Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Gresti, Paolo. La canzone "En est son far chansonet'ai noelha" (BdT 328,1). "Zeitschrift für romanische Philologie", 116 (2000), pp. 237-259.

Postilla 2010.

Code: 328,001 Auteur: Peire de Blai Genre: Canso Numero: -

En est son far chansonet’ai noelha

I   En est son far chansonet’ai noelha,
    novelha es, quar ieu chant de novelh,
    e de novelh ai chausida·l pus belha,
    belha en totz sens, e tot quan fai es belh,
  5 per que m’es belh qu’ieu m’alegr’e·m deport,
    quar en deport val pauc qui no·s deporta.
     
II   Iois deporta mi, quar am dompn’ isnelha;
    isnelha es selha que·m te isnelh;
    isnelh cor n’ai quar tan gen mi capdelha,
  10 qu’ilh capdelha mi ses autre capdelh,
    que mais capdelh non quier mas per conort:
    que gen conort qu’ilh i ben me conorta.
     
III   Be·m conorta cill que m’es fin’ e franca,
    que franca m’er tostemps, e·m tenra franc;
  15 franc n’ai lo cor, qu’ab autra non s’estanca,
    si s’estanca d’amor on son estanc,
    qu’aissi m’estanc quais que alhor m’enten,
    mas lai enten vas on qu’alhors entenda.
     
IV   Quecx entenda, que m’amors no s’esbranca,
  20 qu’enans branca e creis e bruelh’en branc,
    que·l branc son fi d’amor clara e blanca
    per vos, blanca dompna, quar anc cors blanc
    tan blanc non vi quo·l vostre, don aten
    un tal aten que no·m plai qu’autr’atenda.
     
V 25 Doncx l’atenda vulhatz, dompna, qu’ieu prenga,
    e prenga vos merces del mal qu’ieu prenc,
    quar prenc en belh maltrag que ben m’en venga;
    aras venga del gran ben que m’en venc,
    e quar m’en venc ieu sofrisc e dezir
  30 un tal dezir que mos cors fort dezira.
     
VI   Fort dezira qu’ieu ab vos plag emprenga,
    e·l prenga breu, qu’ieu n’art totz e n’esprenc,
    que tant m’esprenc, qu’ieu n’ai paor qu’estenga;
    ans qu’estenga, mas ionchas vos estenc,
  35 mas quan m’estenc que lai los huelhs no vir,
    lo cor lai vir, si que alhors no·s vira
     
VII   Lai te vira, chanso, on mon cor tenc,
    quar de lieis tenc tot lo sen e l’albir
    qu’al mieu albir morrai, si no·s n’albira.
     
VIII 40 Si s’albira·l gai solatz que·m covenc,
    tal re·m covenc, don dei l’afan sofrir,
    qu’ieu vuelh sofrir so qu’autr’om no sofrira.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI