Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire

* Présentation
* Appareil critique
* Notes
* Traductions

Kolsen, Adolf. Beiträge zur Altprovenzalischen Lyrik (42 Erstmalig Bearbeitete Dichtungen). Firenze: Leo S.Olschki, 1939

Code: 167,056 Auteur: Gaucelm Faidit Genre: Canso Numero: 22

S'om pogues partir son voler

I 1 S'om pogues partir son voler
    De so don plus a·l cor volon,
    Can nom pot jauzimen vezer,
    Us dels grans sens fora del mon.
  5 Car de las grans foudatz, qu'i son,
    Es be la maier, qui s'enten
    En son dan segr'ad escien ;
    Car doblamen     Fai fallimen.
    Pero greu er fis amics drutz privatz,
  10 Si·l bes e·l mals e·l jois e·l dans no·il platz.
     
II   Tot aisso mi vengr'a plazer,
    Si ben sui el maltraich prion,
    S'Amors mi volgues tant valer
    Que l'amoros cor desiron
  15 Mi pagues d'un joi jauzion.
    C'assatz crei que for'avinen
    Qes agues del ben qui·l mal sen
    Q'ie·n preira cen     Maltraichs sofren.
    E fora·m jois e plazers mout onratz,
  20 S'apres cen mals en fos d'un ben pagatz.
     
III   Mas ieu o pert, si·l ben esper,
    Cum cel q'al jogar se cofon,
    Que jog'e no·n pot joc aver
    Ni non sent fam ni frech ni son.
  25 Atresi m'es poiat el fron
    Et intrat el cor follamen
    C'om plus i pert, plus m'i aten
    Cobrar soven ;    Tant ai fol sen.
    E l'atendres non es res mas foudatz ;
  30 Car a mon dan sui trop enamoratz !
     
IV   Tuich trop son-mal ; q'eu·l sai en ver
    Qe·l trop poiars, don chascus gron,
    Q'ieu fezi, m'a faich bas chazer,
    E pero poiei tant amon
  35 Qe penre cuidei l'aurion,
    C’om non pot penr' ab ren viven ;
    De tant fort manieira·s defen.
    Pero temen     Et humilmen
    O comencei com hom d'amor forssatz,
  40 Don no mer mal, si n'er'a dreig jutgatz.
     
V   E car res no·m pot pro tener
    Ab lieis, don muor et art e fon,
    Un sen fauc c'ab forsat poder
    Fug de lieis vezer e·m rescon.
  45 Mas mos sens no vei que m'aon,
    Q'ieu muor, qand no vei son cors gen,
    E qand lo vei, muor eissamen ;
    Car nuill parven      No·m fai plazen,
    Anz, qand l'esgart, esgarda d'altre latz
  50 E no m'acuoill ni-m vol aver solatz.
     
VI   Vas midonz sui, de franc saber,
    Plus humils dels frairs de Granmon,
    Et ill m'es d'orgoillos parer
    Si que, qan la prec, no·m respon.
  55 Un'aventur'ai, no sai don,
    C'anc re non amei coralmen,
    C'orguoill no·m mostres mantenen,
    E tal tormen     Fer e cozen
    Me don'Amors, car eu li·m sui donatz ;
  60 Aqest m'es totz lo guizerdens e·l gratz !
     
VII   Si be·m sui en greu pessamen
    Cum cel que merce non aten,
    Chanssos, vai t'en,     Tost e corren,
    Dir mon Thesaur, de cui es Monferratz,
  65 Q'ieu·l qier perdon, car lai non sui tornatz.
     
VIII   Bels-Diamans, be·m plai vostra beutatz
    E ben lo pretz, on chascun jorn poiatz !

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI