Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Observations

* Présentation
* Bibliographie
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Meyer, Paul. Les derniers troubadours de la Provence d'après le chansonnier donné à la Bibliothèque Impériale par M. Ch. Giraud. Paris: Librairie A. Franck, 1871.

Code: 082,013 Auteur: Bertran Carbonel Genre: Tenson fictive Numero: VIII, 1

Ronci, c. ves m'aves faih penedir

I
1
Ronci, c. ves m’aves faih penedir      (f. 15)
   
Quar anc compriei vostre cors flac malvais,
   
Qu’ieus vei fortment dels pes entreferir
   
E(t) cascun jorn maigriar ades mais ;
 
5
E pos herba qu’ieus don nous dona grais
   
Nieus n’engruissatz, nieus n’aplana s’esquina.
   
Ieu vos vendrai, vo[s] seres gras e guais,
    Ment de captal, ans qu’ieu n’aya tayna.
     
II
 
— Amixs Bertran Carbonel, ieus aug dir
 
10
Que ses manjar fort petit fan li cays,
   
E mens las dens ; mais vos puesc garentir
   
Que sim davas d’erba la nueh .X. fays,
   
Ses sivada non seria doays,
   
Denfra dos ans non auria forsa fina ;
 
15
Plus qu’om ses pan fortz ni sans non er mais ;
    Vieu ses ordi, e mostr’ o ben m’ orina.
     
III
 
— N’aul roncinas flac, ieu vos aug mentir.
   
Que Maria, Aynes et Alazais,
   
Mas sirventas, non t’en podes esdir,
 
20
Venon la nueh per tu servir, pucnais.
   
Que queres plus ? L’un’ escoba ton nays
   
L’autra fay lum, l’autra ti fay jasina,
   
Pueis ti donan, coza tort, flac savais,
    De sivada ben lo cart d’un’ esmina.
     
IV
25
— Als nesis par, que sabon jent cubrir (v°)
   
Las mesongas, que no i aga biais.
   
Bertran, per cert puesc jurar e plevir
   
Que vers non es ni homs non iest verais ;
   
Ben as fama que plus lials non pais,
 
30
Mas qui ho dis ben non sent ta traïna,
   
Que sayms n’a una viella carcais
    Que li fas dir : « Ay ! Ay ! Don, mesquina ! »
     
V
 
— Per Dieu ! Mort iest, res non ti pot guarir,
   
Fals rocinas, c’ueymais ti don mastais
 
35
Ni rialguar, e vos oes brugir.
   
Non fasses ga, que si mos cors s’irais
   
Jal sotveguier nil juge del palais
   
Non ti valran, ni vezin ni vezina,
   
C’am mon bordon ades mort non ti lays,
 
40
Pos de mentir ta golasa non fina.
     
VI
 
— Tan gran fam ay que mais vuell trop morir,
   
Bertran, qu’estar en dolor ni’n pantays ;
    E pos ti plas, per Dieu, vuellas m’auzir,
   
Qu’ieu non soy jes dels moines de Cambrais.
 
45
Mos dejunes mi done gran abays.
   
Ai sen Romieu ! S’iu fos bona gallina,
   
De vos l’agra ! Anc null jorn non mi plais,
    Seinher, de vos, tant aves valor fina.
     
VII
 
— Si per l’amor non fos dona Saurina
 
50
Que mi prega que li ti prest, pugnais,
    Non mi dera de tu mais atayna.
     
VIII
 
— D’aiso ay gaug, car d’aqui a Mesina
   
Plus pros dona ni plus valent non pais ;
    E non en giet duquesa ni regina.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI