Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction

* Présentation
* Appareil critique
* Notes
* Traductions

De Bartholomaeis, Vincenzo. Poesie provenzali storiche relative all'Italia. Volume primo con ventiquattro silografie. Roma: Tipografia del Senato, 1931

[CdT en procés d'incorporació]

Code: 461,133b Auteur: Anonyme Genre: Planh Numero: CXC

Glorios Dieus don totz ben ha creysensa

I 1
Glorios Dieus don totz ben ha creysensa, 
   
Vos prec, prezant, deziros am dezir 
   
Denhes, sius play, lo mieu cor esclayzir 
   
Que yeu puesca dir e retrar a present 
  5
Planh amar, doloyros e cosent; 
   
La Lenguadoc en deura sospirar 
   
E Proenzals planher e gaymentar. 
   
Amara mort, ben nos as fach offensa: 
    De bon senhor descaptalat Prozensa! 
     
II 10
Vera valor valent an gran valensa: 
   
Lo puesc nompnar ses tot falhiment. 
   
Hoy rey Robert, de bons ayps compliment, 
   
Cap e razis, en siensa fondat! 
   
Perdut avem la real Magestat 
  15
De Cessilia! Hoy contat de Proensa,  
    De bon senhor vos aves defalhensa!
     
III  
Plans, plors e critz deu far tota Proensa, 
   
Petitz e grans; yeu vos diray perque: 
   
Amava los trastotz en bona fe, 
  20
Car per tostemps los ha trobatz leals. 
   
Amara mort, ben yest descumenals, 
   
Car nos as tout la flor d’aquist lengage! 
    Ay, rey Robert, gran perdan fa parage! 
     
IV  
Del rey Robert motz bons homs prenian gage:
  25
Ar covenra tornen en lur pays! 
   
La sieua mort planh hom dedins Paris, 
   
Per autres luocx, cant auzon renompnar 
   
Las soas bontatz en que a volgut renhar. 
   
Homs que annes a Napol, on estava 
  30 Desconselhat, lo Rey los conselhava. 
     
V  
Hoy rey Robert, gentil flor de nobleza, 
   
Tan bon senhor qui poyra mays trobar? 
   
Talhas, questas nul temps non fes levar 
   
En Prozensa: tengutz los a en patz. 
  35
Lo veray Dieus, qui en cros fon levatz, 
   
La sieua arma non meta en rancura, 
    Mays lay on gaug tostemps dura. 
     
VI  
Mager dolor hom non auzi retraire 
   
Com aquel jorn quel bon Rey volc fenir. 
  40
Sos cavalliers denant si fes venir; 
   
La Regina y fon premierament; 
   
En sospirant lur dis mot humilment: 
   
«Senhors totz, yeu requeri vos perdon»; 
   
Aysi con poc comenset son sermon: 
  45
«Viscut sa ay coma forfag peccayre». 
    . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
     
VII  
Lo jove Rey, filh qu’es d’aquest d’Ongria, 
   
Tot en plorans, dizon quel vay bayzar. 
   
«Es oy, felen, vulhat Dieus amparar: 
  50
Ben covenra que tu sias suptils; 
   
E pregue ti vulhas esser humils 
   
A la Gleya; si o yest, Dieus lo Paire 
    En totz destricx ti sera capdellayre. 
     
VIII  
E pueys ti prec que Proenza captengas 
  55
Coma leyals que son e ses engan; 
   
Si mestier t’es, aquels s’ajudaran, 
   
Sol quels ames e los tengas en pas;  
   
Paga los ben: enaysi los auras 
   
Bons e leyals, si mestier ti fazia, 
  60 Sercan premiers, com son agut tot dia».
     
IX  
Ans que fenis lo rey Robert d’onransa 
   
El fes venir son Vicicancellier, 
   
E volc saber si tug li saudadier 
   
Eran pagat; el respondet que non; 
  65
Lo noble Rey, com savi, digne e bon, 
   
Ha comandat que totz homs pagatz sia 
    Tro un denier, a qualque part que sia. 
     
X  
Pietat fo a tot hom que auzia 
   
Lo rey, lo rey Robert, ans que fenis: 
  70
«Comanda mi al Rey de San Daunis, 
   
De Malhorca, et a cel d’Aragon; 
   
Aquel Senher que sufri Passion 
   
Lur done pas a totz cominalment, 
   
Et al Sant Payr done cor e talent; 
  75
C’om regisca, az onor de Dieu sia: 
    Tug son mortals e non sabon lo dia». 
     
XI  
La gent que l’aus mot gran dolor avia. 
   
Tant humilmens los comandet a Dieu: 
   
«A Sant Loys volgra esser romieu, 
  80
Si a Dieus plagues, al sieu digne autar; 
   
Dieu Ihesu Crist vuelha per mi pregar; 
   
A la Verge humil santa Maria 
    M’arma comant l’aya en sa baylia». 
     
XII  
La gran dolor retrayre non poyria 
  85
Que menavan cels qu’eran environ. 
   
Lo rey Robert, eu’ Dieus fassa perdon, 
   
Neps e nessas fes venir davant si; 
   
Fort deziret de vezer lo Dalfi, 
   
Car el era del sanc e del linhage: 
  90 «Saludas lom», so dis a sson barnage, 
     
XIII  
«E digas li que de mi li sovenha, 
   
Que per m’amor obtenga Prozenzals: 
   
Los Masselhes, car son bons e lyals, 
   
Per mi an suffert trebals e grans dolors; 
  95
En Cisilia son agutz corajos 
   
E mal pagat; don mi sap mal ses falha; 
    Dieus sia amb els, els gart totz de trebalha». 
     
XIV  
Ans que fenis lo Rey, si con podia, 
   
A son heres preguet mot caramens 
  100
Que los Bausenx ames totz coralmens: 
   
Lo com novel e los autres trastos, 
    Cel d’Evilli e totz sos valedors: 
   
«A trastotz prec que, per Dieu, lur sovenha, 
    Tant com poyran, que l’un l’autre captenha». 
     
XV 105
Paraula dis que es ben de retrayre 
   
Lo rey Robert, enans que el moris: 
   
«Aportas mi davant la Flor-de-lis». 
   
Pueys la bayzet e dis tot sospirant: 
   
«Al Rey cuy es bel filh non sias enfant; 
  110
Covenra ti que optengas la Flor; 
   
Si la Gleya fazia emperador, 
   
Non perdas ren per lo tieu volpilhage, 
    Mays pren espilh de tot nostre linhage: 
     
XVI  
«Con an regit ni la Flor manteguda 
  115
Nostres payrons: lo rey Carle premier; 
   
Lo miey payre a mant bon saudadier 
   
A donat sont; el Duc, qu’era mon filhs, 
   
De Calabria ha suffert motz perilhs 
   
Per mantener la terra de Cisilia; 
  120 Fay tu aytal: capten la senhoria». 
     
XVII  
En sa vida lo rey Robert estava, 
   
Pensant en Dieu, an gran affection; 
   
E fon la nueg de l’aparission. 
   
Dieus li trames son Angel e dis li: 
  125
«Hoy rey Robert, tu yest pres de la fi». 
   
Lo jorn li dis ques el morir devia; 
    Las mans jonchas, ves lo cel s’umelia. 
     
XVIII  
Sos dos nebotz regardet e sa boda; 
   
De sus lo cap la corona pauzet 
  130
De son felen; mot dousament ploret: 
   
«Del Realme te revesti, belh filh, 
   
E sant Loys ti gart de tot perilh;  
   
E membre ti de tos cozins tot dya; 
    Ampara los trastotz per amor mia».
     
XIX 135
Amb umil cor lo Rey, si con podia, 
   
Ans que fenis, dis: «Nous meravilhes 
   
Si ay revestit lo rey Andrieu, c’uey es, 
    Del Realme, car dreg es e razon: 
   
Carle Martel, lo sieu avi que fon 
  140
E mon frayre, de mi fon premier nat; 
   
Degra regir miels que yeu lo Regnat; 
   
Consiensa del tort per cert avia; 
    Per que yeu vuelh que als sieus tornat sia». 
     
XX  
Lo Rey auzi que la Donna planhia; 
  145
Aysi com poc el la va confortar: 
   
«Huey es lo jorn Dieus mi vol appellar; 
   
El sia grazit que pron sa ay vescut; 
   
Pueys que a Cel plas, son voler m’es salut; 
   
A Sel me rent; quan quel peccayre sia, 
  150 M’arma, mon cors meta en sa baylia». 
     
XXI  
Adoncx feni; don fon mot gran pezansa. 
   
Qui vi raubas trencar e mans vestirs, 
   
Caras, cabels; plorar e far grans critz; 
   
Non y ac negun non menes gran dolor, 
  155
Dizent aysi: «Mot perdem bon senhor! 
   
La sieua arma non puesca sufrir pena!» 
    Gran fon lo dol que tota sa gent mena. 
     
XXII  
Gran dolor fon qui auzi la depertida 
   
Del rey Robert am la Dona gentil; 
  160
La Regina va gitar un gran quil: 
   
«Ay, bona amor, temps es que nos partam! 
   
Si a Dieu plagues, volgra esser avan 
   
Morta que vos; mas, pueys que Dieu lo Payre 
    Ho vol aysi, yeu non puesc al re fayre!» 
     
XXIII 165
Ben deu planher tota la sancta Gleya 
   
La sieua mort, car en tot son vivent 
   
De la Gleya es agut son sirvent, 
   
Gonfaronier de papa Quin Clement; 
   
E del Seyzen el fora eysament, 
  170
Si agues vescut; captengra lo tot dya;  
    Fe sperital en el bon pe avia.
     
XXIV  
De la razis el es mogut de Fransa, 
   
Per que Frances lo devon sospirar, 
   
E de sa mort planher e gaymentar; 
  175
Lo rey Robert mant hom lo planhera; 
   
Tals portamens en sa vida fach a 
   
Que tota gent en deu aver pezansa, 
    Especialmens lo noble Rey de Fransa. 
     
XXV  
Com d’Evelli, aquel planh e sospira 
  180
La mort del Rey: el n’a dreg e razon, 
    Car l’amava de fin cor e de bon; 
   
An pauc lo cor de trastot nol falhi; 
   
Cant aus la mort, el ha dig cap encli: 
   
«Bel Senher Dieus, ben m’as dcscapdellat 
  185
De bon senhor, mas Dieus en sia lauzat, 
   
E la Verge humil santa Maria 
    La sieu arma tenga en sa baylia!» 
     
XXVI  
Complansa, vay senes tota bestensa 
   
Per los pays de Levant al Ponent; 
  190
Per Proensa passa premierament; 
   
Dedins Nissa tu t’en vay comensar 
   
Tro la Verge Sancta-Mari’-a-la-Mar; 
   
Per Masselha passaras e per Arle 
    Tro aqui s’estent lo poder del rey Carle. 
     
XXVII 195
Ad Ayx t’en vay, complancha, senes falha 
   
Petitz e grans humilmens saludar, 
   
Com un dels luox quel Rey solia amar 
   
De Proensa; prega devotament 
   
Santa Clara, per lo bon Rey valent: 
  200
En Paradis avocada li sia: 
    Totz sos clamans de destric gardatz sia! 
     
XXVIII  
Ad Avinhon t’en vay pueys, al sant Payre, 
   
Car razon es, e pueys als cardenals, 
   
Al College, pueys a totz los Reals; 
  205
A qui es cap e razis de la Fe 
   
Lo veray Dieu, que tot lo mon soste, 
   
L’arma del Rey no sufra nulha pena 
    Totz en preguem humil, de gracia plena. 
     
XXIX  
A sant Loys, ver cors sans de Masselha, 
  210
Complancha, vay an gran devocion; 
   
Aquel Senher que sufri Passion 
   
Pregue, si plays, per lo Rey cabalos, 
   
Que aja l’arma el Regne glorios, 
   
E l’acuelha el sieu digne repayre 
  215 Hon gaug ses fi a tot fizel peccayre. Amen. 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI