Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Notice Bibliographique
* Vocabulaire

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Squillacioti, Paolo. Le poesie di Folchetto di Marsiglia. Pisa: Pacini, 1999.

Nuova edizione riveduta e aggiornata per il "Corpus des Troubadours", 2009.

Code: 155,007 Auteur: Folquet de Marselha Genre: Chanson de croisade Numero: XIV

Chantars mi torna ad afan

I   Chantars mi torna ad afan
    quan mi soven d’En Barral,
    e pois d’amor plus no·m cal,
    no sai com ni de que chan;
  5 mas quecs demanda chansso
    e no·il cal de la razo:
    c’atressi m’es ops la fassa
    de nuou, cum los motz e·l so;
    e pois forssatz, ses amor
  10 chan per deute de follor,
    pro er mos chans cabalos
    si non es avols ni bos.
     
II   Amador son d’un semblan
    e·l ric cobe d’atretal,
  15 c’ades ab dolor coral
    mermon lor joi on mais n’an:
    qu’en luoc de fenestra so
    que merma s’om i apo;
    on plus pren quecs so que cassa
  20 plus a del segre ochaiso;
    per qu’ieu teng cel per meillor
    que rei ni emperador
    qui celz mals aips vens amdos
    que vensso·l plus dels baros.
     
III 25 Bon fora s’om prezes tan
    Dieu cum si ni ben cum mal!
    mas so prez’ om que no val
    e son pro ten hom a dan;
    per qu’ieu no·us aus vostre pro
  30 dir chantan, que no sap bo
    al segle, ni cre que·l plassa
    qui·l di ren si so mal no;
    mas pero la deshonor
    posc dir si·l turc entre lor
  35 son vencut ni baissat jos,
    pois tuich vencut venson nos.
     
IV   Be·ns vensson, puois nuill deman
    non fam de l’anta mortal,
    e si nos fossem leial
  40 tornera·ns ad honor gran;
    qu’us cortes geins de Dieu fo
    que·il ric trobesson perdo,
    que·s fan plus frevol de glassa
    qui d’astinenssa·ls somo;
  45 mas, conqueren ab lauzor
    n’a Dieus pres en son labor
    mains que ja confessios
    no·il plagra s’aquo no fos.
     
V   Doncs, nostre baron que fan
  50 ni·l reis engles, cui Dieus sal?
    Cuida aver fait son jornal?
    Mout i aura lait engan
    s’il a fait la messio
    et autre fai la preiso:
  55 que l’emperaire·s percassa
    cum Dieus cobres sa reio!
    que primiers cre que·i socor
    si Dieus li rent sa honor:
    be·s taing, tant es rics lo dos,
  60 c’aitals sia·l guizerdos.
     
[VI]   [Al rei frances lau refassa
    ·l tornar, c’om no·l teng’ a bo;
    per qu’eu dic, s’era·i socor
    qu’es ops, que no·s don paor,
  65 e s’ar no·i vai qu’es saisos
    dic c’aunit[z] es per un dos.]
     
VII   N’Aziman mout mi sap bo,
    e mout en pretz mais valor
    c’ab En Barral, mon seignor
  70 es mortz pretz e messios
    aissi cum s’anc res non fos.
     
VIII   En Totztemps, et ieu e vos
    em l’us per l’autre joios.
     
     
    Versione β
I   Chantar me torna ad afan
    can me soven d’En Barral,
    e pus d’amor re no·m cal,
    no sai com ni de que chan;
  5 chascus demanda chanzo
    e no·l chal de la razo:
    c’atressi m’es obs la faza
    de nueu, com lo motz e·l so;
    mas forzatz e ses amor
  10 chant per deute de foilor,
    pro er mos chantz cabalos
    si non es avols ni bos.
     
II   Amador son d’un semblan
    e·l ric cobe atrestal,
  15 c’usquex ab dezir coral
    mermon lor joy on pus n’an:
    qu’en luec de fenestras so
    que merman s’om n’i apo;
    c’on pus pren quex zo que cassa
  20 pus a del segle ochaiso;
    per qu’ieu tenc cel per meillor
    que rei ni emperador
    qui cels ab mals vens amdos
    que venso·l plus dels baros.
     
III 25 Ben for s’om prezes tan
    Dieu com si e be com mal!
    mas zo pres’ hom que no val
    e son pro ten hom a dan;
    per qu’ieu non aus vostre pro
  30 dir chantan, car no sap bo
    al segle ni cre que plaza
    nulha re si de mal no;
    mas sevals la deshonor
    dey dir que·l turc entre lor
  35 son vencut ni baissat jos,
    e totz vencutz venson nos.
     
IV   Ben vens hom, mas nuill deman
    no fan de l’onta mortal;
    e si nos fossem leial
  40 molt y agram honor gran;
    c’us cortes geins de Dieu fo
    quels rics no trobon perdo:
    que son plus frevols que glassa
    c’ades tenon tal sermo;
  45 mas combatten ab lauzor:
    e pren Deus e son labor
    mains que ja confessios
    no·l plagra s’aqui no fos.
     
V   E·l nostre baro que fan
  50 e·l rei engles, cui Dieus sal?
    C’ara vei fait son jornal.
    Mout i aura lag engan
    s’el a fait la messio
    e l’autre fan la presso:
  55 que l’emperaire percassa
    com Dieus cobres razo!
    E qui primer li secor
    Dieus li dara gran honor:
    e mas, tan gens es lo dos,
  60 rics sera lo gasardos.

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI