Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction

* Présentation
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Traductions

Pasero, Nicolò. Guiglielmo IX. Poesie. Modena: S.T.E.M.-Mucchi, 1973

[CdT en procés d'incorporació]

Code: 183,012 Auteur: Guilhem de Peitieu Genre: Vers Numero: [V]

Farai un vers pos mi sonelh

I   Farai un vers, pos mi sonelh,
    e·m vauc e m'estauc al solelh;
    donnas i a de mal conselh,
    et sai dir cals:
  5 cellas c'amor de chevaler
    tornon a mals.
     
II   Donna non fai pechat mortau
    que ama chevaler leau;
    mas s'ama monge o clergau
  10 non a raizo:
    per dreg la deuria hom cremar
    ab un tezo.
     
III   En alvernhe, par Lemozi,
    m'en aniei totz sols a tapi:
  15 trobei la moiller d'En Guari
    e d'En Bernart;
    saluderon mi sinplamentz,
    per Saint Launart.
     
IV   La una·m diz en son lati:
  20 «O, Deus vos salf, don peleri!
    Mout mi senblatz de bel aizi,
    mon escient;
    mas trop vezem anar pel mon
    de folla gent».
     
V 25 Ar auziretz qu'ai respondut:
    anc no li diz ni «bat» ni «but»,
    ni fer ni fust no ai mentagut,
    mas sol aitan:
    «Babariol, babariol,
  30 babarian».
     
VI   «Sor», diz N'Agnes a N'Ermessen,
    «trobat avem que anam queren!»
    «Sor, per amor Deu l'alberguem,
    que ben es mutz,
  35 e ja per lui nostre conselh
    non er saubutz».
     
VII   La una·m pres sotz son mantel
    et mes m'en sa cambra, el fornel:
    sapchatz qu'a mi fo bon e bel,
  40 e·l foc fo bos,
    et eu calfei me volenter
    als gros carbos
     
VIII   A manjar mi deron capos,
    e sapchatz aig i mais de dos;
  45 et no·i ac cog ni cogastros,
    mas sol nos tres;
    e·l pans fo blancs e·l vins fo bos
    e·l pebr' espes.
     
IX   «Sor, s'aquest hom es enginhos
  50 e laissa lo parlar per nos,
    nos aportem nostre gat ros
    de mantenent,
    que·l fara parlar az estros,
    si de re·nz ment».
     
X 55 N'Agnes anet per l'enoios:
    et fo granz, et ac loncz guinhos;
    et eu, can lo vi entre nos,
    aig n'espavent,
    que'a pauc no·n perdei la valor
  60 e l'ardiment.
     
XI   Quant aguem begut e manjat,
    e·m despoillei per lor grat;
    detras m'aporteron lo chat
    mal e felon:
  65 la una·l tira del costat
    tro al talon.
     
XII   Per la coa de mantenen
    tir' el chat, el escoisen;
    plajas mi feron mais de cen
  70 aquella ves;
    mas eu no·m mogra ges enguers
    qui m'aucizes.
     
XIII   «Sor» —diz N'Agnes a N'Ermessen—
    «mutz es, que ben es conoissen».
  75 «Sor, del bainh nos apaireillem
    e del sojorn».
    Ueit jorn ez ancar mais estei
    az aquel torn.
     
 XIV   Tant las fotei com auziretz:
   80 cent et quatre-vinz et ueit vetz,
    que a pauc no·i rompei mos corretz
    e mos arnes;
    e no·us puesc dir los malavegz,
    tan gran m'en pres.
     
XV 85 E·us no sai dir los malavegz,
    tan gran m'en pres!

 

VERSIONE DEL MANOSCRITTO C

I   En Alvernhe, part Lemozi,
    m'en aniey totz sols a tapi;
    trobey la moler d'En Guari
    e d'En Bernart;
  5 saluderon me francamen
    per sanh Launart.
     
II   Aujatz ieu que lur respozi:
    anc fer ni fust no y mentagui,
    mas que lur dis aital lati:
  10 «Tarrababart,
    marrababelio riben,
    saramahart».
     
III   So dis N'Agnes e N'Ermessen:
    «Trobat avem qu'anam queren!
  15 Alberguem lo tot plan e gen,
    que ben es mutz,
    e ia per el nostre secret
    non er sanbutz.
     
IV   La una·m pres sotz so mantelh
  20 et a mi fon mout bon e belh;
    meneron m'en a lur fornelh,
    e·l foc fo·m bo,
    et ieu calfei me voluntiers
    al gros carbo.
     
V 25 A manjar me deron capos,
    e·l pan fon cautz, e·l vin fon bos,
    et ieu dirney me volentos,
    fort et espes;
    et anc sol no y ac coguastro,
  30 mas quan nos tres.
     
VI   «Sor, aquest hom es enginhos 
    e laissa son parlar per nos:
    aportatz lo nostre cat ros,
    toit e corren,
   35 que li·n fara dir veritat,
    si de res men».
     
 VII   Quant ieu vi vengut l'enujos, 
    —grans ac los pels, fers los guinhos,
    ges son solas no mi fon bos!—
   40 totz m'espaven;
    ab pauc no perdiey mas amors
    e l'ardimen.
     
 VIII   Quam aguem begut e manjat,
    despulley·m a lur voluntat;
   45 derreire m'aportero·l cat,
    mal e fello;
    et escorgerou me del cap
    tro al talo.
     
 IX   Per la coa·l pres N'Ermessen, 
   50 e tira, e·l cat escoyssen;
    plaguas me feyron mays de cen
    aquella ves; 
    coc me, mas ieu per tot aquo
    no·m mogui ges.
     
 X 55  Ni o feyra qui m'aucizes, 
    entro que pro fotut agues
    ambedos; qu'ayssi fon empres
    a mon talen,
    ans vuelc mais sufrir la dolor
   60 e·l greu turmen.
     
 XI   Aitan fotey cum auzirets:
    .C. e quatre .XXVIII. vetz;
    ab pauc no·m rompei mos corretz
    e mos arnes;
   65 e venc m'en trop gran malaveg,
    tan mal me fes.
     
 XII   Monet, tu m'iras al mati,
    mo vers portaras el borssi
    dreg a la molher d'En Guari
   70 e d'En Bernat:
    e diguas lor que per m'amor
    aucizo·l cat!
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI