Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Ricketts, Peter T. Les poésies de Guilhem de Montanhagol, troubadour provençal du XIIIe siècle. Toronto: Pontifical Institute of Mediaeval Studies, 1964.

Codi: 225,010 Autor: Guilhem de Montanhagol Gènere: Canso Número: XI

 

Nulhs hom no val ni deu esser prezatz

I
1
Nulhs hom no val ni deu esser prezatz
   
s’aitan quan pot en valor non enten ;
   
qu’om deu valer segon qu’es sa rictatz
   
o sa vida no·l fai mas aunimen.
 
5
Doncs qui ben vol aver valor valen
   
ay’en amor son cor e s’esperansa,
   
quar amors fai far ricx faitz d’agradansa
   
e fai home viure adrechamen
    e dona joi e tol tot marrimen.
     
II
10
Mas ieu non tenc que si’enamoratz
   
cel qu’ad amor vay ab galiamen;
   
quar non ama ni deu esser amatz
   
hom que sidons prec de nulh falhimen,
   
qu’amans non deu voler per nulh talen
 
15
ren qu’a sidons tornes a deshonransa ;
   
qu’amors non es res mas aysso qu’enansa
   
so que ama e vol ben lialmen,
    e qui·n quier als lo nom d’amor desmen.
     
III
 
Pero anc mi no sobret voluntatz
 
20
tan qu’ieu volgues nulh faich desavinen
   
de la bella a cui me sui donatz,
   
ni tenria nulh plazer per plazen
   
c’a lieis tornes a negun vilimen,
   
ni·m poiria per ren dar benanansa
 
25
de ren qu’a lieys tornes a malestansa ;
   
quar fis amans deu voler per un cen
    mais de sidons que·l sieu enantimen.
     
IV
 
Mas amans dreitz non es desmezuratz,
   
enans ama amezuradamen ;
 
30
car entre·l trop e·l pauc mezura jatz :
   
estiers non es mezura, s’o enten,
   
anz notz quasqus amans e, quar no i men,
   
segur estei e franha fals’usansa
   
que·ls fals aman menon la fals’amansa;
 
35
e qui dreg sec, Dieus tot ben li cossen,
    o tart o temps, sivals al finimen.
     
V
 
Car ges li pro, el temps que n’es passatz,
   
non cercavon d’amor mas l’onramen,
   
e las dompnas en cui era beutatz
 
40
non feiron faich per ren desavinen :
   
per so eron elas e elh valen,
   
quar quecx sivals entendi’en honransa.
   
Mas ara es pretz tornatz en balansa,
   
que·l amador an autr’entendemen
 
45
don sortz blasmes e dans a manta gen.
     
VI
 
Era serai per totz los mais blasmatz
   
dels amadors d’aquest castiamen
   
e per celas on renha falsetatz,
   
que an lur cor en so qu’ieu lor defen.
 
50
Mas parsoniers es del mal, qui·l consen,
   
e totz hom bos deu destorbar pezansa
   
e·l savis deu lo fol tornar d’erransa :
   
per qu’ieu chasti cels qu’amon falsamen,
    e si peza a lur, a mi es gen.
     
VII
55
Als Castellas fai Dieus tant d’onramen
   
que totz temps an rei de pretz e d’onransa,
   
e·l miells del mon, mas er n’an melhoransa
   
qu’el es joves de jorns e vielhs de sen,
    a cui platz mais donars qu’a sel que pren.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI