Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire
* Observations

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Jeanroy, Alfred; Salverda de Grave, Jean-Jacques. Poésies de Uc de Saint-Circ. Toulouse: Imprimerie et Librairie Édouard Privat, 1913.

Code: 457,025 Auteur: Uc de Sant Circ Genre: Canso Numero: VIII

Nuilla ren que mestier m'aia

I
1
Nuilla ren que mestier m’aia,
   
Mas cant un pauc de saber
   
Non ai de far chansson gaia ;
   
Q’ieu non ai joi ni l’esper
 
5
D’amor, ni d’autras razos
   
Non es avinens chanssos ;
   
Mas del ben qu’eu ai volgut
   
E del mal q’ieu ai agut
   
E del desir don mi duoill
 
10
La farai, pois far la vuoill.
     
II
 
Quant hom plus ve ni esaia,
   
Ni sent joi ni desplazer,
   
Plus deu gardar non s’atraia
   
Lai don joi non pot aver,
 
15
C’ara es una sazos
   
Que mal rend hom guizerdos
   
E servizi son perdut
   
E benfaich desconogut
   
Et Amors vol et acuoill
 
20
Aicels qe mais ant d’orguoill.
     
III
 
Greu trob’om dompna veraia
   
Ni qe·is vuoilla en car tener,
   
Ni amic de cui s’eschaia
    Que deja joi conqerer ;
 
25
Mas los fals feignens gignos
   
Tenon las falsas joios,
   
E·l fin son per lor temsut ;
   
Q’eu n’agra joi receubut
   
Si·l mieu fin ferm franc escuoill
 
30
Vires e·l lor fraich fals fuoill.
     
IV
 
Ses prometre e senes paia `
   
Si pot dompna dechazer,
   
Si fa semblan qe li plaia
   
Aisso que no·il deu plazer,
 
35
Car de semblans nais ressos
   
Mals, don intron en tenssos
   
Tal que s’ant gran ben volgut ;
   
E non crezatz q’ieu descut
   
Aiso q’auran vist miei huoill
 
40
Ni puois sia aitals cum suoill.
     
V
 
Mais per ren c’om m’en retraia
   
Ni q’ieu i puosca vezer,
   
Non ai poder qe n’estraia
   
Mon fin cor ni mon voler,
 
45
C’amics humils amoros
   
Fis ferms desaventuros
   
Sui, c’ades m’aura nogut
   
So qe·m degra aver valgut ;
   
Car no·m biais ni·m destuoill
 
50
Non ai joi ni·n pren ni·n cuoill.
     
VI
 
Et on plus ella m’esglaia
   
Ni·m fai plagner ni doler,
   
Il ri e chanta e s’apaia
   
E·is dona joi e lezer ;
 
55
Il m’es mala, eu li sui bos ;
   
En sui agnels, ill leos ;
   
Il m’a lonc temps vil tengut,
   
Eu lieis car’ ; il m’a vencut,
   
Eu no la vens, ni m’en tuoill,
 
60
Si tot il me desacuoill.
     
VII
 
Regina Saincha, Aragos
   
E Tolsans et Avignos
   
Son gen per vos revengut ;
   
E Dieus vos fai tal vertut
 
65
Q’el vostr’ onrat ric capduoill
    Trob’om flor e fruich e fuoill.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI