Appel, Carl. Bernart von Ventadorn, seine Lieder, mit Einleitung und Glossar. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1915.

Code: 392,027 Auteur: Bernart de Ventadorn Genre: Canso Numero: -

Can lo dous temps comensa                                                             

I	1	Can lo dous temps comensa
		e pareis la verdura
		e·l mons s’esclair’ e gensa
		e tot cant es, melhura,
	5	chascuna creatura
		s’alegra per natura ;
		eu sols fatz estenensa
		de far envezadura.
II		En aspra penedensa
	10	sui, s’a lonjas me dura,
		qu’en tal ai m’entendensa,
		don nulhs bes no m’agura.
		tot’ ai meza ma cura
		en cor de peira dura ;
	15	e sai que fauc falhensa,
		car non am per mezura.
III		En sa bela fachura
		ed en so clar vizatge
		paus tota ma rancura
	20	com en ric senhoratge.
		tant es de bel estatge,
		rich’ e de gran linhatge,
		qu’eu no cre, s’ilh o jura,
		refut mon omenatge.
IV	25	E si·m tenh a tortura
		lo seu respos salvatge,
		sei olh m’en fan drechura,
		que·m son del cor messatge ;
		qu’eu sai be per uzatge,
	30	qu’olh no celon coratge.
		sol aisso·m n’asegura,
		qu’eu no·n ai autre gatge.
V		Mout fai gran vilanatge
		qui trop leu s’espaventa,
	35	qu’apres lo fer auratge
		vei que·lh dous’ aura venta.
		s’a ·xx· ans o a ·xxx·
		agues sauva m’ententa,
		ges no planh mo damnatge
	40	vas que ma joy’ es lenta.
VI		Domna pros e valenta,
		genser de la plus genta,
		faitz vostre cors salvatge
		tan privat qu’eu lo senta ;
VII	45	Car s’eu mor, domna genta,
		que ja nuza no·us senta,
		mos cors n’aura damnatge
		e m’arma n’er dolenta.