Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Notice Bibliographique
* Vocabulaire

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Squillacioti, Paolo. Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Pisa: Pacini, 1999.

Nuova edizione riveduta e aggiornata per il "Corpus des Troubadours", 2009.

Code: 366,027a Auteur: Folquet de Marselha Genre: Canso Numero: XVI

Pos entremes me suy de far chansos

I   Pos entremes me suy de far chansos
    ben dey guardar que fals motz no·y entenda,
    e, s’ieu dic re que midons en grat prenda,
    be m’en sera rendutz bos guazardos.
  5 Et er gran tort si mos chans non es bos;
    per que? quar ylh m’a donat l’art e·l genh
    e so qu’ieu fatz non dei metre en desdenh.
     
II   E sitot m’es de semblant orgulhos
    non ai poder que ves autra m’atenda,
  10 qu’el cor e·il huel me mostron que·il me renda
    tan m’agradi de sas bellas faissos;
    e quan m’en cug partir, no m’es nulhs pros,
    que s’amors es denan mi qui m’atenh,
    que·m fai tornar vas lieys, tan mi destrenh.
     
III 15 Luenh m’es dels huelhs mas del cor m’es tan pres
    selha per cui soven planc e sospire
    que, on plus n’ai d’afan e de martire,
    dobla l’amors e nays e creys ades;
    e quar suy sieus no cug que m’enguanes,
  20 e fi me tant el sieu ensenhamen
    per qu’ai respeyt que n’aura chauzimen.
     
IV   Ben fera sens si de lieys me lunhes
    ans que·m laisses a la dolor aucire,
    mas Amors vol qu’ieu sia francs suffrire
  25 e ja per ren no n’aia·l cor engres;
    anc Dieus no fetz nulh hom qui ben ames
    que non crezes mais Amor que son sen,
    per que m’aven a far son mandamen.
     
V   Anc nuls amans per sidons no sufri
  30 tan gran dolor ni tan gran malanansa;
    per merce·l prec que·m digu’ a tal pessansa
    si·l cor non a que·s melhur enves mi,
    per que vengues plus viatz a la fi,
    qu’assatz val mais morir, al mieu semblan,
  35 que totztemps viur’ ab pena ez ab afan.
     
VI   Chansoneta, vai t’en tot dreyt cami
    lay a midons en cuy ai m’esperansa
    e diguas li qu’aya qualque membransa
    de me quar l’am ses enjan ab cor fi,
  40 qu’anc per ma fe des l’ora qu’ieu la vi,
    non ai mudat ni camjat mon talan,
    ans l’am ades e la dupt e la blan.
     
[VII]   [Seingn’ en [H]eral[h] de Polinac, montan
    vai vostre prez a chascun jor de l’an.]
     
[VIII] 45 [Bella-Guarda, de vos dauri mon chan
    quar negus hom non pot mentir lausan.]
     
     
    Versione α
I   Pois entremes me sui de far chanson
    ben dei gardar que fals motz no·i entenda,
    e, s’ieu dic ren que midons en grat prenda,
    be m’en sera rendutz rics guizerdos.
  5 Et agra·n tort si mos chans non er bos;
    per que? car ill mi donet l’art e·l geing
    e so q’ieu fatz non dei metre en desdeing.
     
II   E sitot m’es de semblan orgoillos
    non ai poder que vas autra m’entenda,
  10 qu’el cor e·il huoill mi mostron qe·il mi renda
    tant s’agradon de sas bellas faissos;
    e, qan m’en cuich partir, no m’es nuills pros,
    que·l sieus amors m’es denan qui m’ateing,
    que·m fai tornar vas lieis, tant mi destreing.
     
III 15 Loing m’es dels huoills mas del cor m’estai pres
    cella per cui soven plaing e sospire
    que on plus n’ai d’afan e de martire,
    dobla l’amors e nais e creis ades;
    e car sui sieus non cuig que m’enganes,
  20 e fiu me tant el sieu enseignamen
    per q’ai respieich que n’aura chausimen.
     
IV   Ben fora sens si de lieis mi loignes
    anz qe·m laisses a la dolor aucire,
    mas Amors vol q’ieu sia francs sofrire
  25 e ja per ren no n’aia·l cor engres;
    c’anc Dieus non fetz nuill hom que ben ames
    que non crezes mieills Amor que son sen,
    per que m’aven a far son mandamen.
     
V   Anc nuills amans per sidonz non sofri
  30 tan greu dolor ni aital malananssa;
    per merce·ill prec qe·m dig’ a tal pesanssa
    si cor non a qe·is meillur enves mi,
    per que vengues plus viatz a la fi,
    car meins mals es morir, al mieu semblan,
  35 qe totztemps viur’ ab pena et ab afan.
     
VI   Chanssoneta, vai t’en ton dreich cami
    lai a midonz en cui ai m’esperanssa
    e digas li·m c’aia calque membranssa
    de mi car l’am ses engan ab cor fi,
  40 c’anc per ma fe des l’ora q’ieu la vi,
    no mi muda ni·m camja mon talan,
    anz l’am ades e la dopt e la blan.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI