Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.comJavascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

* Introduction
* Vocabulaire
* Observations

* Présentation
* Bibliographie
* Témoignage
* Appareil critique
* Notes
* Traductions
* Images

Appel, Carl. Bernart von Ventadorn, seine Lieder, mit Einleitung und Glossar. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1915.

Code: 070,001 Auteur: Bernart de Ventadorn Genre: Canso Numero: I

Ab joi mou lo vers e·l comens

I
1
     Ab joi mou lo vers e·l comens,
   
     et ab joi reman e fenis ;
   
     e sol que bona fos la fis,
   
     bos tenh qu’er lo comensamens.
 
5
          per la bona comensansa
   
          meve jois et alegransa ;
   
e per so dei la bona fi grazir,
    car totz bos faihz vei lauzar al fenir.
     
II
 
     Si m’apodera jois e·m vens :
 
10
     meravilh’ es com o sofris
   
     car no dic e non esbrüis
   
     per cui sui tan gais e janzens ;
   
          mas greu veiretz fin’ amansa
   
          ses paor e ses doptansa,
 
15
c’ades tem om vas so c’ama, falhir,
    per qu’eu no·m ans de parlar enardir.
     
III
 
     D’una re m’aonda mos sens :
         c’anc nulhs om mo joi no·m enquis,
   
     qu’eu volonters no l’en mentis ;
 
20
     car no·m par bos essenhamens,
   
          ans es foli’ et efansa,
   
          qui d’amor a benanansa
   
ni·n vol so cor ad autre descobrir,
    si no l’en pot o valer o servir.
     
IV
25
     Non es enois ni falhimens
   
     ni vilania, so m’es vis,
   
     mas d’ome, can se fai devis
   
     d’autrui amor ni conoissens.
   
          enoyos ! e que·us enansa,
 
30
          si·m faitz enoi ni pesansa ?
   
chascus se vol de so mestier formir ;
    me cofondetz, e vos no·n vei jauzir.
     
V
 
     Ben estai a domn’ ardimens
   
     entr’ avols gens e mals vezis ;
 
35
     e s’arditz cors no l’afortis,
   
     greu pot esser pros ni valens ;
   
          per qu’eu prec, n’aya membransa
              la bel’, en cui ai fiansa,
   
que no·s chamje per paraulas ni·s vir,
 
40
qu’enemics c’ai, fatz d’enveya morir.
     
VI
 
     Anc sa bela bocha rizens
   
     non cuidei, baizan me träis,
   
     car ab un doutz baizar m’aucis,
   
     si ab autre no m’es guirens ;
 
45
          c’atretal m’es per semblansa
   
          com de Peläus la lansa,
   
que del seu colp no podi’ om garir,
    si autra vetz no s’en fezes ferir.
     
VII
 
     Bela domna, ·l vostre cors gens
 
50
     e·lh vostre belh olh m’an conquis,
   
     e·l doutz esgartz e lo clars vis,
   
     e·l vostre bels essenhamens,
   
          que, can be m’en pren esmansa,
              de beutat no·us trob egansa :
 
55
la genser etz c’om posch’ el mon chauzir,
    o no i vei clar dels olhs ab que·us remir.
     
VIII
 
         Bels Vezers, senes doptansa
   
         sai que vostre pretz enansa,
   
que tantz sabetz de plazers far e dir :
 
60
de vos amar no·s pot nuls om sofrir.
     
(IX
 
         Ben dei aver alegransa,
   
         qu’en tal domn’ ai m’esperansa,
   
que, qui·n ditz mal, no pot plus lag mentir,
    e qui·n ditz be, no pot plus bel ver dir.)

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI