Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire
* Observations

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Appel, Carl. Bernart von Ventadorn, seine Lieder, mit Einleitung und Glossar. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1915.

Code: 070,017 Auteur: Bernart de Ventadorn Genre: Canso Numero: XVII

En cossirer et en esmai                                                                                    

I 1
En cossirer et en esmai
   
sui d’un’ amor que·m lass’ e·m te,
   
que tan no vau ni sai ni lai
   
qu’ilh ades no·m tenh’ en so fre,
  5
c’aras m’a dat cor e talen
   
     qu’eu enqueses, si podia,
   
     tal que, si·l reis l’enqueria,
    auria faih gran ardimen.
     
II  
Ai las, chaitius ! e que·m farai ?
  10
ni cal cosselh penrai de me ?
    qu’ela no sap lo mal qu’eu trai
   
ni eu no·lh aus clamar merce.
   
fol nesci ! ben as pauc de sen.
   
     qu’ela nonca t’amaria
  15
     per nom que per drudaria,
    c’ans no·t laisses levar al ven.
     
III  
E doncs, pois atressi·m morrai,
   
dirai li l’afan que m’en ve ? —
   
vers es c’ades lo li dirai. —
  20
no farai, a la mia fe,
   
si sabia c’a un tenen
   
     en fos tot’ Espanha mia ;
   
     mais volh morir de feunia
    car anc me venc en pessamen.
     
IV 25
Ja per me no sabra qu’eu m’ai
   
ni autre no l’en dira re.
   
amic no volh ad aquest plai,
   
ans perda Deu qui pro m’en te ;
    qu’eu no·n volh cozi ni paren,
  30
     que mout m’es grans cortezia
   
     c’amors per midons m’aucia ;
    mais a leis non estara gen.
     
V
 
E doncs, ela, cal tort m’i fai,
   
qu’ilh no sap per que s’esdeve ? —
  35
Deus ! devinar degra oimai
   
qu’eu mor per s’amor ! — et a que ? —
   
al meu nesci chaptenemen
   
     et a la gran vilania
   
     per que·lh lenga m’entrelia
  40 can eu denan leis me prezen.
     
VI  
Negus jois al meu no s’eschai,
   
can ma domna·m garda ni·m ve,
   
que·l seus bels douz semblans me vai
   
al cor, que m’adous’ e·m reve ;
  45
e si·m durava lonjamen,
   
     sobre sainhz li juraria
   
     qu’el mon mais nulhs jois no sia ;
    mais al partir art et encen.
     
VII  
Pois messatger no·lh trametrai
  50
ni a me dire no·s cove,
   
negu cosselh de me no sai ;
   
mais d’una re me conort be :
   
ela sap letras et enten,
   
     et agrada·m qu’eu escria
  55
     los motz, e s’a leis plazia,
    legis los al meu sauvamen.
     
VIII  
E s’a leis autre dols no·n pren,
   
     per Deu e per merce·lh sia
   
     que·l bel solatz que m’avia
  60 no·m tolha ni·l seu parlar gen.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI