Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Bibliografia de l'edició
* Glossari

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Squillacioti, Paolo. Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Pisa: Pacini, 1999.

Nuova edizione riveduta e aggiornata per il "Corpus des Troubadours", 2009.

Codi: 155,022 Autor: Folquet de Marselha Gènere: Canso Número: II

 

Tant m'abellis l'amoros pessamens

 
 
Versione α
I
 
Tant m’abellis l’amoros pessamens
 
 
que s’es vengutz e mon fin cor assire,
 
 
per que no·i pot nuills autre pens caber
 
 
ni mais negus no m’es doutz ni plazens,
 
5
c’adoncs viu sas quan m’aucio·ill cossire;
 
 
e fin’amors aleuja mo martire
 
 
que·m promet joi mas trop lo·m dona len,
 
 
c’ab bel semblan m’a trainat longamen.
 
 
 
II
 
Ben sai que tot quant fatz es dreitz niens!
 
10
Eu qu’en puosc als s’Amors mi vol aucire?
 
 
qu’a escien m’a donat tal voler 
 
 
que ja non er vencutz ni el no vens;
 
 
vencutz si er qu’aucir m’an li sospire
 
 
tot soavet, si de lieis cui desire
 
15
non ai socors, ni d’aillor no l’aten,
 
 
ni d’autr’ amor non puosc aver talen.
 
 
 
III
 
Bona dompna, si·us platz, siatz sufrens 
 
 
del ben qu’ie·us vuoill, qu’ieu sui del mal sufrire,
 
 
e pois lo mals no·m poira dan tener,
 
20
anz m’er semblan que·l partam egalmens;
 
 
e s’a vos platz qu’en autra part me vire,
 
 
ostatz de vos la beutat e·l gen rire
 
 
e·l douz parlar que m’afollis mon sen
 
 
pois partir m’ai de vos, mon escien.
 
 
 
IV
25
A totz jorns m’etz plus bella e plus plazens,
 
 
per qu’ie·n vuoill mal als huoills ab que·us remire,
 
 
car a mon pro no·us poirian vezer
 
 
mas a mon dan vezon trop sotilmens:
 
 
mos dans non es, so sai, pos no·m n’azire
 
30
anz es mos pros, dompna, per qu’ieu m’albire,
 
 
si m’aucietz, que no·us estara gen,
 
 
car lo mieus dans vostres er eissamen.
 
 
 
V
 
Per so, dompna, no·us am saviamens 
 
 
c’a vos sui fis et a mos ops traire:
 
35
e·us cuig perdre e mi non puosc aver,
 
 
e·us cuig nozer et a mi sui nozens;
 
 
per so no·us aus mon mal mostrar ni dire,
 
 
mas a l’esgar podetz mon cor devire:
 
 
que·us cugei dir, mas aras m’en repen
 
40
e port els huoills vergoigna et ardimen.
 
 
 
VI
 
Trop vos am mais, dompna, qu’ieu no sai dire,
 
 
e car anc jorn aic d’autr’ amor desire
 
 
no m’en penet, anz vos am per un cen,
 
 
car ai proat l’autrui chaptenemen.
 
 
 
VII
45
Vas Nems t’en vai, chanssos, qui que·s n’azire
 
 
car gaug n’auran, per lo mieu escien,
 
 
las tres dompnas a cui eu te presen,
 
 
 
VIII
 
car ellas tres valon ben d’autras cen.
 
 
 
 
 
 
 
 
Versione β
I
 
Tant m’abelis l’amoros pessamens
 
 
que s’es vengutz ins en mon cor assire,
 
 
per que no·i pot nulhs autre pens caber
 
 
ni mais negus no m’es dos ni plazens,
 
5
c’adoncx viu sas cant m’ausizo·l cossire;
 
 
e fin’ amors aleuja mo martire
 
 
que·m promet joi mais trop lo·m dona len,
 
 
c’ab bel semblan m’a traynat lonjamen.
 
 
 
II
 
Be sai que tot cant fas es dreitz niens!
 
10
E qu’en puesc mays s’amor me vol aussire?
 
 
c’az esien m’a donat tal voler
 
 
on ja non er vencutz ni el no vens;
 
 
vencutz si er c’aussir m’an li sospire
 
 
tot suavet, pus de leys qu’ieu dezire
 
15
non ay socors, ni d’alhors non l’aten,
 
 
ni d’autr’ amor non puesc aver talen.
 
 
 
III
 
Bona dona, si·us platz, siatz sofrens
 
 
del be qu’ie·us vuelh, qu’ieu soi del mal sufrire,
 
 
e pus li mal no·m poiran dan tener,
 
20
ans m’er semblans que·ls partam engalmens;
 
 
pero si·us platz c’az autra part me vire,
 
 
partes de vos la beutat e·l dos rire
 
 
e·l bel semblan que m’enfolis mon sen
 
 
pueis partir m’ai de vos, mon essien.
 
 
 
IV
25
A totz jorns m’es pus bel’ e pus plazens,
 
 
per qu’ieu vuelh mal als huelhs ab que·us remire,
 
 
quar a mon pro no·us pogron anc vezer 
 
 
car a mon dan vezon trop sotilmens 
 
 
mas dans no m’er, car sivals no·m n’azire
 
30
ans m’es tan dos, dona, per que m’albire,
 
 
si m’aussizetz que no·us estara jen
 
 
car lo meus dans vostres es eysamen
 
 
 
V
 
Pero, dona, no·us am saviamens
 
 
c’a vos soi fis et a mos obs traire:
 
35
qu’ie·us tem perdre e mi non puesc aver,
 
 
e·us cug nozer e soi a mi nozens;
 
 
pero mos mals no·us aus mostrar ni dire,
 
 
mais a l’esgart podetz mon cor devire
 
 
car lo·us vuelh dir et eras m’en repen
 
40
e·n port n’als hueilhs vergonh’ et ardimen.
 
 
 
VI
 
Trop vos am mais, dona, que no·us sai dire,
 
 
e car anc jor aic d’autr’ amor desire
 
 
no m’en penet, c’ara·us am per un sen,
 
 
car ay proat autrui captenemen.
 
 
 
VII
45
Dona, ·l fin cor qu’ie·us ay no·us puesc tot dire,
 
 
mais per merce so qu’ie·us lais per no-sen
 
 
restauratz vos ab bon entendemen.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI