Ricketts, Peter T. Les poésies de Guilhem de Montanhagol, troubadour provençal du XIIIe siècle. Toronto: Pontifical Institute of Mediaeval Studies, 1964.

Codi: 225,010 Autor: Guilhem de Montanhagol Gènere: Canso Número: XI

 

Nulhs hom no val ni deu esser prezatz

I	1	Nulhs hom no val ni deu esser prezatz
		s’aitan quan pot en valor non enten ;
		qu’om deu valer segon qu’es sa rictatz
		o sa vida no·l fai mas aunimen.
	5	Doncs qui ben vol aver valor valen
		ay’en amor son cor e s’esperansa,
		quar amors fai far ricx faitz d’agradansa
		e fai home viure adrechamen
		e dona joi e tol tot marrimen.
II	10	Mas ieu non tenc que si’enamoratz
		cel qu’ad amor vay ab galiamen;
		quar non ama ni deu esser amatz
		hom que sidons prec de nulh falhimen,
		qu’amans non deu voler per nulh talen
	15	ren qu’a sidons tornes a deshonransa ;
		qu’amors non es res mas aysso qu’enansa
		so que ama e vol ben lialmen,
		e qui·n quier als lo nom d’amor desmen.
III		Pero anc mi no sobret voluntatz
	20	tan qu’ieu volgues nulh faich desavinen
		de la bella a cui me sui donatz,
		ni tenria nulh plazer per plazen
		c’a lieis tornes a negun vilimen,
		ni·m poiria per ren dar benanansa
	25	de ren qu’a lieys tornes a malestansa ;
		quar fis amans deu voler per un cen
		mais de sidons que·l sieu enantimen.
IV		Mas amans dreitz non es desmezuratz,
		enans ama amezuradamen ;
	30	car entre·l trop e·l pauc mezura jatz :
		estiers non es mezura, s’o enten,
		anz notz quasqus amans e, quar no i men,
		segur estei e franha fals’usansa
		que·ls fals aman menon la fals’amansa;
	35	e qui dreg sec, Dieus tot ben li cossen,
		o tart o temps, sivals al finimen.
V		Car ges li pro, el temps que n’es passatz,
		non cercavon d’amor mas l’onramen,
		e las dompnas en cui era beutatz
	40	non feiron faich per ren desavinen :
		per so eron elas e elh valen,
		quar quecx sivals entendi’en honransa.
		Mas ara es pretz tornatz en balansa,
		que·l amador an autr’entendemen
	45	don sortz blasmes e dans a manta gen.
VI		Era serai per totz los mais blasmatz
		dels amadors d’aquest castiamen
		e per celas on renha falsetatz,
		que an lur cor en so qu’ieu lor defen.
	50	Mas parsoniers es del mal, qui·l consen,
		e totz hom bos deu destorbar pezansa
		e·l savis deu lo fol tornar d’erransa :
		per qu’ieu chasti cels qu’amon falsamen,
		e si peza a lur, a mi es gen.
VII	55	Als Castellas fai Dieus tant d’onramen
		que totz temps an rei de pretz e d’onransa,
		e·l miells del mon, mas er n’an melhoransa
		qu’el es joves de jorns e vielhs de sen,
		a cui platz mais donars qu’a sel que pren.