Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Appel, Carl. Bernart von Ventadorn, seine Lieder, mit Einleitung und Glossar. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1915.

Codi: 070,025 Autor: Bernart de Ventadorn Gènere: Canso Número: XXV

 

Lancan vei la folha                

I 1
     Lancan vei la folha
   
jos dels albres chazer,
   
     cui que pes ni dolha,
   
a me deu bo saber.
  5
     no crezatz qu’eu volha
   
flor ni folha vezer,
   
     car vas me s’orgolha
   
so qu’eu plus volh aver.
   
     cor ai que m’en tolha,
  10
mas no·n ai ges poder,
   
     c’ades cuit m’acolha,
    on plus m’en dezesper.
     
II  
     Estranha novela
   
podetz de me auzir,
  15
     que, can vei la bela
    que·m soli’ acolhir :
   
     ara no m’apela
   
ni·m fai vas se venir.
   
     lo cor sotz l’aissela
  20
m’en vol de dol partir.
   
     Deus, que·l mon chapdela,
   
si·lh platz, m’en lais jauzir,
   
     que s’aissi·m revela,
    no·i a mas del morir.
     
III 25
     Non ai mais fiansa
   
en agur ni en sort,
   
     que bon’ esperansa
   
m’a cofondut e mort,
   
     que tan lonh me lansa
  30
la bela cui am fort,
   
     can li quer s’amansa,
   
com s’eu l’agues gran tort.
   
     tan n’ai de pezansa
   
que totz m’en desconort ;
  35
     mas no·n fatz semblansa,
    c’ades chant e deport.
     
IV  
     Als no·n sai que dire
   
mas : mout fatz gran folor
   
     car am ni dezire
  40
del mon la belazor.
   
     be deuri’ aucire
   
qui anc fetz mirador !
   
     can be m’o cossire,
   
no·n ai guerrer peyor.
  45
     ja·l jorn qu’ela·s mire
   
ni pens de sa valor,
   
     no serai jauzire
    de leis ni de s’amor.
     
V  
     Ja per drudaria
  50
no m’am, que no·s cove ;
   
     pero si·lh plazia
   
que·m fezes cal que be,
   
     eu li juraria
   
per leis e per ma fe,
  55
     que·l bes que·m faria,
   
no fos saubutz per me.
         en son plazer sia,
   
qu’eu sui en sa merce.
   
     si·lh platz, que m’aucia,
  60 qu’eu no m’en clam de re !
     
VI  
     Ben es dreihz qu’eu planha,
   
s’eu pert per mon orgolh
   
     la bona companha
   
e·l solatz c’aver solh.
  65
     petit me gazanha
   
lo fols arditz qu’eu colh,
   
     car vas me s’estranha
   
so qu’eu plus am e volh.
   
     orgolhs, Deus vos franha,
  70
c’ara·n ploron mei olh.
   
     dreihz es que·m sofranha
    totz jois, qu’eu eis lo·m tolh.
     
VII  
     Encontra·l damnatge
   
e la pena qu’eu trai,
  75
     ai mo bon uzatge :
   
c’ades consir de lai.
   
     orgolh e folatge
    e vilania fai
   
     qui·n mou mo coratge
  80
ni d’alre·m met en plai,
   
     car melhor messatge
   
en tot lo mon no·n ai,
   
     e man lo·lh ostatge
    entro qu’eu torn de sai.
     
VIII 85
     Domna, mo coratge,
   
·l melhor amic qu’eu ai,
   
     vos man en ostatge
    entro qu’eu torn de sai.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI