Notes - Anmerkungen - Notes - Notas - Notes - Note - Nòtas

Longobardi, Monica. I vers del trovatore Guiraut Riquier. "Studi Mediolatini e Volgari", 29 (1982-1983), pp. 17-163.

248,084- Guiraut Riquier

1 ss. La nota delle virtù in disarmo e dei vizi in auge non è ignota a Riquier, cfr. vers III e vers VIII, entrambi in apertura. Qui, in particolare, tali qualità si dispongono verso a verso, opponendosi l'una all'altra, con i relativi attributi, cfr. anche Thiolier-Méjean, p. 311.
 
5-6. è  esattamente il contrario dell'atteggiamento dell'uomo saggio secondo Riquier, che deve « atemprar son poder ab son dever », cfr. VI, 41-42 nota.
 
10-11. Cfr. XX, 57-58 « De far l'obra son trop li dictador / de drechura, e pauc li fazedor ».
 
13. Ci ricorda il Romans de mondana vida del contemporaneo Folquet de Lunel. I vers di Riquier hanno numerose consonanze col Romans, ma in questo la satira sociale è più viva, ricca com'è di particolari curiosi e divertenti.
 
15. Cfr. XVIII, 8 « e qui conoys, mescre sa conoyssensa ». La sostanza dei vv. 15-17 (spregiudicatezza ed avidità) si trova in un exemplum al vers XVIII, 14 « e per aver, avera·ls messongiers », cfr. XXIV, 11: « ni 'sap que s'es razos ni conoyssensa ».
 
20. Per l'uso di quar al posto di que, cfr. Pellegrini, p. 300.
aizit- PD, 13 « proche ».
 
22. patz e Dieus, accomunati nello stesso esilio, (v. 25 « quar Dieus ... no vol remaner ... » sono anche nel vers XVIII, 22-23 « ... per que patz nos fug, que·ls vers paziers / par que nos falh per la nostra falhensa ».
 
27. baratz e tensos è una variante di platz e tensos (XVIII, 26) e di erguelhs e baratz (v. 34).
Per barat cfr. Thiolier-Méjean, p. 131 « L'idée de départ est celle de fraude en affaires » e, per alcuni esempi pratici, Eichelkraut, p. 29, 113-117 « l'autre ven peltre per argen / l'autre ven jueill per anona, / e l'autre ven sa carn puden, / prometen a Dieu qu'es bona / e l'autre mals draps per bos ven. ».
 
28. R esserrada. Emerge qui un'altra immagine, quella di una virtù ormai chiusa al mondo, cfr. vers XXI, 23-24 « tant vey que tortz s'afara / dreitz es esserratz ».
 
30-31. Per erguelhs, cfr. Thiolier-Méjean, p. 154, per merce, p. 96.
al mon oblida, cfr. SW VI, 446 « alcuna res m'oblida = ich vergesse etwas ».
 
33. Pfaff mette a testo la lezione di R, senza a parer mio, una reale necessità. Infatti, sia la forma nominativale di Cres, che la forma obliqua di R sono valide, cfr. Crescini, p. 440.
 
34. ginhos, cfr. Thiolier-Mejean, p. 129 « Genh ou engenh (« ruse ») est utilisée deux fois par B. Carbonel; engenhar, engenhaire (« tromper » et « trompeur ») sont peu fréquents ... ». Esiste anche il senso positivo di « ingénieux », ma la sfumatura più corrente è quella di « trompeur ». Cfr. Riquier, vers XI, 29 « pel segle ginhos ».
 
34-36. Questi due vizi fondamentali del segle ginhos hanno sull'uomo effetto ottenebrante (cfr. II, 51-2 « sa conoyssensa mescre / e ses son pro au e ve »), opposto a quello del libero arbitrio: i primi « tolhon auzir e vezer », il secondo li offre, cfr. Pfaff, LXXI, p. 107 « De vezer e d'auzir Ha hom entendemen, Et aquel dona sen, Cen dona conoissensa ... ».
Per questa teoria cfr. anche Eichelkraut, p. 36, vv. 328-332 « Cascus podem saber per ver, / si ben avem sert albire, / que dieus don'auzir e vezer / e sen ad home d'eslire / ben o mal ».
 
37. Cfr. vers XXIV, 2-3 « lo filh de Dieu, qu'elh venc mostrar la via / de salvamen ... ».
 
39. ademprada - cfr. PD, 6; R « adzemprada », per tale grafia cfr. XX, 55, nota.
 
40. polida - Rayn. IV, 591 « joli, agréable »; SW VI, 433 « glatt » (‘ agevole ') e « Hübsch » (' carino ', ' grazioso '); PD, 301 « poli, uni »; Mistral, II, 614 « poulit; joli, charmant ».
La strada del bene, poiché poco usata (« ademprada ») è di conseguenza poco spianata, e presenta ancora molte asperità (i due poli sono infatti: ' liscio ' e quindi ‘ scorrevole ', ' gradevole '). Infatti anche al vers XVIII, 41-44, dove compare la metafora del camis de vida, si dice che « a paucx vius agensa ».
 
41. mot es greus per tener - cfr. vers V, 29-35 « Que ·l camis es de comensar cozens / tant es estreitz ez aspres per fromir ... tans hi trob'om de passes perillos (« petit es polida ») que nulhs, ses guit, no va tro la guandida » (cfr. anche, v. 28 e, in questo vers, v. 38 il motivo della guida veraya, guida del ver gaug). Il camis de mort è invece, parallelamente: « leus per saber e per tener leugiers » (XVIII, 42).
 
44. Il mons che l'uomo « deu fort temer » è il segle ginhos.
 
48-49. Cfr. vers VIII, 21-22 « e qui pus l'a privat avut, / mais a multiplicat son dan ».
 
50. Cfr. XXII, 45 « el mal dous »; cfr. Pfaff, LXXV, 419-424 « Non plai mai ben que mal? Car mals es general De dir trop prezentier E de pessar leugier, E saboros de far ».
 
53. R adzirem, cfr. v. 39. 

 

 

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI