Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire
* Observations

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Appel, Carl. Bernart von Ventadorn, seine Lieder, mit Einleitung und Glossar. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1915.

Code: 070,022 Auteur: Bernart de Ventadorn Genre: Vers Numero: XXII

Ja mos chantars no m'er onors

I
1
     Ja mos chantars no m’er onors
 
 
     encontral gran joi c’ai conques,
 
 
     c’ades m’agr’ ops, si tot s’es bos,
 
 
     mos chans fos melher que non es.
 
5
     aissi com es l’amors sobrana,
 
 
     per que mos cors melhur’ e sana,
 
 
deuri’ esser sobras lo vers qu’eu fatz
 
 
sobre totz chans, e volgutz e chantatz.
 
 
 
II
 
     Ai Deus, can bona for’ amors
 
10
     de dos amics, s’esser pogues
 
 
     que ja us d’aquestz enveyos
 
 
     lor amistat no conogues !
 
 
     Cortezia, mout etz vilana
 
 
     c’ad aquesta fausa gen vana
 
15
fatz conoisser semblans ni amistatz,
 
 
c’ar’ es cortes lo plus mal essenhatz !
 
 
 
III
 
     Per merce prec als amadors,
 
 
     chascus per se cossir e pes
 
 
     del segle com es enoyos
 
20
     e can pauc n’i a de cortes !
 
 
     c’amors, pois om per tot s’en vana,
 
 
     non es amors, mas es ufana,
 
 
et es enois, vilani’ e foudatz,
 
 
qui no gara cui deu esser privatz.
 
 
 
IV
25
     Si tot m’es vergonh’ e paors,
 
 
     blasmatz m’er d’Amor ; mas be·m pes,
 
 
     car aquest lauzars no m’es pros
 
 
      (e pois mos conortz no·n es res) ;
 
 
     qu’eu vei que de nien m’apana
 
30
     cilh que no·m vol esser umana ;
 
 
e car no·n posc aver joi ni solatz,
 
 
chan per conort cen vetz que sui iratz.
 
 
 
V
 
     Chauzit ai entre las melhors
 
 
     la melhor qued anc Deus fezes ;
 
35
     mas tan a va cor e doptos
 
 
     qu’er’ ai leis, era no·n ai ges.
 
 
     que val aitals amors aurana,
 
 
     can ges no pot una setmana
 
 
us bos amics ab l’autr’ estar en patz
 
40
ses grans enois e ses enemistatz ?
 
 
 
VI
 
     Tostems sec joi ir’ e dolors
 
 
     e tostems ira jois e bes
 
 
     (et eu no cre, si jois no fos,
 
 
     c’om ja saubes d’ira que·s es) ;
 
45
     qu’eu pert per falsa laus umana
 
 
     tal joi de fin’ amor certana
 
 
que, qui·m mezes tot lo mon ad un latz,
 
 
en preira·l joi per cui sui enjanatz.
 
 
 
VII
 
     Bela domna, vostre socors
 
50
     m’auria mester, se·us plagues,
 
 
     que molt m’es mal’ aquist preizos,
 
 
     en c’Amors m’a lassat e pres.
 
 
     a Deus ! can malamen m’afana,
 
 
     can so que·m träis e m’enjana
 
55
m’aven amar, si tot me pez’ o·m platz !
 
 
era sai eu qu’eu sui apoderatz.
 
 
 
VIII
 
     . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
 
 
     . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
 
 
car de l’afan no me val amistatz
 
60
tan qu’eu disses que sui melhs sos privatz.
 
 
 
IX
 
     Messatgers, vai t’en via plana
 
 
     a mon Romeu, lai vas Viana,
 
 
e digas li qu’eu lai fora tornatz,
 
 
si mos De-Cor m’agues salutz mandatz.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI