Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire
* Observations

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Appel, Carl. Bernart von Ventadorn, seine Lieder, mit Einleitung und Glossar. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1915.

Code: 234,011 Auteur: Guilhem de Saint Leidier Genre: Canso Numero: -

Estat aurai estas doas sazos

   
Orthographie nach A.
     
I
1
Estat aurai estas doas sazos
   
que non chantei, e fatz i mon dampnatge ;
   
mas er m’agr’ ops bos vers o tals chanssos,
   
c’agrades lieis, cui fatz lig’ omenatge ;
 
5
et ai l’amada, puois son pretz auzic,
   
e ren no·n ai mas quan lo bon esper ;
   
pero sivals si la pogues vezer,
    ab sol l’esgart mi pogr’ ill faire ric.
     
II
 
Ab sol l’esgart qe·m mostres amoros,
 
10
m’agr’ il tant faich, per qu’ieu dic gran outratge,
   
que lo sieus cors es tant valens e bos
   
que, s’e·y enten, be sai que fatz follatge.
   
dompna, s’ieu anc per trop amar faillic,
   
no m’en devetz per orgoillos tener ;
 
15
mainz n’a el mon qu’an aqel eus voler,
    c’anc mi ni lor fors las denz non issic.
     
III
 
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
     
IV
 
E pois tant es vostre pretz cabalos,
 
 
ben es doncs dregz, c’aiatz en seignoratge
   
un trobador qe·us chan en plan perdos,
 
20
sol que·l deignetz culhir en agradatge.
   
aquel sui ieu, q’anc re mais no·us queric ;
    e s’ieu dic ben, que vos vengn’ a plazer,
   
o si que no, que m’o fassatz saber.
    puois pendetz mi, s’ieu ja mais cansson dic.
     
V
25
Cansson no dic, dompna, mas endreich vos,
   
a cui non aus trametr’ autre messatge
   
mas dels sospirs q’ieu fatz de genoillos,
   
mans jointas, lai on sai qu’es vostr’ estatge ;
   
q’el mon non ai tant mortal enemic,
 
30
ab cui trobes o aize o lezer
   
q’ieu vos pogues cubertamen vezer :
    anc a seignor mieills de cor non servic.
     
VI
 
Si per servir fos tant aventuros
   
c’umilitatz fraisses tant son paratge
 
35
q’us doutz ales del sieu gen ris mi fos
    dolsetamen aissis e mon coratge :
   
si anc nuills hom per ben amar fenic,
   
doncs fenir’ ieu, si·m pogues eschazer,
   
mas pel respieich q’ieu pogues mais aver,
 
40
visquer’ ieu pois ben leu al ver afic.
     
VII
 
Un fol afic ant pres ist enveios
   
encontr’ amor, e fant gran vilanatge :
   
s'una dompna lauzatz que sera pros,
   
clamaran vos feignedor, per usatge.
 
45
ieu no m’en feing, mas depuois q’ieu la vic,
   
vuelh sas onors e son pretz mantener,
   
sivals d’aitan c’autra non a poder
    qe·m don lo joi qu’anc plus fort m’abellic.
     
VIII
 
Lo majer gaug qu’anc en mon cor sentic
 
50
fon en durmens, qu’ieu somnhava un ser
   
que·m laissava sas mas nudas tener.
    murir cugei del joy, quan m’esperic.
     
IX
 
Amics Bertrans, digatz Bertran q’eu dic :
   
trop s’i venget, si·l vengues a plazer ;
 
55
e del sieu tort lais ma merce venser,
    c’uoill no fant re a cel qui no la vic.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI