
		mas cell qi gen sap de mal dezeissir
		pert son perdre, per qe·l perdres li val ;
		per q’ieu, perden, gazainh sotil e lieu,
		qar sol d’aiço me sai desliurar breu,
	15	qe mot bastart me son ara valen
		a mon trobar, e·l baro desplazen.
III		E qar non vueilh mos chanlars sapcha sal,
		ni c’om lo dei’en ouiilia cort grazir,
		i met primier, per desasaborir,
	20	lo vieilh seinhor del Tor, qar ren no val ;
		e·l sirventes tenra·n om per plus grieu ;
		e no lo·l man en carta, ni en breu :
		ennanz lo·l dic, ab son ez a prezen,
		qe dels avols lo tenc per menz valen.
IV	25	E qar ieu eis afolli e desval
		lo sirventes, metrai y per delir
		lo mieg princep, qe nasqet al morir
		de tot ver dig, per mensongier cabal ;
		qe d’aqo ten obrador a renieu :
	30	don a tort ten del principat lo feu ;
		e s’ieu·l lauziei en mas coblas, menten,
		Dieus m’o perdon, q’ab ver dit me·n desmen.
V		E qar amdui son avol per egal
		li Raimonet (tan c’om no·n deu ben dir)
	35	de Mezeilhon, hi metrai al fenir
		(per tal coven qe ja Dieus no·ls mi sal,
		anz sion mort o pres enantz annieu),
		e’N Vassadell, si mas en els si plieu ;
		qe·ls ha servitz en bada lonjamen ;
	40	mas qi croi serv, croi qiçardon aten.
VI		Lo sirventes ten lo pe en l’esirieu,
		q’en moure es ; per q’ieu no·l tenc per mieu,
		anz lo renec aici e·l desapren,
		qez avols es, qar es falz d’avol gen.