Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Estudi introductori
* Glossari
* Observacions

* Davantal
* Bibliografia
* Testimonis
* Aparat crític
* Notes
* Traduccions
* Imatges

 

Appel, Carl. Bernart von Ventadorn, seine Lieder, mit Einleitung und Glossar. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1915.

Codi: 070,041 Autor: Bernart de Ventadorn Gènere: Canso Número: XLI

 

Can par la flors josta·l vert folh                          

I 1
      Can par la flors josta·l vert folh
   
      e vei lo tems clar e sere
   
      e·l doutz chans dels auzels pel brolh
   
      m’adousa lo cor e·m reve,
  5
      pos l’auzel chanton a lor for,
   
      eu, c’ai mais de joi en mo cor,
   
dei be chantar, pois tuih li mei jornal
    son joi e chan, qu’eu no pes de ren al.
     
II  
      Cela del mon qued eu plus volh,
  10
      e mais l’am de cor e de fe,
          au de joi mos dihz e·ls acolh
   
     e mos precs escout’ e rete.
   
     e s’om ja per ben amar mor,
   
     eu en morrai, qu’ins en mo cor
  15
li port amor tan fin’ e natural
    que tuih son faus vas me li plus leyal.
     
III  
     Be sai la noih, can me despolh,
(V)  
     el leih qu’eu no dormirai re.
   
     lo dormir pert, car eu lo·m tolh
  20
     per vos, domna, don me sove ;
   
     que „lai on om a so tezor,
   
     vol om ades tener so cor“.
   
s’eu no vos vei, domna, don plus me cal,
    negus vezers mo bel pesar no val.
     
IV 25
      Can me membra com amar solh
   
      la fausa de mala merce,
   
      sapchatz c’a tal ira m’o colh,
   
      per pauc vius de joi no·m recre.
   
      domna, per cui chan e demor,
  30
      per la bocha·m feretz al cor
   
d’un doutz baizar de fin’ amor coral,
    que·m torn en joi e·m get d’ira mortal !
     
V  
      Tals n’i a qued an mais d’orgolh,
(III)  
      can grans jois ni grans bes lor ve ;
  35
      mas eu sui de melhor escolh
   
      e plus francs, can Deus me fai be.
   
      c’ora qu’eu fos d’amor a l’or,
          er sui de l’or vengutz al cor.
   
merce, domna! non ai par ni engal.
  40 res no·m sofranh, sol que Deus vos me sal !
     
VI  
      Domna, si no·us vezon mei olh,
   
      be sapchatz que mos cors vos ve ;
   
      e no·us dolhatz plus qu’eu me dolh,
   
      qu’eu sai c’om vos destrenh per me.
  45
      mas, si·l gelos vos bat’ de for,
   
      gardatz qu’el no vos bat’ al cor.
   
si·us fai enoi, e vos lui atretal,
    e ja ab vos no gazanh be per mal !
     
VII  
Mo Bel-Vezer gart Deus d’ir’ e de mal,
  50 s’eu sui de lonh, e de pres atretal !
     
VIII  
Sol Deus midons e mo Bel-Vezer sal,
    tot ai can volh, qu’eu no deman ren al.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI