Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction

* Présentation
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Stronski, Stanislaw. Le troubadour Folquet de Marseille. Genève: Slatkine Reprints, 1968

[CdT en procés d'incorporació]

Code: 155,015 Auteur: Folquet de Marseilla Genre: Chanson de croisade Numero: XIX

Hueimais no·y conosc razo

I 1    Hueimais no·y conosc razo
       ab que nos puscam cobrir,
       si la Dieu volem servir,
       pos tant enquer nostre pro
  5    que son dan en volc sufrir :
    que·l Sepulcre perdet premeiramen
    et ar sufre qu’ Espanha·s vai perden,
    per so quar lai trobavam ochaiso
    mas sai sivals no temem mar ni ven ;
  10 las ! quom nos pot plus fort aver somos,
    si doncx no fos tornatz murir per nos.
     
II      De si mezeis nos fes do
       quant venc nostres tortz delir,
       e fes so say agrazir
  15    quant si·ns det per rezenso ;
       donx qui vol viur’ ab morir
    er don per Dieu sa vid’ e la prezen,
    qu’el la donet e la rendet moren ;
    c’atressi deu hom morir no sap quo ;
  20 ay ! quan mal viu qui no·n a espaven !
    que·l nostre viures don em cobeitos
    sabem qu’es mals et aquel murir bos.
     
III      Aujatz en qual error so
       las gens ni que poiran dir !
  25    que·l cors, qu’om no pot gandir
       de mort per aver que·y do,
       vol quex gardar e blandir,
    e de l’arma non a nulh espaven
    qu’om pot gardar de mort e de turmen ;
  30 pes quex de cor s’ieu dic vertat o no
    e pueys aura d’anar mellor talen ;
    e la no·i gart paubreira nuls hom pros :
    sol que comens, que Dieus es piatos.
     
IV      Cor sivals pot n’aver bo :
  35    d’aitan poira s’en garnir
       que l’als pot Dieus tot complir
       e nostre reys d’Arago ;
       qu’el no crey saubes fallir
    A nulh home que·y an ab cor valen,
  40 tant pauc vezem que falh’ a l’autra gen ;
    non deu a Dieu ges far pejurazo,
    qu’elh l’onrara si·l serv honradamen,
    qu’ogan, si·s vol, n’er coronatz sa jos
    ho sus e·l cel : l’us no·ylh falh d’aquestz dos.
     
V 45    E ja non pretz fol resso
       lo reys castellas, ni·s vir
       per perdre, qu’anz deu grazir
       a Dieu que·lh mostr’ e·l somo
       qu’en lui si vol enantir ;
  50 et autr’ esfortz ses Dieu torn’ e nien ;
    qu’aissi valra sos rics pretz per un cen
    si acuelh Dieu hueimais a companho ;
    qu’elh no vol re mas reconoyssemen :
    sol que vas Dieu no sia ergulhos,
  55 mout er sos pretz honratz et enveios.
     
T1   Vida e pretz qu’om vol de folla gen
    on plus aut son cazon leugeiramen ;
    bastiscam doncx en forma peazo,
    e·l pretz que·s te quan l’autre van cazen :
  60 que totz sos pretz, sos gaugz e sos laus fos
    en pensar fort quant a Dieus fait per nos.
     
T2   Belhs Azimans, Dieus vezem que·us aten
    que·us volria gazanhar francamen ;
    qu’onrat vos te tan que a mi sap bo ;
  65 no·l fassatz doncx camjar son bon talen,
    ans camjatz vos, que mais val per un cen
    qu’om s’afranh’ ans que forsatz caia jos.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI