Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Notice Bibliographique
* Vocabulaire
* Observations

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Traductions

Boni, Marco. Sordello, Le poesie. Nuova edizione critica con studio introduttivo, traduzioni, note e glossario. Bologna: Palmaverde, 1954.

Code: 437,I Auteur: Sordel Genre: Ensenhamen Numero: XLIII

Aissi co·l tesaurs es perdutz

 
1
Aissi co·l tesaurs es perdutz
 
 
aitan con istai esco[n]dutz,
 
 
teng eu aitan per perdut sen,
 
 
quan om lo cel’e·l vai cubren;
 
5
que ploms val melz qu’argenz ni aurs
 
 
rescos: per zo es lo tesaurs
 
 
perdutz, qui no·l met e no·l dona,
 
 
si com largues’ab dreg faizona;
 
 
e·l senz es perdutz eissamen,
 
10
qui no·l descuebr’entre la gen,
 
 
e non obra segon razo,
 
 
si con es mestiers, a sazo.
 
 
E, si tot mos senz non es granz,
 
 
vuell far saber entre·ls prezanz
 
15
zo que er profieh e onors 
 
 
a totz cels, a qui plaz valors,
 
 
qu’aprendre et retener volran
 
 
zo qu’auzir en mos ditz poiran;
 
 
si tot las razos son diversas,
 
20
tan qu’eu sai que seran aversas
 
 
per aprendre et per retenir,
 
 
quar no si podon be seguir.
 
 
Mas s’en aitai obr’eu fallia,
 
 
miravilla granz no seria,
 
25
segon que l’auzirez complida
 
 
de granz razos, quan er finida;
 
 
e quar no sai divinitat,
 
 
leis ni decretz, ni m’es mostrat,
 
 
ni m’en val forsa d’escriptura,
 
30
anz o faz tot en aventura, 
 
 
ab un pauc de sen natural;
 
 
mas, ab tot zo, mi sera mal,
 
 
si de l’ensegnamen, qu’ai pres
 
 
de far, son per ome repres,
 
35
ni s’om diz que anc mais aitals 
 
 
en fos negus, ni tan cabals.
 
 
 
 
 
Ar auia qui be vol entendre
 
 
qu’om no enten be ab contendre.
 
 
Premeramen vuell far saber
 
40
qu’om deu amar Deu e temer
 
 
part totas res, quar om no val
 
 
re ses Dieu, ni fai be ses mal,
 
 
ni neguna valors partida
 
 
de Dieu non deu esser grazida;
 
45
quar ab Dieu pot om toz bes far, 
 
 
e·s pot om de totz mals gardar:
 
 
per so es fols qui Dieu desempara,
 
 
pos ome de toz bes empara;
 
 
quar ab la gracia de Dieu
 
50
pot l’om aver del segle leu, 
 
 
e qui per amdos es grazitz
 
 
de tota gracia es complitz.
 
 
 
 
 
Qui vol saviamen regnar
 
 
obs l’es totz tems deia portar
 
55
una balanza en son corage
 
 
per melz conosser l’avantage
 
 
de las fazendas; quar soven
 
 
aurez de doas res talen
 
 
a far, que leumen non podez
 
60
conosser qual melz far devez.
 
 
Aqui a mestier la balanza,
 
 
en que conoscaz vostra erranza,
 
 
ni qual per dreg melz devez far.
 
 
Ges no·s fai be ses lo pesar;
 
65
car de chascuna re s’eschai 
 
 
que vos metaz razo, e lai
 
 
o la balanza mais pendra,
 
 
tenez, quar be vos en prendra.
 
 
E no·s o tuella voluntatz,
 
70
quar soven vei, et es vertatz,
 
 
que per voluntat es lo senz
 
 
desviatz; per que·us dic breumenz,
 
 
que nulz oms esser no pot ges
 
 
be savis, si donx, com que·l pes,
 
75
no capdella son foll talan
 
 
ab son sen, que·l garda de dan.
 
 
Qui vol be venzer son guerrier,
 
 
se mezes deu venzer premier,
 
 
zo es son cor; quar plus mortal
 
80
guerrier non a om ni plus mal 
 
 
de son cor, quan li vira·l fre
 
 
vas lo mal, e·l depart del be.
 
 
Ni ja lo cor non er vencutz,
 
 
si del sen non mo[u] la vertutz;
 
85
ni ja vertutz non er sobrera 
 
 
del sen menz de valor entera,
 
 
pos que lo cor es escompres
 
 
a far mal, ni o a empres.
 
 
 
 
 
La re del mon, que om deuria
 
90
faire plus voluntier, seria
 
 
aquella, si be·i esgardatz,
 
 
qui a Dieu et al segle platz,
 
 
e l’autra, zo·s dic veramen,
 
 
qu’om deu far plus forzadamen,
 
95
es cella qu’ennueia a amdos;
 
 
quar, si est tan aventuros
 
 
qu’a amdos fassaz lur plazer,
 
 
vos non podez plus conquerer,
 
 
quar en tot quan es non a plus:
 
100
per que·s deu esforzar chascus 
 
 
de far zo quez a amdos plaza,
 
 
e que·l contraire ges no faza;
 
 
que s’a amdos fai lor pesar,
 
 
res no s’en pot pues razonar,
 
105
quar no pot re d’aqui enan
 
 
aver, qui·n vai lo ver trian.
 
 
 
 
 
D’una razo vos vuell parlar,
 
 
qu’es greus d’entendre et d’ensegnar,
 
 
mas alques vos n’acertarai
 
110
segon lo pauc sen que eu ai.
 
 
Soven soi agutz demandatz
 
 
per que·l segles es peiuratz;
 
 
e quan m’o ai pro albirat
 
 
preon, ni en mon cor pensat,
 
115
no puesc pensar sia per als
 
 
lo peiuramenz ni lo mals,
 
 
mas sol per lo deffaillimen
 
 
dels cors de la malvaza gen.
 
 
E·l deffaillimenz don lor ve?
 
120
Zo fai a dir, e·m pes e cre,
 
 
que tot o aian fait pecat;
 
 
quar, pos foron multiplicat,
 
 
foron corrumput l’elemen,
 
 
e per aquel corrumpemen,
 
125
tan fo granz e de granz errors,
 
 
si corrumperon las humors,
 
 
dont es per forza de natura
 
 
creada tota cre[a]tura
 
 
ab voluntat del creator.
 
130
Ve·us per que son tornat menor
 
 
li cors de la gen, e la vida
 
 
d’ome plus corta e plus marrida:
 
 
la vertatz lo mostr’e·l semblanz,
 
 
qu’om sol viure joves cent anz,
 
135
aora n’es mais del terz menz;
 
 
mas obs es que merme·l jovenz,
 
 
pos que la vertutz es mermada
 
 
de la natura e peiurada,
 
 
qu’en la mermanza natural
 
140
taign que mermon e·l bo e·l mal.
 
 
Quar dels elemenz quatre son
 
 
las quatre umors, qui·l ver despon,
 
 
e nos de las quatre umors tug
 
 
em creat, zo sai be ses cug;
 
145
e pos mermada es lor vigors,
 
 
e lor vertutz e lor valors,
 
 
obs es qu’en valem menz per forsa
 
 
de natura, qui res no forsa
 
 
mas solamen bos noirimenz:
 
150
res mais non la forsa ni venz.
 
 
Per so·[n]s deuriam be noirir,
 
 
qu’om pot tan usar e tenir
 
 
un affar, qu’a natura torna,
 
 
qu’a penas pues res l’en destorna;
 
155
e per zo fai son dan chascus
 
 
qu’es mal noiriz et en mal us;
 
 
e qu’es be noiritz be l’en ve,
 
 
quar lo bos us l’en donna·l be.
 
 
Be sai qu’eu ai parlat trop breu
 
160
de tan gran razo, e trop leu:
 
 
mas eu m’en soi breumen passaz,
 
 
quar volria semblar senatz,
 
 
c’om dis que molt mo[u] de gran sen
 
 
qui en paucs ditz granz faiz compren.
 
165
Si tot eu ai fort razonatz
 
 
los avols, los bos e·ls malvatz,
 
 
razonamenz ni uchaisos
 
 
no·i te pro, ni nulla razos,
 
 
qu’usquex no deia esser, al menz
 
170
d’aitan quan pot ni sap, valenz;
 
 
e qui val segon son poder
 
 
ni vio gen segon son saber,
 
 
ja negus blasmes no·l segra,
 
 
ni bos pretz non li faillira.
 
 
 
 
175
Mais vuell ab ome gen noirit
 
 
trevar que ab lo ben aibit
 
 
que be pot esser que semblar
 
 
non vuell l’ardit d’armas a far,
 
 
ni·l larc de mon aver despendre,
 
180
e per aizo·m vuell mais atendre
 
 
en segre·l be acostumat;
 
 
qu’ab aquel, s’eu n’ai voluntat,
 
 
poirai far nueh e jorn mon pro;
 
 
que las costumas an sazo
 
185
molt plus soven que l’aib no an; 
 
 
qu’esser puesc totz jornz ses engan
 
 
amesuratz e ver dizenz,
 
 
francs e de bels acuillimenz,
 
 
be respondenz en toz mos ditz,
 
190
netz en mos faiz granz e petitz,
 
 
ben acuillenz e gen onranz,
 
 
umils e ben aparianz,
 
 
de bon aire, gent ensegnatz;
 
 
zo es lo bes acostumatz.
 
195
Per zo·l vuell mais segr’, on qu’el sia,
 
 
que·l ben aibit, quar tota via
 
 
m’en pot mais de bes escazer
 
 
ses costar de cors ni d’aver;
 
 
pero cel, a qui prez mais costa
 
200
de cors ni d’aver, plus n’ajosta.
 
 
 
 
 
E qui be·s vol faire prezar
 
 
entre·ls valenz, si deu poignar
 
 
de far que pros aitan quan vio,
 
 
car fort petit val prez d’un brio,
 
205
ni nulz om, qui·s cuia far pro,
 
 
no pot pro far, qui·l ver despo,
 
 
ni pot cor noble ni gentill
 
 
aver, anz par que l’aia vill;
 
 
que per re no·s pot sadollar
 
210
nulz nobles cors de ben a far, 
 
 
car lo nobles cors, on plus fa
 
 
de be, maior voluntat n’a.
 
 
 
 
 
Quex deu de totz bos aibs usar
 
 
tan quan pot, quar fi prez ni car
 
215
non aura ja, laus el qui·s vol,
 
 
s’us bos aibs los autres li tol;
 
 
quar be·n i a tal, qui se fia
 
 
en l’un tan que·ls autres n’oblia;
 
 
aquels no pot esser fort pros,
 
220
si tot el es d’aquel aib bos,
 
 
car, pos lo mestiers es giquiz
 
 
de l’aib, per qu’aicel es graziz,
 
 
pels pros a nochaler si met
 
 
cel que·s te ab un aib solet,
 
225
e deu l’en be penr’enaissi 
 
 
pos plus non vol aver ab si.
 
 
 
 
 
Pero de tals n’i a, que an
 
 
de bos aibs, qu’a prezar non fan;
 
 
qu’ardimenz no fai a prezar
 
230
d’ome oltracuiat, zo·m par,
 
 
ni deu esser per re prezatz
 
 
de null om escars lo solatz,
 
 
ni l’ensegnamenz del coart.
 
 
Quar, qui be o tria e depart,
 
235
s’a l’oltracuiat en pren be
 
 
una vez, el fara tal re
 
 
a l’autra, que se eis metra
 
 
a mort e chascu que·l segra;
 
 
ni·l cobeitos no·s vol formir
 
240
d’aver solaz mas per cubrir
 
 
s’avolesa e sas cubeitatz;
 
 
ni·l volpillz no es ensegnatz
 
 
mas c’om no li deia menbrar
 
 
son volpillage ni blasmar.
 
 
 
 
245
Mas pos Dieus tol conossemen 
 
 
ad ome, no val pos nien
 
 
res que aver posca ni aia,
 
 
anz sembla que breumen dechaia,
 
 
que conossenza es la raziz
 
250
de totz bos aibs granz e petitz,
 
 
per que nuls aibs non dura re,
 
 
si conossenza no·l soste,
 
 
plus que l’arbres, que vai moren
 
 
pos la razitz li vai faillen.
 
 
 
 
255
Part tot deu om de far fallenza 
 
 
blasmar cel que a conossenza,
 
 
que non la vol segre ni·l plaz.
 
 
Be·m pes, e par sia vertaz,
 
 
qu’el nasquet en desaventura,
 
260
pos tan malvaza es sa natura, 
 
 
que·l be e·l mal conos, e fai
 
 
lo mal, e de totz bes s’estrai:
 
 
vergoigna a messa a una part,
 
 
per que Dieus de s’amor lo part.
 
 
 
 
265
Totz oms deu son amic blasmar 
 
 
quan fai mal, e·l be deu lauzar;
 
 
qu’om no ama be coralmen
 
 
son bon amic, qui no·l repren
 
 
quan faill, e no lauza lo be
 
270
quan lo fai; qu’enaissi·s cove 
 
 
qu’om lauza·l be e·l mal reprenda,
 
 
per qu’om ades al be si prenda,
 
 
e si chastiu de far los mals.
 
 
Mas uns n’i a fols naturals,
 
275
qui s’iraisson si·ls reprendez 
 
 
ni de lor be·us entrametez;
 
 
d’aquelz no sai conseill donnar
 
 
mas c’om los lais del tot estar;
 
 
et aurai miravilla gran
 
280
si totz tems lur faitz mal non fan.
 
 
 
 
 
Totz oms, qui be·s vol far grazir,
 
 
deuria plazer far e dir
 
 
ses ennueg; quar qui plazer fai,
 
 
e pues ennueg, tot o desfai.
 
285
Per qu’om deu ab sos ditz genzar 
 
 
sos faitz quan los fai, e daurar
 
 
ab sos faitz sos ditz, pos los dis;
 
 
qu’aissi l’en sec bos gratz e fis.
 
 
Quar, si vos mi faiz onramen
 
290
e pues anta, torn’a nien, 
 
 
e si zo, que m’avez donat,
 
 
mi tolez, pauc ai esplegat.
 
 
Don totz oms si deu acordar,
 
 
tan tost com comenz’a regnar,
 
295
de far a granz et a petitz
 
 
plazer, si vol esser grazitz;
 
 
e quan non pot lo plazer faire,
 
 
d’ennueg a far si deu estraire;
 
 
qu’aissi·s pot far grazir chascus
 
300
al siegle, e non, estiers, negus.
 
 
 
 
 
Qui quatre causas be no fai
 
 
non pot aver bo pretz verai,
 
 
e, qui totas be las fazia,
 
 
ja menz de bo pretz non seria.
 
305
Sabez quals son? Qu’om teng’ades
 
 
son arnes bel e gen en pes,
 
 
de son poder, qu’aissi s’enten;
 
 
e tengu’om ades eissamen
 
 
son arberc ubert e sezat,
 
310
serven cels, qui venon, de grat,
 
 
si tot lo segners es aillors,
 
 
qu’enaissi s’en dobla l’onors;
 
 
e teng’ades neta sa fe
 
 
en ditz, en fatz; e gar si be
 
315
del sieu destruire et peiurar,
 
 
per pretz qu’en vuella conquestar;
 
 
quar nulz oms no destrui lo seu
 
 
que no perda son prez en breu:
 
 
tot aizo es vist e provat
 
320
en aquelz, qu’aissi an regnat;
 
 
per qu’om deu anar sobre·l fre
 
 
en totz sos faitz, qui vol far be.
 
 
 
 
 
Quecs deu voluntier descubrir
 
 
zo que l’estai gen, e cubrir
 
325
so laig estar; que·l cubrimenz
 
 
de zo que l’estai laig es senz,
 
 
e senz es qui sap descelar
 
 
zo que l’estai gen, e mostrar
 
 
entre·ls savis conossedors,
 
330
qu’amtas conoisson ni onors.
 
 
 
 
 
Una lauzors si diz azauta
 
 
per mantas genz, que non m’azauta:
 
 
sabez per que? Quar es leugera,
 
 
soven, e falsa e menzongera.
 
335
Car manz n’i a, qui vos diran,
 
 
s’un cavalier anatz menbran:
 
 
« Certas, el es pros cavaliers! »
 
 
Bel[s] es lo laus, e menzongiers
 
 
mantas vez; quar i a a dir
 
340
d’un pro cavalier a complir;
 
 
gardaz donc s’i a pro a far;
 
 
c’obs l’es, si·s vol be affinar,
 
 
que totz temps faza son dever
 
 
de son cors e de son aver
 
345
e de sa paraula eissamen,
 
 
qu’estiers non a valor valen.
 
 
E per zo no·m pot adautar
 
 
la lausors, car no puesc trobar
 
 
d’aquelz un sol, entre cinc cenz,
 
350
qui so fassa adrezamenz.
 
 
 
 
 
Qui vol dir laus, que tenga pro,
 
 
ni blasmamen dar a razo,
 
 
taign que lauza gen son amic,
 
 
e gen blasme son enemic; 
 
355
que·l trop lauzars notz al lauzat,
 
 
e·l trop blasmars val al blasmat,
 
 
qu’amics li creis lo blasmamenz,
 
 
e·l laus al lauzat maldizenz;
 
 
mas, com que an d’altra lauzor,
 
360
totz oms s’entramet de follor
 
 
qui lauza trop fort, zo m’es vis,
 
 
nulla persona a sos vezis,
 
 
quar melz en devon li privat
 
 
saber que l’estraign la vertat.
 
 
 
 
365
Totz oms deu voluntier pagar
 
 
zo que l’ave az enpruntar,
 
 
que deutes es lo plus greus fais
 
 
que port al cor nulz oms verais,
 
 
e qui be vol far son dever
 
370
plus greu fais non pot sostener;
 
 
mas bon en fai esser cargatz,
 
 
car om en viu totz temps onratz.
 
 
 
 
 
D’un altre fais vos vuell parlar
 
 
qu’a sazo es greu de portar,
 
375
mas tener o deu om per leu
 
 
qui ama onor ni tem Dieu
 
 
zo es mesura, quar estiers
 
 
non pot esser nulz oms entiers,
 
 
ni nulz oms be no si capte
 
380
si non a mesura en se.
 
 
Mesura diz e fai auzir
 
 
qu’om no deia far ni suffrir
 
 
desmesura, quar mal l’en pren
 
 
de chascuna, qu’el suffrimen
 
385
pren amta, e a cel qui la fai
 
 
en ve soven danz, e·il meschai;
 
 
per qu’ab mesura·s deu tener
 
 
qui be·s vol el mon captener:
 
 
quar nulz oms c’ab mesura·s tenga
 
390
en pauc ni en trop no desrenga,
 
 
e qui pauc ni trop non faria
 
 
Dieu e·l segl’ensems retenria:
 
 
zo que, ses mesura, non es
 
 
res vivenz qu’o faire pogues.
 
 
 
 
395
Tals i a, que tenon ades
 
 
gen lor cors, lor cap, e lor pes;
 
 
mas zo, qu’om deu plus gen tener,
 
 
es sa lialtat[z] per dever,
 
 
que lialtatz es pezazos
 
400
de fin pretz e de totz aibs bos:
 
 
per zo, s’ab lialtat non l’a,
 
 
nulz oms bo pretz non aura ja.
 
 
Donx, qui vol pretz ferm e segur,
 
 
sobre lialtat taign que·l mur,
 
405
qu’estiers non pot tan aut levar
 
 
que leu no l’aveigna a baissar,
 
 
ni nulz oms no pot, desrocatz,
 
 
esser d’onor lials clamatz.
 
 
Lialtatz ten ome onrat;
 
410
lialtatz li dona rictat;
 
 
lialtatz l’alonga sa via;
 
 
lialtatz garda·l de bauzia;
 
 
lialtatz l’aduz veramen,
 
 
s’es be lials, a salvamen.
 
415
Tug li bon aib, qu’el segle sion,
 
 
ses lialtat far non poirion
 
 
zo que lialtatz fai de be
 
 
a cel qui lialtat mante.
 
 
 
 
 
Totz oms es fols, qu’en cel si pliu,
 
420
qu’om ve qu’en altre si despliu;
 
 
quar plus no pot aver per re
 
 
de lialtat, qui ben i ve,
 
 
qu’el si cuia que altres n’aia;
 
 
e qui de lialtat l’essaia
 
425
non l’en trobara mais ni menz:
 
 
per qu’om li deu esser fugenz,
 
 
que perilz es granz de trevar
 
 
ab cel, en qu’om no·s pot fizar.
 
 
 
 
 
Sabes en qual on pot fianza
 
430
aver, e ses tota doptanza?
 
 
en ome que om trob lial,
 
 
e savi, e amic coral.
 
 
Qui en cel si despliu non es
 
 
be savis, mas, qui totas tres
 
435
non las trob’en ome, follia
 
 
fai qui trop fort en lui se fia,
 
 
al menz de conseill demandar,
 
 
ni del creire, si lo vol dar.
 
 
 
 
 
Ai, dels caitius desvergoignatz!
 
440
Com pot esser qu’estan malvaz?
 
 
Que ja ve om que nueg e dia
 
 
mor om, que no val manendia,
 
 
autesa, poders, ni jovenz;
 
 
que l’autz, e·l joves, e·l manenz
 
445
mor leumen, e no porta re
 
 
mas aitan quan a fag de be.
 
 
Ni per que desir’om ricor,
 
 
qui per Deu e per sa onor
 
 
no la met, quar tota riquesa
 
450
es estiers pecatz e paubresa?
 
 
 
 
 
Be·m miravill qu’usquecs no·s pena
 
 
tro a la mort, pos leu l’en mena,
 
 
de far be et de viure gen,
 
 
per gaug ad aver solamen;
 
455
que gaug fai ome viure mai,
 
 
e dolors a la mort lo trai,
 
 
e·l maior gaug, c’om puesc’aver,
 
 
es aquelz, que om trai, per ver,
 
 
de son cor per be dir e faire;
 
460
ni gaug no pot om de cor traire
 
 
mas cel que·i met la captinenza
 
 
dels bes que om fai ses fallenza.
 
 
Zo es tesaurs fis veramen,
 
 
que·l creis ades qui mais en pren.
 
465
Per zo es rics totz oms que fai
 
 
zo per que aia gaug verai.
 
 
 
 
 
Pero no sabem tug eslir
 
 
lo be, qu’es obs a tot[z] complir,
 
 
que tal so sotill e saben
 
470
que non an ges natural sen,
 
 
e tal son savi natural
 
 
que non son en be ni en mal
 
 
soutill ni saben, ses contendre;
 
 
qu’om non sap re mas per aprendre,
 
475
ni es savis mas per natura:
 
 
enaissi devezis dreitura;
 
 
pero·l senz mellura·l saber,
 
 
e·l sabers fa·l sen melz valer,
 
 
e cel, qu’es savis e sabenz,
 
480
no deu esser en re faillenz,
 
 
e qui no es neguns d’amdos,
 
 
melz li vengues que natz no fos.
 
 
Pero plus deu om encolpar
 
 
lo savi, qui·l ve mal obrar,
 
485
o·l saben, que cel, que non a 
 
 
sen ni saber gran, ni l’aura;
 
 
per qu’al savi es cargamenz,
 
 
quan faill, sos sabers e sos senz.
 
 
 
 
 
Nulz oms no ve be sotillmen,
 
490
ni pot regnar ab verai sen, 
 
 
si non esgarda oltra sa vista;
 
 
e quan aurez cercada e quista
 
 
la razo, sabrez qu’eu dic ver.
 
 
Aitan vol dir c’om deu vezer
 
495
ab los oillz del cor, faizonan 
 
 
lo be e·l mal, lo pro e·l dan
 
 
que pot venir dels fatz qu’enpren,
 
 
anz que·ls enprenda fermamen.
 
 
E gar chascus que emprendra
 
500
que segre deu zo qu’empres a, 
 
 
qu’aunitz viu totz oms per vertat
 
 
qu’enpren de far null fag onrat
 
 
don si recreza el meg del cors,
 
 
que malvastatz es e follors:
 
505
malvastatz lo recrezemenz, 
 
 
e follia l’emprenemenz.
 
 
 
 
 
Be pot [om] per malvaz tener
 
 
cel que non es de son aver
 
 
be segner e de sos affars;
 
510
quar nulz no·ls deu tener tan cars 
 
 
que no puesca segnoreiar
 
 
totz sos faiz e, si·s vol, laissar,
 
 
e l’aver metre aissi vilmen
 
 
quan el es vils, mas solamen
 
515
per donar gen e per despendre. 
 
 
Caresa autra no·i sai entendre;
 
 
e qui per als l’aver te car
 
 
serf d’aver si deu apellar.
 
 
 
 
 
Tal i a qui voi donar mai
 
520
a un ome que no s’eschai
 
 
be leu, quar s’en azauta plus,
 
 
que no·l lauza ni sap negus;
 
 
per zo taign qu’el don a rescos
 
 
lo mai, si·l plaz que·s sal lo dos;
 
525
quar estiers es lo dos perdutz,
 
 
e·l donnaire per fol tengutz.
 
 
 
 
 
Nulz oms no·s deu voler onrar
 
 
de sos amics ni soffertar
 
 
en patz que d’el sos enemics
 
530
s’onra; qu’aissi es om amics
 
 
fis d’amic, e razonalmenz
 
 
enemics de sos malvolenz.
 
 
E totz om bos si deu estraire
 
 
de far sas fazendas per faire
 
535
cellas de son amic coral,
 
 
qu’estiers non l’ama be ni·l val.
 
 
Eu posc be laissar ma fazenda
 
 
ses mesprendre, com que m’en prenda,
 
 
mas cella de mon amic bo
 
540
no puesc laissar ses mesprezo;
 
 
car, si o fatz, no pot dir mais
 
 
per re qu’eu sia amics verais.
 
 
 
 
 
Tals i a que prendon envitz
 
 
e servizis granz e petitz
 
545
ses gardar leuc, e cels que·s fan
 
 
a prendre meto en soan.
 
 
Aqui a dos granz fallimenz,
 
 
qu’aicel es be aitan fallenz
 
 
qu’esquiva zo qu’a penre fai,
 
550
com quan pren zo que no s’eschai;
 
 
que si·l penres es cobeseza,
 
 
l’esquivars es desadrezeza;
 
 
per c’om si deu gardar d’amdos,
 
 
quar nul no autreia razos.
 
 
 
 
555
D’autres n’i a qu’envidaran
 
 
de servir, fort merce claman,
 
 
quan non es leucs ges d’envidar;
 
 
e·ls veirez, quan leucs n’er, calar.
 
 
Aquels nos juge dregz entiers
 
560
per envidadors ufaniers, 
 
 
desvergoignatz, vils et escars,
 
 
qu’a envers fan lur envidars.
 
 
 
 
 
De tres genz no deu dire mal
 
 
nulz oms, que am fin pretz cabal:
 
565
de dopnas, ni de cavaliers
 
 
paubres, que·l mals es trop sobriers,
 
 
ni de juglars; quar, ses conten,
 
 
cel fai trop mortal faillimen
 
 
qui baissa zo que·s deu levar.
 
570
Donx con aus’om dompnas baissar 
 
 
qu’om deu onrar e car tener,
 
 
amar e prezar e temer?
 
 
Ni cavalier paubre con ausa
 
 
destrigar nulz per nulla causa,
 
575
qui om deu donnar e servir,
 
 
enanzar e gen acuillir?
 
 
Ni joglars, qui non podon ges
 
 
viure mas per autras merces,
 
 
com pot nulz om desenanzar?
 
580
Melz lor degra per dreg donar. 
 
 
Donx es razos, qui·l dreg enten,
 
 
de tot ome pro ni valen,
 
 
que aquestas tres genz enanz,
 
 
e non sia en re destriganz;
 
585
mas, si be i ve, ben en dia, 
 
 
e cal lo mal per cortezia,
 
 
qu’aitan gran[s] cortezia es
 
 
calar los mals, quan dir los bes.
 
 
 
 
 
D’onratz baros i a, que·s fan
 
590
temer e son d’esqiu semblan 
 
 
sol quar om no lor aus blasmar
 
 
lur faillimenz, ni conseillar
 
 
que donan, ni fassan nul be,
 
 
ni·s laisson de mal far en re.
 
595
Cel, qu’es aitals, ges a nul for 
 
 
no tem la vergoigna del cor,
 
 
per qu’aver bo pretz no poiria,
 
 
quan tot en als be·s captenria,
 
 
quar sec una de las maiors
 
600
malvastatz dels baros auzors.
 
 
 
 
 
Be·m miravill d’ome repres
 
 
de gran faillida entre·ls cortes
 
 
con ausa esser reprendenz,
 
 
per re, dels autruis faillimenz;
 
605
car enanz si deu descargar
 
 
del fais qu’az autres vol cargar.
 
 
Malastrucs es, al mieu semblan,
 
 
qui la busca conos enan
 
 
en l’autrui oill qu’el sieu lo trau.
 
610
Dieu prec que·m gar de son esclau,
 
 
que mal segre fai la compagna,
 
 
on om perd e re no gazaigna.
 
 
 
 
 
Dos n’i a, que natura forsan
 
 
diversamen, et s’en esforsan
 
615
l’uns per be e l’autres per mal; 
 
 
e dirai vos don son ni qual:
 
 
l’uns es de gentilz genz mogutz,
 
 
e l’autres de borges nasqutz:
 
 
lo borges ama tan onor,
 
620
qu’el en fai totz faiz de valor;
 
 
e·l gentilz no fai re ni diz
 
 
per qu’esser deia al mon grazitz.
 
 
Cel degr’om negar e somsir,
 
 
e·l borges en palmas tenir;
 
625
que·l borges, qui, per pretz aver,
 
 
sa natura e son bas dever
 
 
forza, non pot el mon melz faire;
 
 
ni·l gentilz pieg, al meu veiaire,
 
 
que sa natura forza e venz
 
630
per esser malvaz recrezenz:
 
 
per qu’es tot, qui que plaza o tire,
 
 
en noble cor, qui·n vol ver dire,
 
 
lo be[s] que om fai tota via,
 
 
de qualque gen que mogutz sia.
 
635
Donx non pot om dir que noblesa
 
 
mova de sola gentillesa,
 
 
que·l gentilz es soven malvatz,
 
 
e·l borges valenz e prezatz;
 
 
pero nobles cors e gentils
 
640
es de totz bos faiz segnorils.
 
 
 
 
 
Gran merce fera Dieus, zo·m par,
 
 
si el agues volgut donar
 
 
poder segon cor a chascun;
 
 
qu’el mon non a ome negun
 
645
valen, qui viva ses trabaill,
 
 
pos lo poders al cor li faill,
 
 
e empachaz es aitan be
 
 
cel, que a mais que no·il conve.
 
 
Per zo fora drehz e razos
 
650
qu’aigal del cor lo poders fos:
 
 
pero, qui fai gen son poder,
 
 
Dieus ni·l monz no·il deu plus querer:
 
 
tan pauc n’i a, que·l fazan ara!
 
 
Quar negus en cor ni en cara
 
655
non a vergoigna, per qu’es morta 
 
 
valors, que res no la conorta;
 
 
Quar per aizo a valors nom
 
 
valors, per valer: sabez com?
 
 
Que valguesson als sofraichos
 
660
cel qu’en serion poderos:
 
 
e qui val az autrui, val be
 
 
a se, quar l’onor en rete:
 
 
nulz non pot ad autrui valer
 
 
menz de la onor retener.
 
 
 
 
665
Be·m miravill c’om non esgarda
 
 
qui vol onor, e non regarda
 
 
a totas partz qui si capte
 
 
per aver onor mal ni be,
 
 
seguen cels qui be·s captenrian,
 
670
fugen aquelz que mal farian.
 
 
Qu’en quatre grat[z] son asetat
 
 
tug l’ome del mon e pausat:
 
 
l’us es obligatz francamen
 
 
et a si et a autra gen;
 
675
l’autres non es ges obligatz 
 
 
a se ni ad autre, ni·l plaz;
 
 
lo terz es obligaz a se
 
 
e non ad autr’en nulla re;
 
 
lo quarz obligaz ad autrui
 
680
e non a se, quar son melz fui. 
 
 
L’uns es savis, entiers e pros;
 
 
l’autr’es fatz, avols, de sen blos;
 
 
e l’autre dui an per mietat
 
 
partit, per que son mietadat,
 
685
que l’uns es savis e malvatz, 
 
 
e l’autr’es pros e nosenatz.
 
 
Als ben entendenz de totz ai
 
 
declarat lur affar com vai,
 
 
per c’om deu segre voluntiers
 
690
cel qu’es savis, pros et entiers, 
 
 
qu’el mon no·s pot melz captener,
 
 
quar el fai en tot son dever.
 
 
 
 
 
Ben es nescis e pauc membraz
 
 
qui·s cuia que sia affinaz
 
695
sos pretz, per re, tro a la mort,
 
 
ni nulz oms cabals no es fort,
 
 
ni pot son pretz be affinar,
 
 
si donx no fai miravillar
 
 
sos vezis don trai zo que met,
 
700
pos que de bo pretz s’entramet.
 
 
Pero el metre a obs mesura;
 
 
quar totz oms, pos se desmesura,
 
 
pert soven de metre lo grat,
 
 
e lo li ten om a foldat.
 
705
Quar en onrada messio
 
 
an obs tres causas per razo:
 
 
que om o sapcha be aver,
 
 
e be metre, e be retener.
 
 
Menz de totas aquestas par
 
710
fols qui s’entramet de donnar,
 
 
qu’es lo plus bel[s] mestiers que sia,
 
 
tan quan senz e mesura·l guia;
 
 
quar per larguesa amesurada
 
 
anc nulz oms larcs non pres baisada,
 
715
mas per larguesa franca e folla
 
 
destrui·l seu e son pretz affolla;
 
 
e qui destrui lo seu, e pert
 
 
son pretz, non a bo sen ni cert.
 
 
Per qu’om deu, qui tot vol salvar,
 
720
per la meiana via annar,
 
 
quar qui be·i vai, al meu veiaire,
 
 
non pot el mon maior sen faire:
 
 
mas no trobarez entre mil
 
 
.X. que passon per aquest fil.
 
 
 
 
725
D’un altre sen parlar vos vuell,
 
 
qu’om sapcha, que drehz o acuell,
 
 
faire gen son pro e s’onor,
 
 
e son dan e sa desonor
 
 
sapcha esquivar; quar manz n’i a
 
730
que sabon far lor pro, ni ja
 
 
non si sabran del dan gardar:
 
 
cels pot om demiegz apellar.
 
 
 
 
 
Un altre sen vuell descubrir,
 
 
maior, escur per esclarzir,
 
735
mas alques lo·s esclarzirai.
 
 
Qui vol regnar ab sen verai,
 
 
obs l’es de conosser si poign
 
 
totz jornz lo segle et s’en don soign,
 
 
e no·s lais conosser a lui.
 
740
Eu non o dic ges per altrui
 
 
a decebre, quar anc plazenz
 
 
no·m fo negus decebemenz;
 
 
mas aitan vol dir l’entendenza,
 
 
qu’om pot per cella conassenza
 
745
far de sos malvaz aibs semblar
 
 
menz avols, si be vol poignar,
 
 
e de sos bos semblar mellors.
 
 
Zo es provat entre·ls plusors,
 
 
que be s’ave c’uns cavaliers
 
750
no met ni donna voluntiers,
 
 
que per lo blasme qu’el n’auria,
 
 
quan en ve luec, si·s n’est[r]azia,
 
 
met e donna, son cor forsan.
 
 
Autre n’i a d’aital semblan,
 
755
que non es ges trop coraios
 
 
de far d’armas ni enveios,
 
 
que fara d’armas eissamen
 
 
per la vergoigna qu’el n’aten.
 
 
Autre n’i a, qu’es veramenz
 
760
de natura larcs e metenz,
 
 
que sap tan gen metre et metra
 
 
cen solz, que grat de mil n’aura.
 
 
Autre n’i a per voluntat
 
 
ardit, que sap retener grat
 
765
plus gent d’un colp en una cocha
 
 
que celz qui quatre tanz i locha
 
 
que el eis fat d’armas non a
 
 
la mietat del pretz qu’el n’aura.
 
 
Ve·us cels qui poignon en conosser
 
770
lo segle et si fan desconosser.
 
 
Mout i a de brancas ancara
 
 
d’aquest sen, que·us ai mostrat ara;
 
 
mas no·m platz de tot faizonar,
 
 
qu’als savis es leu de triar;
 
775
mas un sen vos dirai breumen
 
 
de gran profieh, qui be l’enten:
 
 
om non es be savis per ver
 
 
si soven no sap far parer
 
 
que l’ennueia zo que li plai,
 
780
e·l plaza zo que li desplai;
 
 
e qui aquest sen be rete
 
 
totz tems es savis per ma fe.
 
 
 
 
 
De doas res l’una obs auria 
 
 
a tot om, qui be far volria:
 
785
que el agues bon sen ades,
 
 
o que son bon conseill crezes.
 
 
Quar, si·n ome no es bos senz,
 
 
ni es de bo conseill crezens,
 
 
ja no creirai que be li prenda
 
790
de negun affar qu’el emprenda;
 
 
quar ab qui non a ni de que
 
 
l’en deia penre gen ni be,
 
 
que·l plus savis deu a sazo
 
 
creire son conseill cert e bo,
 
795
quar es soven per fol voler
 
 
destregz, qui·l tol sen e saber,
 
 
e, quar non son sei conseillier
 
 
destreg d’aquel voler leugier,
 
 
lo conseillon saviamen,
 
800
don fai sos fatz adrezamen:
 
 
per qu’usquex deu bon conseill creire,
 
 
e·l malvatz fugir e mescreire.
 
 
Mas d’affars i a be, zo·m pes,
 
 
de qu’om non deu esperar ges
 
805
conseill; quar qui una proesa
 
 
fai, ni un bel don d’azauteza
 
 
ses conseill, n’es trop plus prezatz
 
 
que s’agut n’er’aconsseillatz.
 
 
Per que las fazendas o an
 
810
de que taign qu’om consseill deman,
 
 
e de qu’om no·l deu demandar,
 
 
per zo·s en vuell un sen menbrar:
 
 
us dels granz senz del mon seria
 
 
qui zo que a cochar faria
 
815
non tardava, e zo qu’a tardar
 
 
fai, no volgues per re cochar;
 
 
qu’abrivatz sembla trop cochanz,
 
 
e nonchalenz par trop tardanz:
 
 
per qu’om si deu d’abrivamen
 
820
gardar e de nochalemen.
 
 
 
 
 
Manz divers senz vos ai mostratz
 
 
per que·us gardatz de far foldatz.
 
 
Non dic eu ges que de follia
 
 
si puesc’om gardar tota via,
 
825
quar, segon la humanitat,
 
 
d’ome cove faza foldat:
 
 
pero, trop es fols qui la dobla,
 
 
mas qui l’a facha pes qu’adob la,
 
 
qu’aissi reven om sa follor
 
830
quar, qui fai mal ni desonor
 
 
ad autrui e gen lo·i amenda,
 
 
perdonatz es de la fazenda.
 
 
Per que totz om bos deu pessar,
 
 
tan tost quan faill, de l’esmendar,
 
835
que s’arma en salva e sa onor
 
 
totz om qui per aital cors cor.
 
 
 
 
 
Ar vuell dels rics omes parlar,
 
 
qu’eu vei quais az envers regnar.
 
 
Nulz om rics be rics non sera
 
840
si de sa gen lo cor non a;
 
 
per zo es fols si no fai be
 
 
al[s] seus, e del mal no si te,
 
 
e avols s’als estrainz no fai
 
 
be eissamen; quar, qui·n retrai
 
845
lo ver, del[s] seus fort mal li pren,
 
 
qu’al maior obs li van faillen,
 
 
si no·ls rete aissi co·s taign;
 
 
e, quan s’en blasmon li estraing,
 
 
cui non fai be ni onramenz,
 
850
desprezatz n’es pels conossenz.
 
 
Per qu’usquecs, segon son poder,
 
 
deu far vas totz gen son dever,
 
 
be al[s] seus, per zo que no·ill faillan,
 
 
et als estraigns, qu’a son pretz vaillan.
 
 
 
 
855
Per foll pot om tener celui 
 
 
qui vol son dan far per l’autrui;
 
 
per qu’aicels es be fols, qui far
 
 
si cuia maior de son par,
 
 
ni·s cre far par de son maior;
 
860
et avols es qui son menor 
 
 
consen per re que sos pars sia,
 
 
ni·l pars maiers; quar, ses bauzia,
 
 
l’una es trop granz envillemenz,
 
 
e l’autra es oltracuiamenz;
 
865
per qu’om no deu usar neguna, 
 
 
pos tan mal li pren de cascuna.
 
 
 
 
 
Nulz om no deu ges prepauzar
 
 
de nulla re cabal a far
 
 
sobra gran gaug ni sobra gran
 
870
ira; quar adonx, quom que·l n’an, 
 
 
non es sos senz be atempraz,
 
 
mas, quan es en son sen tornatz,
 
 
donx o pot far saviamen;
 
 
quar, si o fai estiers, soven
 
875
si pen dels fatz que a empres, 
 
 
e l’en pren mal si·l senz no·i es.
 
 
Per qu’om deu l’atempranza atendre
 
 
del sen, enanz del[s] fagz emprendre.
 
 
 
 
 
Qui vol emprendre noblamen
 
880
sos fatz, egal d’el qu[e] empren
 
 
deu aver cor; quar atresaig
 
 
follia es granz qui en gran faig
 
 
a petit cor, e caitivier
 
 
fai qui·s feign de fag menudier
 
885
ab gran cor, per que razos manda
 
 
que·l fagz e·l cors sion a randa,
 
 
car lo petitz cors es follia,
 
 
e·l granz cors es caitivaria.
 
 
 
 
 
Pero nulz om no·s deu laissar
 
890
de null fag, qu’emprend’a menar,
 
 
tro que s’en tenga per pagatz
 
 
de son cor, com que razonatz
 
 
per cels, que l’amaran, en sia,
 
 
qu’estiers be non o menaria;
 
895
mas si·n fai tan que non l’en duella
 
 
lo cors, lo fagz an com si vuella.
 
 
 
 
 
Nulz om non deu la mort temer,
 
 
que chascus n’es cert[z] per dever;
 
 
mas en loc de la mort marrida
 
900
deu temer de far avol vida;
 
 
qu’avols vida a cel, qui la fai,
 
 
tol son pretz, e son cors deschai,
 
 
e·l tramet l’arma ses govern
 
 
a la coral dolor d’infern.
 
905
Aissi pert cors e arma ensems,
 
 
ses tot revenir per null tems.
 
 
Gardatz donc, si·s fai bon estraire
 
 
de fort malvasa vida faire.
 
 
 
 
 
Be·m miravill, si Deus be·m do,
 
910
quom on pot aver pauc e pro
 
 
ensems; que ben i a, zo·s dic,
 
 
d’aitals: sabez qual so? Li ric
 
 
de terras e d’aver manen,
 
 
paubre de cor, e vueg de sen,
 
915
que non amon pretz ni lauzor,
 
 
ni temon nulla desonor,
 
 
ni an en lur faitz nul esgart
 
 
de be far, ni engien, ni art,
 
 
car Dieus los a desemparatz
 
920
tan los sap vils e descoratz. 
 
 
Aquel son li caitiu dolen,
 
 
paubre et ric ensems, que viven
 
 
son mort: sabez per que? Quar fan
 
 
vida tal, que ja non auran
 
925
grat de Deu, ni del segle onor, 
 
 
ni a lor cor nulla legor.
 
 
Aquelz pot om per desastrucs
 
 
tener part tot[z] los malastrucs.
 
 
 
 
 
Autres n’i a de tal manera
 
930
de desastrucs en tal carrera:
 
 
de desastre tan en son ple,
 
 
que fan mal quan cuian far be,
 
 
e·us fan ennueg e desplazer
 
 
quan vos cuiaran far plazer.
 
935
Null conseill penre no·i podez,
 
 
qu’el vos encauzon, si fugez;
 
 
mas bon esquivar fai lor pacha,
 
 
qu’a penas om s’en desempacha.
 
 
 
 
 
Atressi d’ome menzongier
 
940
deu om esquivar lo centier, 
 
 
qu’a mal vos pot tornar leumen:
 
 
si·l dizez ver et el vos men;
 
 
qu’ab vos poira far son pro gran,
 
 
e vos ab el sol vostre dan.
 
 
 
 
945
Be deuria esser vergonnios 
 
 
de dir menzonga totz om bos;
 
 
que menzonga, qui ver vol dire,
 
 
non es als, qui que plaza o tire,
 
 
mas una branca de falsesa:
 
950
don totz oms que am lialesa,
 
 
prez, ni onor, si deu suffrir,
 
 
tan quan pot, de menzonga dir;
 
 
car boca, que men, l’arma auci
 
 
e l’onor del cors atressi;
 
955
et qui auzi son cors e s’arma
 
 
de tot be·s despuella et desarma.
 
 
 
 
 
La maiers menzonga que sia
 
 
es qui zo que pramet desvia.
 
 
Donx gar om be, que prametra,
 
960
qu’atendre deu qui prames a.
 
 
De menzongers i a tres fals
 
 
prametens, e dirai vos quals,
 
 
qu’estiers no·l poriaz entendre:
 
 
cel, que pramet ab cor d’atendre,
 
965
e pot atendre e non aten,
 
 
faill trop e peca mortalmen;
 
 
qui, ses cor d’atendre, pramet,
 
 
e pot atendre e no si met
 
 
de l’atendre en re ni o fai,
 
970
de dreg a diabol s’en vai;
 
 
aicel, que vos aura promes
 
 
ab cor d’atendre, et no·i es
 
 
lo poders, pero, si podia,
 
 
voluntier vos o atendria,
 
975
no deu om trop fort encolpar,
 
 
si tot el fai be a blasmar,
 
 
quar anc promes, per nulla re,
 
 
zo qu’atendre non poges be.
 
 
Ve·us los menzongers prometenz
 
980
devergoignaz, mal atendenz.
 
 
Mas cel, que vergoigna a perduda,
 
 
pot faire totz mals a saubuda;
 
 
quar, pos vergoigna si perdet,
 
 
om savis no·s miravillet
 
985
si totz [pretz] fo apres perdutz,
 
 
car vergoigna es de pretz la lutz,
 
 
per q’usquecs portar la deuria
 
 
en son cor, pos be far volria.
 
 
E dic vos be que nulz om bos
 
990
no pot esser fort vergoignos,
 
 
s’atretan non tem la vergoigna
 
 
de son cor que·l blasmes no·il poigna,
 
 
com fai los blasmes de las genz,
 
 
ni·l reprendre dels reprendenz;
 
995
ni nuls om non fai be que pros, 
 
 
ni aura cor fort vergoignos,
 
 
s’ades non ama ab ferm talan
 
 
onor, e vergoigna non blan;
 
 
quar per aquestas doas son
 
1000
presat tug li valen del mon.
 
 
 
 
 
Sabez per que chascus fai mal
 
 
seguramen, e non l’en chal?
 
 
Quar no troba qui l’en reprenda:
 
 
segur pot donc far sa fazenda.
 
1005
Quar s’uns autres aitan mal fa
 
 
con eu, cossi m’en reprendra?
 
 
Non ausa; per qu’es morta onors
 
 
e pretz e donars e valors;
 
 
qu’aissi son quais en una corda
 
1010
tug, que negus non s’en descorda.
 
 
Pero no deu nuls om valenz
 
 
recrere per los recrezenz.
 
 
 
 
 
Peg i a, qui ver vol retraire,
 
 
qu’a penas aus’om nul be faire;
 
1015
car si us om si capte gen 
 
 
el segle d’aras, per un cen
 
 
seran cil qui l’en blasmaran
 
 
que aquil qui l’en lausaran:
 
 
tan son li valen recrezut
 
1020
e tan son l’enveios cregut
 
 
de la enveia d’avolesa,
 
 
que·l drecha enveia de proesa
 
 
es morta, per que totz bes mor,
 
 
qu’om sol aver enveios cor
 
1025
de sobrar cels que be fazian,
 
 
ni vas pretz melz si captenian:
 
 
zo es enveia vera e fina,
 
 
per que totz om valenz s’afina;
 
 
mas ar es quecs cors enveios,
 
1030
si ve mal far, que per un dos
 
 
en faza, per qu’es tot perdut.
 
 
E·m miravill d’una vertut,
 
 
q’usquecs no l’a, que el mon sia,
 
 
pos que d’aver no·ill costaria
 
1035
ni de cors re: e sabetz qual?
 
 
Que·l plagues totz bes, e tug mal
 
 
l’ennu[i]esson: mas no·n es res;
 
 
qu’aras plaz totz mals, e toz bes
 
 
enueia al mais; tan es tornaz
 
1040
lo monz de cor desvergoignaz,
 
 
que·ls plus caitius e·ls plus avars
 
 
vei plus bautz en totz lor affars.
 
 
 
 
 
Be·m miravill d’ome provat
 
 
d’avolesa e de malvestat,
 
1045
con ausa esser tan ricautz,
 
 
ni entre·ls conossenz si bautz,
 
 
ni tan fols, que s’ausa cuiar,
 
 
que nulz om bos lo deia onrar;
 
 
qu’aissi com om s’onra, onran
 
1050
l’onrat valen, vai desonran 
 
 
s’onnor qui onra·l desonrat
 
 
malvaz, d’onor desemparat.
 
 
 
 
 
E·m miravill com nulz om bos 
 
 
pot esser a tort ergoillos,
 
1055
qu’a cel taign mais umilitaz
 
 
o Dieus a mais de bes pausatz;
 
 
per qu’esser deu pels bos fugitz
 
 
ergoillz, qu’es de totz mals razitz;
 
 
qu’ergoilz non a mas contra ergoill
 
1060
null loc, qu’autres dregz non l’acoill;
 
 
e si non [es] dregz segon Dieu,
 
 
mas segon lo segle·n parl’eu:
 
 
quar s’uns oms autre desmesura
 
 
per ergoill, non passa dreitura
 
1065
lo desmesuratz, si·s n’ergoilla
 
 
ni fai tan que l’autres s’en doilla;
 
 
mas ades lo comenzamenz
 
 
d’ergoill es mortals faillimenz.
 
 
 
 
 
E de tot cavalier volpill
 
1070
ni cubetos mi meravill
 
 
com bona dopna ausa pregar,
 
 
ni com dopna lui escoltar;
 
 
qu’el non es mas mieg[z] cavaliers;
 
 
qu’esser non pot negus entiers
 
1075
en amor, si non es arditz 
 
 
e larcs, qu’estiers non es compliz;
 
 
et, si dopna consen aman
 
 
demieg, torna d’aquel semblan
 
 
demiega, al laus dels conossenz;
 
1080
que dopna non pot veramenz 
 
 
aver plus de pretz ni d’onnor
 
 
con a sos amanz de valor.
 
 
 
 
 
Donx be es obs que dopna esgar
 
 
qui amara, s’il vol amar;
 
1085
qu’amar pot tal qu’il en perdra
 
 
son pretz e son cors descaira;
 
 
mas per un cavalier presan
 
 
no·l pert, si s’amon ses engan;
 
 
per que pros dompna en re non faill
 
1090
si ama un cavalier de taill,
 
 
ab que sapchan l’amor gardar
 
 
aissi com si cove a far.
 
 
 
 
 
Qar la plus neta res del mon
 
 
es amors, qui be ve preon,
 
1095
adreicha; mas non vai adreig 
 
 
pos que mesura i pert son dreig,
 
 
e son dreig i pert pos neteza
 
 
n’es menz, ni·n cor deslialeza
 
 
qu’om no ama be lialmen,
 
1100
si tot autretan coralmen
 
 
non ama, ses cor camjador,
 
 
de sa dopna·l prez e l’onor
 
 
quom son cors ni s’amor a prendre.
 
 
Un’autra re vos vuell aprendre:
 
1105
que, pos dopna a tort si cambia
 
 
vas son aman per leujaria,
 
 
pert del tot sa fama e son nom
 
 
e sa bealtat: e sabez com?
 
 
Que la plus bella laid’en torna;
 
1110
quar la res, que plus desadorna
 
 
beutat de dopna e desagenza,
 
 
es avol[s] fama, e greu[s] faillenza;
 
 
e zo, per qu’om la presa et ama
 
 
plus ni l’agenza, es bona fama;
 
1115
qu’altra dopna non atalenta
 
 
als conossenz, si tot par genta.
 
 
 
 
 
Per so·s deu dopna car tener,
 
 
qu’il non pot amor ni plazer
 
 
far ni dir, si tot s’a beleza,
 
1120
mas aitan quan a de careza;
 
 
quar vos non podez ges donnar
 
 
zo que non avez, ni prestar;
 
 
per que·l vils no pot amor cara
 
 
far per re, qui razo esgara,
 
1125
e aitan leu es vils tornada
 
 
com n’ama dos ni s’es camjada.
 
 
 
 
 
Per que dopna si deu ab un
 
 
tener, s’amar en vol negun,
 
 
e guar si be qual i penra;
 
1130
quar, pos l’aura pres, no·l poira
 
 
laissar plus que moillier marit:
 
 
enanz es plus fort establit;
 
 
que ja·s parton, per parentes,
 
 
moilleranzas, mas no es res
 
1135
que puesc’amors, ses mort, partir,
 
 
o ses non mortalmen faillir.
 
 
 
 
 
Tota dompna, qui be·s volria 
 
 
far azautar als pros, deuria
 
 
esgardar las autras que·s fan
 
1140
adaut per aver pretz prezan, 
 
 
e qu’en saupes lo mal giquir,
 
 
e·l be apenre et retenir:
 
 
qu’en quatre maneras d’azaut
 
 
son totas e de desazaut.
 
1145
L’una es azauta et adautada, 
 
 
e l’autra es desazautada,
 
 
e non azauta en nul endreg;
 
 
la terza adaut’als pros per dreg
 
 
e non es en si eis’adauta;
 
1150
pero la quarta desazauta
 
 
a totz ab gran azautamen
 
 
de cors e de captenemen.
 
 
Cil, qu’es azauta et azautar
 
 
si fai per be dir e per far,
 
1155
deu esser pels pros coronada;
 
 
e l’autr’als malvatz comandada,
 
 
que no es adauta de re,
 
 
ni fai ni dis azaut nul be,
 
 
per qu’om bos azautar s’en deia;
 
1160
la terza, qu’a de pretz enveia,
 
 
que gran adautamen non a
 
 
en si, pero a la gen fa
 
 
tan quan pot amor e plazer,
 
 
deu om amar e car tener;
 
1165
la quarta, de cors e de cara 
 
 
azauta, que toz jornz si gara
 
 
de far e de dir azauteza
 
 
per pretz ni per avinenteza,
 
 
laiss om com malastrug’estar,
 
1170
quar totz om deu dopn’azirar
 
 
azauta, pos li faill talenz
 
 
d’esser grazid’entre·ls valenz.
 
 
 
 
 
Pros dopna, qui vol gen regnar,
 
 
cove que sia e·s deia far
 
1175
orba, sorda, muda a sazo,
 
 
e dirai vos per qual razo:
 
 
que dopna non deu esgardar
 
 
zo que es laig per remirar,
 
 
qu’en l’esgardar qu’ell’i esgarda
 
1180
la te totz om bos per musarda;
 
 
ni deu auzir per son grat re
 
 
que no l’esteia gen e be,
 
 
e s’a l’auzir no·s pot escondre,
 
 
mal ni be no i deu respondre;
 
1185
e faill trop s’a parlar s’affraign
 
 
m[as] del parlar qu’a dopna taign,
 
 
q’us calars val trop melz de taill
 
 
q’us parlars que razo trassaill;
 
 
per que dopna ses retenenza
 
1190
no pot be far, quar la suffrenza
 
 
es mout bona de desplazer
 
 
que adus onor e plazer.
 
 
Mas ja be non o gardara
 
 
dopna, si noble cor non a,
 
1195
quar lo nobles cors l’acompagna
 
 
a totz bes, e del mal l’estraigna.
 
 
Pero de dopna·us faz saber
 
 
que non pot noble cor aver,
 
 
si non es estraigna als privatz
 
1200
e privad’als estraignz; qu’assatz
 
 
en ve om, qui que plaz’o tire,
 
 
joga[r] e solazar e rire
 
 
ab privada masnada gen,
 
 
que pos apres, quan li valen
 
1205
estraign per solazar lai van,
 
 
a penas n’an un bel semblan.
 
 
D’aquestas non pot om bos vers
 
 
chantar, car regnan a revers,
 
 
quar fan zo que degran laissar
 
1210
e laissan zo que degran far. 
 
 
Non o dic per mal de neguna,
 
 
anz o dic per be de cascuna,
 
 
que d’ar enanz i pregnon garda,
 
 
qu’estiers nulla son pretz non garda.
 
 
 
 
1215
Bona dopna non taign qu’esgart
 
 
d’oillz ni de cor vas nulla part
 
 
tan coralmen, qu’el mieg non sia
 
 
sos pretz per miraill tota via,
 
 
en que·s mir; qu’aitan tost perdra
 
1220
son pretz com faillimen fara,
 
 
don no·ill puesca razonamenz
 
 
tener pro entre·ls conossenz.
 
 
 
 
 
E car leu pretz de dopna·s pert,
 
 
ab net voler et ab cor cert
 
1125
deu prepauzar cill, qu’es grazida, 
 
 
que netamenz viva sa vida,
 
 
si que non camja son talen,
 
 
ni·l tuella son prepausamen
 
 
negus leugiers abelimenz,
 
1230
ni nulla voluntatz volvenz;
 
 
que mal fai perdre et mescabar
 
 
zo que no si pot restaurar,
 
 
qu’om pot tal re perdr’az un lanz
 
 
que no·s restaura entre cent anz;
 
1235
e pretz de dopna no·s restaura
 
 
perdutz, de blanca ni de saura;
 
 
per que dopna, que vol pretz fi,
 
 
taign qu’esgar ades vas la fi;
 
 
ni ja bona domna no·s pes
 
1240
que sos pretz puesca esser ges 
 
 
affinatz per negun lonc briu,
 
 
s’illa no mor aitals com viu:
 
 
per qu’aver deu dopna desir,
 
 
part totas res, de be morir.
 
 
 
 
1245
Aissi·s gardara de la mort
 
 
plus coral, quar, qui pessa fort
 
 
sobre morir, doas morz son:
 
 
l’una es de l’onor del mon,
 
 
l’autra quan om mor a deliure.
 
1250
E, qui·l ver en vol far escriure,
 
 
cent per un deu om plus doptar
 
 
la mort d’onor, qui la te car,
 
 
que s’om del tot mor e desvai;
 
 
que la mort[z] del cors ja si fai
 
1255
breumen, e ja pues non aura
 
 
dolor cel que de cors morra;
 
 
mas qui mor de l’onor seglar
 
 
jamais ab gauh non pot estar,
 
 
e cel vio plus marridamen
 
1260
qu’a viscut plus onradamen.
 
 
 
 
 
E nulz oms bos, al meu parer, 
 
 
no deu el mon viure voler
 
 
mas sol per gauh e per onor;
 
 
qu’autra vida non a sabor
 
1265
a ome pro ni conossen; 
 
 
e qui per als de vida pren
 
 
sabor, es desasaboratz
 
 
de totz bes e pars dels malvatz,
 
 
per que val mais morir breumen
 
1270
que viure ab anta longamen.
 
 
 
 
 
En mon trobar ai ensegnatz
 
 
a mantas genz, e faizonatz
 
 
mais bes, que retengutz non ai
 
 
a mi mezes; per qu’en ver sai
 
1275
que om reprendre m’en poira
 
 
per razo, qui far o volra;
 
 
mas, quom que an, fag ai de pla
 
 
si con cels que al joc rema,
 
 
que melz que no joga n’enseigna;
 
1280
per qu’es dregz que perdos m’en veigna,
 
 
car o ai, si Deus mi perdo,
 
 
fag tot en bon’entencio.
 
 
 
 
 
Fag ai l’ensegnamen d’onor,
 
 
qu’aissi·l devon gran e menor
 
1285
apellar, c’az onor venria
 
 
totz oms pos be o retenria;
 
 
e per aizo l’ai acabat
 
 
que·ill pro m’en deian saber grat,
 
 
et alques per mon sen mostrar.
 
1290
E si·l volgues mais alongar,
 
 
be·i saupra metre plus assatz
 
 
de razos e d’autoritatz
 
 
soutas per dregz assolvemenz,
 
 
que pares als be entendenz,
 
1295
que moguisson de cor entier, 
 
 
qu’ancaras n’ai en mon doblier.
 
 
 
 
 
S’eu ai en mon ensegnamen
 
 
mostrat re, que plaz’a la gen,
 
 
ni s’eu re dic ni faz de be,
 
1300
a n’Agradiva, don m’en ve 
 
 
lo cor e·l volers voluntos,
 
 
o grazisc’om; car, s’il no fos,
 
 
eu no fora vius, ni·m trairia
 
 
a vida, ni nul be faria,
 
1305
per qu’om o deu a lie grazir 
 
 
s’om mi au null be far ni dir.
 
 
E qui non sap quals es, deman
 
 
la plus bella, la plus prezan,
 
 
la mellor, la plus avinen,
 
1310
la plus certa, la [plus] plazen, 
 
 
la plus nobla, la plus umill,
 
 
et en totz fatz la plus gentill,
 
 
la plus comda, la plus cortesa,
 
 
e de totz bes la melz apresa,
 
1315
la plus covinen, la plus genta, 
 
 
e qui als pros mais atalenta,
 
 
la plus neta, la plus azauta,
 
 
e de totz bos aibs la plus auta,
 
 
la melz amada, e que menz ama,
 
1320
e que mais a de bona fama. 
 
 
Ar ai a totz mostrat quals es
 
 
cilla, que m’a del tot conques,
 
 
e prec Amor, que ja no·m do
 
 
joi de lieis, que·m te en priso,
 
1325
si del tot no cug qu’aitals sia 
 
 
n’Agradiva, ma dolsa amia,
 
 
com l’ai dichada.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI