Capusso, Maria Grazia. L' "exposition" di Guiraut Riquier sulla canzone di Guiraut de Calanson "Celeis cui am de cor e de saber". Pisa: Pacini, 1989.

Code: 248,VI Auteur: Guiraut Riquier Genre: Carta, Epistola en vers Numero:

Als subtils aprimatz

So es la Exposit[i]on de la canso del menor ters d'Amor que fes En Guirautz de Calanso, la qual Exposit[i]on fes En Guirautz Riquier de Narbona.

 

f.119 vº, col. 3]			Als subtils aprimatz
			a cui bel saber platz,
			que aiso auziran
			e ben o entendran,
	5		dic; e sia·n crezutz
			que jes no·m soi mogutz
			en aiso per mi eys,
			que sel, on totz bes creys,
			m'o a si comandat
	10		que·m n'a apoderat.
			Car ges non dey falhir
			al sieu voler complir
			en res, si donc poder
			no mi falh e saber,
	15		don d'ayso n'ay temor;
			mas hom deu son senhor
			hobezir ses tot si,
			que no fora de mi
			parlar d'esta razo.
	20		L'an l'encarnatïo
			de Crist, per que hom canta
			.M.CC.LXXX.,
			el mes de genoyer,
			sel jorn, que de febrier
	25		hom kalendas camjet,
			car entorn si trobet
			de trobadors ganre,
			com soven s'endeve,
			venc voler al senhor
	30		n'Enric, creissen d'onor,
			per gracïa de Dieu
			conte de Rodes - qu'ieu
			tenc per senhor degut,
			car grat a retengut
	35		de Dieu e de las jens,
			tan l'es totz bes plazens -,
			que auzis per alcus
			trobadors clar e clus
			l'entendemen tot clar,
	40		si[·s] pogues declarar,
			so es de la chanso
			que sel de Calanso,
			en Guirautz, fes per ver,
			en que dis son voler
	45		del menor ters d'Amor.
			E·l coms, senher d'onor
			e de mi, car cor n'ac,
			elegic sels que·l plac
			de sels qu'eran aqui
	50		trobadors, dels cals mi
			Guiraut Riquier nomnet
col. 4]			de Narbona, e·m det
			escricha la chanso,
			que motz camjatz no·y fo,
	55		aisi com l'auziretz:
			per qu'ieu, pessieus e quetz,
			ab lo saber petit
			que m'a Dieu amarvit,
			ad istansa de luy
	60		vuelh mon engenh ses brui
			ar assubtilïar
			a so que a mi par
			qu'entendec per ver dir
			sel que fey per auzir
	65		la chanso cluzamen;
			pero non reprenden
			luy, mas dizen vertat
			del menor ters nomnat
			o pogra dir estiers.
	70		De tersses es mestiers
			que sian tug engal
			- estiers dir no m'o cal -
			endreg de cantitat,
			car ters d'un fag tersat
	75		non pot hom dir menor;
			mas endreg de valor
			pot aver mays o mens,
			non en ters veramens
			per res, si menors es.
	80		Pero ben pot hom tres
			partz d'una cauza far
			non engals, de que·m par
			que pot hom menor dir
			o maior ses mentir,
	85		mas ters ni tersa no;
			empero per razo
			segon orde nomnar
			pot hom a dreg parlar
			lo premier o·l segon
	90		o·l ters, c'aisi el mon
			es de dir costumat.
			Aisi en cantitat
			pot aver mens o mais,
			car aisi es verays
	95		parlar e non estiers;
			mas per tan le premiers
			non es segon ni ters,
			ni·l segon per covers
			premier ni ters per ver,
	100		ni·l ters al mieu parer
			le premiers ni·l segons.
			Ayso laissem al fons
			estar, car far no·ns a,
			per so car ren non fa
	105		endreg declaramens
			al clus entendemens,
			per que·l coms s'es mogutz,
			del menor ters, c'a lutz
			volria trag aver.
	110		L'entendemen per ver
			d'estas .iij. partz d'amor,
			que per lo trobador
			Guiraut de Calanso
			que dictet la chanso
	115		foron terses nomnadas,
			vos dirai, car uzadas
			son en nom egalmen
			al mieu entendemen:
			l'un'es celestïals
	120		e l'autra naturals,
			l'autra carnals, so·m par;
			Dieus me don endressar
			a ben dir so que·m pes.
			La celestïal es
	125		amar Dieu e servir,
			e sos mans obezir
			de cor e de saber
			ab esforsat poder,
			co·l sant dissipol fero,
	130		e fan tug que [e]spero
			en Dieu vieur'e morir.
col. 5]			Per drechura seguir
			tenen la via drecha,
			la cal es mot estrecha
	135		e mot greu al cors fals.
			E l'amors naturals
			es may amar el mun
			homes, segon que son,
			que autras creaturas,
	140		per pro razos seguras,
			e·ls paren may ades
			e may sels que pus pres
			son de carnalitat.
			Per aquestas combat
	145		hom e·s ne met a mort,
			e·n vol hom creyser fort
			lo sieu en totas guizas,
			e·n sec plaitz et asizas
			e guerras e mazans,
	150		per tal c'a sos efans
			lais lo sieu fort cregut,
			pus a·l cor assegut
			fort en aquest'amor
			que mort no·l fa temor,
	155		neys la esperital.
			Et es l'amor carnal
			aquela veramens
			c'omes e femnas ves
			e tol sen e saber
	160		a totz, pus n'a poder
			que nulh no·l pot gandir.
			Aquela ses mentir
			merma, que apelet,
			qui la chanso trobet,
	165		lo menor ters d'Amor:
			e pogra dir maior,
			si·s volgues atressi,
			segon que par a mi
			car a dir entendia;
	170		que a mi par qu'el sia
			totz le pus obligatz
			de las gens, que gardatz
			no·y es dreitz, mas volers.
			Mas no·m sofre devers
	175		qu'er parle d'aiso pus:
			c'albir me que negus
			d'est'amor enflamat
			non seria pagat,
			c'aiso auzis tot clar
	180		fort especificar,
			e volrian m'en mal;
			mas d'aiso de que·m cal
			endreg de la chanso
			parlarai per razo
	185		a mon entendemen.
			En Guirautz a prezen
			fes sa chanso retraire,
			en que dis son vejaire
			primamen e subtil,
	190		lai en la cort gentil
			del Puey, qu'esser solia
			honrada, que·s fazia
			per pretz e per honor;
			on tug li gran senhor,
	195		baro e cavayer
			e donas, per entier
			pretz ab laus conquerer
			venian per vezer
			la cort onradamens
	200		a far totz faitz plazens.
			E a totz per engal,
			ensems e general,
			a donas, a senhors,
			als mejas, als menors,
	205		en Guirautz fes auzir
			sa chanso, on cubrir
			saup son entendemen.
			E per comessamen
			ve·us la cobla premieira:
	210		en bona manieira
			segon lo meu semblan
			dirai vos declaran
col. 6]			l'entendemen per ver.
	I.		A lieys qu'ieu am de cor e de saber,
			donas, senhors et amic, volrai dir
			en ma chanso - si·l play c'o denh auzir –
			del menor ters d'Amor son gran poder:
		5	per so car vens princeps, ducx e marques,
			comtes e reys; e lay on sa cort es
			non siec razos, mas plana voluntatz,
			ni ja nulh tems no·y sera dreg jutjatz.
			Al mieu semblan vertat
	215		dis, com dig es desus,
			pro claramen: lo pus
			ben de l'entendemen
			d'aquesta cobl'a sen
			a totz en general
	220		del ters, qu'especïal
			a sidons dir volia,
			menor, co s'entendia.
			D'Amor son gran poder.
			Entendre·s deu per ver:
	225		cossi a poder gran,
			qu'el meteis o espan,
			que reys, princeps, marques
			vens, per que totz clars es
			sos poders entendutz,
	230		e deu·n esser crezutz.
			E lay on sa cortz es
			non siec razo, mas plana voluntatz,
			e ja nulh temps no·y sera dreg jutjatz.
			El meteys declarat
	235		ho a pro, qui l'enten:
			car est'Amor perpren
			ab fals semblans las jens
			dezordenadamen[s],
			per que no sec razo,
	240		mas que tota sazo
			sec plana volontat;
			doncx, pus dezordenat
			poder a, ges no·m par
			que puesca dreg jutjar,
	245		com no·s fa, so es vers:
			c'als amadors plazers
			e[s] sos comensamens,
			mas apres n'an turmens
			e angoissas e mals;
	250		doncx, sos semblan es fals,
			per que·l ne sort clamors,
			que·l pus dels amadors
			ne son avut claman.
			Mas alcun m'en tenran
	255		dels amadors conques
			d'Amors per descortes,
			car dic lo ver tan clar;
			mas non puesc alre far,
			pus me cove a dir.
	260		Assatz al mieu albir
			ad aquesta cobl'ay
			dig, per que parlaray
			may huey de la segonda,
			e ja negus no·n gronda
	265		c'ab mo vol diray ver.
	II.		Tan es subtils c'om non la pot vezer,
		10	e cor tan tost que res no·l pot fogir,
			e fier tan fort que res no·l pot gandir
			ab dart d'assier, don fa colp de plazer
			- on non ten pro ausberc fort ni espes,
			tan lansa dreg -; e pueys tra demanes
		15	sagetas d'aur ab son arc entezat;
			pueis lans'un dart de plom gent afinat.
			Segon qu'ieu ai trobat
			en mon entendemen,
			aiso aisi s'enten
			com er poiretz auzir.
	270		Car el dis ses mentir
f. 120 rº, col. 1]			so, que tenhatz a ver:
			Tan es subtils c'om non la pot vezer.
			Ver dis, c'om deu saber
			qu'est'Amors de bon grat
	275		esta en voluntat
			plena de dezirier;
			e non es d'uey ni d'ier
			saubut, que volontatz
			es, per que m'en crezatz,
	280		tals que hom non la ve,
			ni d'ome no·s cove
			que la puesca vezer:
			doncx hom non a poder
			que Amor veya jes,
	285		pus en volontat es,
			que no ve hom vivens:
			so es l'entendemens,
			qui be·l sap elegir.
			E cor tan tost que ren no·l pot fugir.
	290		Ver dis al meu albir,
			car est'Amor esta
			en voluntat, que va
			e cor a las vegadas
			en .j. jorn .C. jornadas,
	295		per c'om no·l pot fugir.
			E fier tan fort que ren no·l pot gandir
			ab dart d'assier, don fa colp de plazer.
			Est'Amor fier per ver
			fort, e·l colp no s'atura
	300		tro al cor, ses mezura,
			de seluy que fer sopte.
			E·l dart intra, ses dopte,
			per huelhs o per aurelhas
			de totz sels o de selas
	305		que fier del dart agut,
			o per tot, a saubut,
			per que l’a tost conques.
			Pero car assier es
			pus fortz metalh que sia,
	310		nomnet per maystria
			mot be d'assier lo dart:
			so es azautz, que part
			voler e pessamens
			ab dezirs mot plazens;
	315		per que pot dir per ver
			don fa colp de plazer,
			aiso la vertat es.
			On non ten pro ausberc fort ni espes.
			Ad aiso no·n cal jes
	320		de declaratïo,
			car entendut es pro,
			e dic o si com deg.
			E ditz que lansa dreg.
			Ver dis, car a tot pleg
	325		fier totas vetz al cor,
			que no·s pecc' a lunh for.
			E ditz so, que vers es:
			E pueys tratz demanes
			sajetas d'aur ab son arc entezat.
	330		Las sajetas de grat
			d'aur son li gran plazer
			que l'amans a per ver,
			can en comensamen
			ha bel aculhimen
	335		de sidons ab promessa
			de paraulas, que pessa
			breumen son joy culhir,
			c'adoncx creisso·l dezir.
			E l'arcx, la bocca es,
	340		jent adhornat e tes,
			don eysson per semblansa
			paraulas d'esperansa
			plenas de gran plazer
			e de gaug, que per ver
	345		es ad aur comparatz.
			Aiso s'enten assatz
			e es pro declarat.
			Pueys lans'un dart de plom gent afinat.
col. 2]			Le dartz es per vertat
	350		del plom l'acabamen
			d'est'amor, qu'es plazen
			e de petit de pro;
			per que fon per razo
			e per dreg comparat,
	355		car, si tot s'es viltat
			del plom endreg de pretz,
			mot auzir dir avetz
			que ses luy afinar
			jen ni be ni purgar
	360		li metalh no·s poirian
			noble, ni no valrian,
			ses luy, aitan co fan.
			Per que, al meu semblan,
			l'afinars d'est'amor
	365		es aquelh fatz que cor
			massa entre las jens:
			car sos comensamens
			es per aquel per ver,
			e pot cascus saber
	370		que pueys non pot durar,
			c'Amors non pot passar
			per ren part son dezir
			complit. Car, per ver dir,
			qui dezirar no·y a,
	375		est'amor si desfa,
			so auzes, acaban,
			c'aisi co es menan,
			mols le plom e tenen,
			laisa negror qu'espren
	380		aiso on es. Tocatz
			es aquel faitz assatz
			e ja pus non dirai,
			ni·m cal, mas pensarai
			de la cobla parlar
	385		tersa per declarar
			ab mo vol endreg ver.
	III.		Corona d'aur porta per son dever;
			e ren no ve may lay on vol ferir,
			e no·l falh temps, tan gen se sap aizir;
		20	e vola leu e fa se mot temer;
			e nays d'Azaut que s'es ab Joy empres,
			e can fa mal sembla que sia bes,
			e vieu de gaug e·s defen e·s combat,
			e no·y garda paratje ni rictat.
			Lo pus ai declarat
			de so, c'aisi dig es,
			e a n'i, que no·m pes
	390		que leu entendut fos:
			doncx dirai volontos
			so que·y tanh per saber.
			Corona d'aur porta per son dever.
			Ver ditz al meu parer,
	395		car tan tost com comensa
			l'azautz don pren naisensa
			ab sobiran plazer,
			que·ls autres totz per ver
			passa, c'om a el mon,
	400		estiers autres que son
			d'esta meteys'amor,
			aquel plazer non cor
			ni·s mou ni s'aventura
			aitan com l'amor dura,
	405		donc gaug pot esser dig.
			E ges no m'es oblitz
			c'ad aur es comparatz:
			donc d'est'Amor sapchatz
			que del comessamen
	410		tro la fi veramen
			es d'est aur coronada
			per vertat; car doptada
			es per son gran poder,
			com vos ai dig per ver,
	415		que·ls pus sobiras vens.
			E aiso es le sens
			d'En Guiraut, so·m albir.
			E res no ve may lay on vol ferir.
col. 3]			Ben o poc per ver dir,
	420		car leu entre v.C.
			personas veramens
			n'elegis sola una,
			e par non ve neguna
			mas sol aquel'Amors,
	425		e no sembla errors
			d'Amor, so que m'albir.
			E no·l falh temps, tan gen se sap aizir.
			Ben dis senes mentir,
			car jorn e ser perpren,
	430		en yvern eysamen
			com se fay en estieu,
			qu'entre que a son brieu
			non li falh temps per ver.
			E vola leu e fai se mot temer.
	435		Leu vola per dever
			aisi com voluntatz;
			temer se fai assatz,
			c'a penas assajar
			l'auza de contrastar
	440		ricx ni paubres de re,
			vielh ni joves, pus te
			en son poder son cor:
			car Amors per nulh for
			en degus no·s fadia,
	445		tals es sa senhoria,
			segon qu'ieu ai apres.
			E nays d'Azaut que s'es ab Joy empres.
			Aiso desus dig es.
			E can fa mal sembla que sia bes.
	450		Aiso atressi es
			pro clar, qui o enten:
			que can l'acabamen,
			per que mor e·s desfa
			Amors, l'amaires n'a,
	455		li sembla gautz e bes;
			e·l be, que·l fa cortes
			e·l ten pessieu aman
			ab plazer deziran
			so que·l dezir aussi,
	460		sembla·l mal atressi;
			donc sos semblans es fals,
			e no mi cal dir als
			c'assatz es declarat.
			E vieu de gaug e·s defen e·s combat.
	465		L'azautz es per vertat
			plazers continüat
			qu'es a gaug comparatz.
			Aquel azautz s'atura
			en Amor tan can dura,
	470		et ab aquel defen
			alongan, prometen
			e fazen bel semblan,
			combat humilïan
			e onran e serven
	475		e pregan e sufren,
			e d'aiso die vertat.
			E no·y garda [paratje] ni rictat.
			Aiso ai declarat
			en la cobla premieyra,
	480		c'Amors non a maneira,
			mas voluntat ses pus,
			e no·m blasme negus
			car o dic enaisi.
			Entendre·s pot ses si
	485		esta cobla assatz:
			er de la carta aujatz
			qu'en entendi per ver.
	IV.	25	En son palays, on ela vay jazer,
			ha .v. portals, e qui·ls .ij. pot hubrir
			greu passa·ls tres, mas leu n'es per partir
			- e vieu ab gaug sel que·y pot remaner -;
			e poja·y hom per .iiii. gras mot lens,
		30	e no·y intra vilas ni mal apres
			c'ab los [fals] son el bari albergat
			que ten del mon pus de l’una mitat.
col. 4]			Mot y ay cossirat
			d'aquest palais, cals es:
	490		e trobi en mon pes
			c'aiso es la persona
			de cui l'azautz s'adona
			en l'autra per vertat.
			E·l portal perilhat
	495		son aquist que·us vuelh dir:
			far saber lo dezir
			per amoros semblans
			o per ditz mot doptans,
			per si o per autrui
	500		(pero mielhs es de luy
			si·s pot gent ayzinar,
			car amors ses selar
			non pot venir a port).
			Ve·us lo premier trop fort
	505		e perilhos d'intrar.
			E·l segon es, so·m par,
			d'umil precx perceubutz,
			que sia retengutz
			per servir ad honor;
	510		aquest deu far temor
			e dopte gran d'obrir.
			E·l ters es, per ver dir,
			servirs ab gran aizina,
			que vezis ni vezina
	515		non la puesca saber,
			conoisser ni vezer,
			car mot grans perilh es.
			E·l cartz es motz cortes,
			so es baizars de grat:
	520		e si fos costumat
			c'om remazes aqui,
			l'amor non agra fi
			ni morira tan lieu;
			mas lo .v. trop greu,
	525		qu'es lo faitz, per que mor
			l'amors, c'om te al cor
			entro qu'en es passatz,
			en Guirautz com senatz
			dis o cubertamen.
	530		Le palais d'avinen
			on Amor vay jazer
			es sert, al mieu parer,
			la persona amada.
			E·l .v. portals d'intrada
	535		son silh que dig vos ai,
			mas dels portals dis mai
			en Guirautz, ses mentir:
			E qui·ls .ij. pot hubrir
			greu passa·ls .iij., mas leu n'es per partir.
	540		Mot o saup azaut dir,
			car tug son perilhos
			li trey, ab que dels dos
			sia hom leu intratz;
			e qui·ls a totz passatz
	545		a issir lo·n cove,
			pus son dezir a ple,
			co vos ai dig desus.
			Mot o dis bel e clus
			selh, qu'en sabia·l ver.
	550		E vieu ab gaug sel que·y pot remaner.
			El o dis car poder
			del remaner non ha
			negus, pus que·l desva
			sos dezirs, com dig es.
	555		E pueia·y hom per .iiij. gras mot lens.
			Ver dis, segon que·m pes
			e que truep cossiran.
			Li gra son benestan:
			le premiers es onrars
	560		e·l segons es selars
			e·l ters es gen servirs
			e·l quartz es bos sufri[r]s;
			e cascus es mot lens,
			tal que·l pueya greumens
	565		hom ses elenegar.
col. 5]			E ditz vertat, e par,
			selh que la chanso fe[s].
			E no·y intra vila[s] ni mal apres.
			Ver dis, que·l descortes
	570		vilan, mal essenhat,
			mal noirit, empachat,
			no·y intran per poder
			el palais on jazer
			vai Amors, ni sajar
	575		non auza de pujar
			los grazes per lunh fag;
			ni cre c'us s'en empag,
			car de lor no·s cove.
			E dis enquer trop be
	580		so, de que ditz vertat:
			C’ab los fals son el barri albergat
			que ten del mon pus de l'una mitat.
			Ben ditz sa voluntat
			e pogra de mais dir,
	585		que las .ix. partz m'albir
			que·l barris ten del mon,
			en que tug aquel son
			albergat malamen.
			Barris es veramen
	590		ditz so que fora vila
			es bastit, senes guila,
			entorn e pres del mur,
			per so que pus segur
			tot cant y es estia
	595		que ben leu no faria,
			e pus assolassat.
			El barri son poblat
			silh que venon derrier;
			e·y so fag li palhier,
	600		escuras e boals,
			e·y fa hom los cortals
			per tener bestïar.
			Car greu veyretz estar
			en barris los melhors
	605		homes dels locx ausors,
			ans son gen[ses] cazat;
			per que fon comparat
			a barri gent e be.
			Ad ayso no·m cove
	610		pus dir, c'assatz s'enten;
			mas que dey belamen
			de la quinta parlar
			cobla, segon que·m par,
			en declaran lo ver.
	V.		A son peyro, on ela vay sezer,
			a .j. taulier tal co·us sai devezir:
		35	que negus hom no sap joc elegir
			las figuras no·y truep a son voler;
			et a·y .M. ponhs, mas gar que non l'ades
			hom malazautz, de lach jogar mespres,
			car li ponh son de veyre trasgitat
		40	e qui·n franh .j. pert son joc revidat.
	615		Aysi co ai trobat
			en mon entendemen,
			vos dirai esponen
			d'aquesta cobla ver.
			A son peiro on ela vai sezer.
	620		Aiso devetz saber
			que so las voluntatz
			dels dos cors acordatz
			endreg d'aquest'amor;
			don es senes error
	625		aquel peyros bastit,
			gent ornat et aizit,
			on Amors vai sezer.
			Be·l nomnet per dever
			car l'apelet peyro,
	630		c'om lo fay per razo
			e mieg loc de la plassa,
			de peyra que·y atrassa
col. 6]			per mai delech aver
			de joc e de plazer
	635		e de solas plazen.
			Aquel peiro s'enten
			qu'es d'aquels dos coratjes,
			on s'es mes agradatjes
			ab voluntat plazen,
	640		lo quals es veramen
			els dos cors, so creatz;
			e cor es comparatz
			a peyra ses mentir,
			e peyra pot hom dir
	645		que vol dir fermetat.
			Et ay assatz parlat
			d'aiso, al mieu albir.
			Ha .j. taulier tal co·us sai devezir:
			que negus homs no sap joc elegir
	650		las figuras no·i trop a son voler.
			Lo taulier es per ver
			de gracïa plazen;
			grat fai a tota gen
			plazer sel, on esta,
	655		per so car tot can fa
			es plazen e grazit.
			Aquest taulier aizit
			de totz jocx pot trobar
			hom que·y vuelha jogar
	660		de bel joc ben apres.
			Et a·y .M. ponh, mas gar que non l'ades
			hom malazaut, de lag jogar mespres.
			Los ponhs, so es ma fes,
			del taulier entendet
	665		a dir - e no·y pequet,
			ans o ditz per razo
			sel que fes la chanso -
			so son li dig plazen
			e·l bel fag covinen
	670		e captenh agradieu
			e·l semblan humelieu
			e·l solas benestan
			e bon aib gen gardan
			en tot l'als de falhir.
	675		D'aquest ponh devezir
			pot hom aquel taulier
			a totz jocx per entier
			que hom sapcha jogar;
			per que·s pot adaptar
	680		a taulier gent e be
			la gracïa, que ve
			de so don ai parlat.
			E dis la cantitat
			de .M., car .M. perpren
	685		totz nombres veramen
			e·ls enclau totz en si.
			E dis may atressi
			dels punhs ab veritat:
			Car li ponh son de veire trasgitat
	690		e qui·n franh .j. pert son joc revidat.
			Mot fon gen clus pauzat
			als bos entendedors,
			car forsa ni vigors
			non es a veyre dada,
	695		ans franh trop leu en bada;
			e pus lo trasgitat
			aquel es, so sapchatz,
			sels en que hom miran
			pot vezer son semblan;
	700		doncxs, pessatz vos, si franh
			trop leu et hom no·l planh
			ni fraitz a res no val,
			crezatz que atertal
			es de faitz e de ditz
	705		per que hom vieu grazitz
			e de bos aibs, so·m par.
			Qui gen no·ls sap menar
			e falhis en .j. fag,
			a prezen qu'en es lag
	710		blasm'at ab gran desgrat;
f. 120 vº, col. 1]			et on mais a montat
			si meteis en honor,
			en perilh es maior
			de franher son resso:
	715		car, si fa falhizo,
			ja no n'er razonatz,
			ans n'er pus trop blasmatz
			c'us autres no seria
			[... ... ... ... ... ...]
	720		per que o dis aisi
			sel que ges no menti
			endreg dels amadors,
			los cals aquest'Amors
			ten del tot en poder:
	725		per que devetz saber
			que·l joc pert envidat.
			Et ai assatz parlat
			ad obs d'esta razo:
			per que retrairai co
	730		entendi la seizena
			cobla, ses trop de pena,
			segon que·m par per ver.
	VI.		Aitan can mar e terra pot tener
			e·l solelh par, se fai per tot grazir;
			los us fai ricx e·ls autres fay languir,
			los us ten bas e·ls autres fay valer;
		45	et estra leu so que gent a promes;
			e va nuda, mas can d'un pauc d'orfres
			que porta senh, don tug siey parentat
			naiso d'un foc don tug em assemblat.
			Aisi a per vertat
			ditz clars e pro d'escurs,
	735		mas crey esser segurs
			que·l pus entendi clar:
			aiso qu'el ditz me par
			que ditz assatz razo
			e dir vos ai be co
	740		segon lo mieu saber.
			Aitan can mar e terra pot tener
			e·l solelh par, se fa per tot grazir.
			Ben o pot per ver dir,
			pus per tot a poder
	745		e·l poder a plazer
			et el plazer es gratz
			de la cauza que platz;
			donc clar es per entendre,
			e puesca m'en repenre
	750		qui·l mielhs sabra chauzir.
			Los us fa ricx e·ls autres fay languir,
			los us ten bas e·ls autres fa valer.
			Si·s o fa: car saber
			podetz, sie·us en sove,
	755		que declarat es be
			en la cobla premieira,
			c'Amors non a manieira,
			mas voluntat ses pus,
			e no·m blasme negus,
	760		qu'estiers dir no·s pot ges.
			[Et] estra leu so que gent a promes.
			Aras aujatz com es:
			can l'azautz es vengutz,
			don Amors ven a lutz
	765		e nays d'una persona
			ad autra, e·l sermona
			que gaug li er e bes,
			e sos volers, on es
			aquest'Amors per ver
	770		ab dezir, fan l'aver
			prometen esperansa
			del gaug, mas la balansa
			s'es leu de pretz lonhada,
			e·l promess'a passada;
	775		e crezas que vers es.
			E va nuda, mas can d'un pauc d'orfres
			que porta senh.
			Ad aiso non puesc penh
col. 2]			ni dauramen trobar,
	780		ni no m'auzi laisar
			de dir l'entendemen,
			mas al pus avinen
			que puesca o dirai,
			si tot plazer non ai
	785		car non es benestan;
			pero ab tot l'afan
			pus a dir me cove
			e non trobi per re
			plana via deguda,
	790		car el dis que vai nuda
			sencha d'un pauc d'orfres.
			Ver dis, ma a mi es
			enuetz per declarar
			per so car el, so·m par,
	795		non la met gent en cort.
			Nuda va, don li sort
			blasmes, com dig vos ai,
			e sencha don s'eschai
			que ses vergonha sia;
	800		e sembla de folia
			e de gran pauretat.
			Paupra es per vertat
			ab poder, pus non a
			mas voler, e car va
	805		nuda, sencha d'aurfres.
			L'aurfres trobi que es
			d'aquel fag l'esperansa
			que porta, ses doptansa,
			pus que nais, tro sa fi.
	810		Ab plazer atressi
			totas vetz deziran
			aurfres a .j. semblan,
			mas autres lezer es:
			car l'aur lutz en l'orfres,
	815		mas le fils dins esta.
			E d'aital orfres va
			sencha, so·m par, Amors,
			e ges no m'es sabors
			de dir s'alre·n podia.
	820		Pero mais en poiria
			dir de sencha, que fa,
			e·l senh sobre que va
			o·s porta de que nais
			le fuecx, don ai gran fais
	825		qu'en puesca gen parlar;
			car no m'en dey laisar,
			pus l'als ai declarat.
			Don tug siey parentat
			naison d'un foc don tug em assemblat.
	830		Fuecx a la veritat
			gasta so en que·s pren:
			per que l'acabamen
			d'est'amor comparet
			qui la chanso dictet
	835		a foc, e fo fach be,
			et ai vos dig per que
			si m'avetz entendut.
			E d'aquel em vengut
			tug, don em assemblat,
	840		et aquel ten poblat
			lo mon, e non dic pus.
			E crei be que alcus
			ibrïatz d'est'amor
			m'en cargaran folor,
	845		com yeu meteys m'o fera
			tan co fuy en l'espera
			d'amor e·m tenc destreg;
			pero tug li adreg
			entendedor gentil,
	850		mas non son duy a .M.,
			d'autres m'en mantenran
			can entendut auran
			de so c'ai dig lo ver.
			Donc diray mon dever
	855		mai huey d'esta tornada,
			et er leu declarada
			segon que semblan m'es.
	VII.		Al segon ters tanh Franquez'e Merces,
		50	e·l sobiras es de tan gran bontat
			que sus el cel assaya son regnat.
col. 3]			Si tot m'ay declarat
			aiso al comensar,
	860		aras en vuelh parlar
			dementre que·m sove.
			Al segon ters cove
			Franquez'e Merces,
			que par a me que·l mes
	865		per natural amor;
			car de Nostre Senhor
			n'avem comandamen,
			e Natura cossen
			e vol e·ns fay amar
	870		mays home ses doptar
			que autra creatura,
			e·ls parens per drechura
			e·ls pus propris pus,
			co vos ai dig desus
	875		lai al comensamen.
			E creatz veramen
			sert qu'est'amor es bona
			e play a Dieu que·ns dona
			tot cant avem de be,
	880		qui donc tan no si cre
			qu'en yesca de mezura:
			aisi·s deu per drechura
			lo segon ters entendre.
			E deves ses contendre
	885		per sobiran tener
			ters, so es a saber,
			l'amor celestïal
			del verai Dieu, del qual
			es l'emperis e·l regnes,
	890		qu'es poderos e dignes
			del cel e de la terra
			- e mos sens non y erra -
			e de tot can que·y es
			- que no·n es a dir res,
	895		c'aissi·s deu creyre be -,
			le cals per sa merce
			nos cresca voluntat
			[... ... ... ... ... ...]
			maneyra e saber
	900		e·ns do fors'e poder
			del sieu servizi far,
			si que·ns denh perdonar
			e nos renda s'amor,
			de la cal per folor
	905		nos partem trop soven;
			e·ns fassa eyssamen
			el segon ters uzar
			al sieu plazer, e·ns gar
			per merce del menor:
	910		si que·l palais aussor
			on es patz senes fi
			e amors ses tot si
			e complitz bes ses dan
			e sojorns ses afan
	915		e plazer ses pezar
			e gaug ses dezirar
			non fassa possezir,
			e lauzar e grazir
			lo sieu san nom bendig,
	920		aisi co es escrig.
			Amen, amen, si fassa.
			E prec que non desplassa
			a negun car tant ay
			menat, car no·n puesc may,
	925		lo sen d'esta chanso:
			car coven per razo,
			pus m'en soi entremes.
			L'autra tornada es
			que auras auzires
	930		tals, que tug entendretz
			en ela so que·y es.
	VIII.		A Monpeslier, a 'n Guillem lo marques
			t'en vay, chansos; fai l'auzir de bon grat,
			qu'en luy a pretz e valor e rictat.
			Tug podetz per vertat
			entendre leu, so·m pes,
			aquesta, car non es
	935		del sen de la chanso.
			E prec que sapcha bo
col. 4]			a totz sels c'an saber
			et entendemen ver
			que, si m'auzon blasmar,
	940		me denhon razonar
			d'ayso senes razo,
			si declaratïo
			pus serta no·y fazian
			silh que m'en repenrian,
	945		et ab razos pus claras;
			si que non crey [que aras]
			s'en assaie negus,
			ni que·y vuelha dir pus
			ses tocar ad aquesta.

 

Aiso que ven apres es Testimoni que·l senher n'Enric, per la gracia de Dieu coms de Rodes, porta ad esta   Espozit[i]on ab veritat.

 

	E nos, devem, ses esser greu,
	Enric, per gracïa de Dieu
	coms de Rodes [... ... ... ...]
	ad esta espozisïo
5	testimoni, que·l ver sabem.
	Nos, el temps qu'el dig a, donem
	a catre trobadors per ver
	la chanso, que·n volguem saber
	per cascus d'els l'entendemen.
10	E Guirautz Riquier veramen
	fo ne pus que·ls autres curos,
	car esta espozitïos
	nos fon, trop a, per luy renduda.
	.M. ans e may l'avem tenguda
15	lo dig dels autres atenden;
	e dels dos sabem veramen
	que mays no s'en entremetran,
	e del ters crezem lo semblan
	tan n'a lonc espazi avut.
20	En Guirautz a·ns requeregut
	eras que ayso li redessem
	o auctoritat li prestassem,
	avut cosselh d'entendedors.
	E nos entendem pro que·l cors
25	del entendemen a tocat,
	e prestam li auctoritat;
	e per so qu'el crezut en sia
	volem li·n portar guerentia
	e mandam que·y sia pauzatz
30	nostre sagel, so es vertatz.
	L'an c'om comta .M.CC.
	LXXXV., no may ni mens,
	.vj. jorns a l'intrada del mes
	de juli, aisi vertat es,
35	que fon fag ab gran alegrier
	ins el castel de Monrozier.

Aiso fon trag veramen de la carta sagelada.