Notes - Anmerkungen - Notes - Notas - Notes - Note - Nòtas

Longobardi, Monica. I vers del trovatore Guiraut Riquier. "Studi Mediolatini e Volgari", 29 (1982-1983), pp. 17-163.

248,072- Guiraut Riquier

D'ora in poi R non riporta più, per i vers, notazione musicale. Per C, cfr. BERTOLUCCI P., Il Canzoniere, 239-240.
 
1-2. Cfr. incipit vers XX, nota.
sabersè il belh saber de trobar del vers XXVI, 18-19, la bella arte di comporre versi che Riquier presenta come patente a corte, non solo per meritare il nome di poeta, ma per raggiungere la più alta qualifica della sua  categoria  « doctor de trobar» (cfr. BERTOLUCCI P., p. 106). Per i passi della Supplica direttamente riguardanti tale espressione, cfr. vv. 1-3 « Pus Dieus m'a dat saber / et entendemen ver / de trobar sertamens ... » (p. 49); vv. 716-718 « prec vos propriamens / de sels que an saber / de trobar sert e ver ... » (p. 68); e vv. 760-763 « mas si Dieus non (PFAFF [aiz]ina) / home en comensar / al saber de trobar / ja nulh temps non l'aura. » (p. 69). È dunque, addirittura, un dono di Dio.
 
5. lurs segres - infinito con funzione di sostantivo, cfr. vers XI, 20: « quar sos segres m'es avutz saboros ».
 
7. R adzordenatz (cfr. anche più avanti, v. 12) per tale grafia cfr. XX, 55 nota.
 
9. se sufrir - PD, 349 e BARTSCH-KOSCHWITZ, 112, 30 « ' e qui soferre s'en pogues ' = s'abstenir ». (Guiraut de Bornelh, Reis glorios, verais lums e clartatz).
 
10. Mot m'es greu, cfr. vers VI, 29 nota.
 
13. mals platz, cfr. XX, 26 nota.
 
14. Cfr. vers XXIV, vv. 25-26: « Mais son l'amat que no son l'amador / de Dieu ».
 
15. CR Dieus, PFAFF Dieus. Ho ritenuto opportuno correggere Dieus in un obliquo Dieu, dato che funge da oggetto della frase precedente, di cui è soggetto us.
 
16. Che Dio si adiri, perché noi non lo amiamo, è anche la preoccupazione di Folquet de Lunel, nel Romans de mondana vida, vv. 67-69 (ed. EICHELKRAUT, p. 28): « E pus Dieus ve, qu'a nos non cal / de luy, vol penre venjansa / de nos ... ».
onra è indicativo retto da par, cfr. RAYN. IV, 427: « Era par ben que valors se desfai. (Aimeric de Peguilain) ».
 
17. La rima col sens del v. 2 ‘senno’ s’impone equivoca, ma le ipotesi sul cens di questo verso offrono qualche difficoltà (cen, numerale, sarebbe indeclinabile; cens < census?, attestato in a. fr. trecens, non figura in prov.). A meno che, il senso idiomatico del sintagma de tans cens (ancora ‘senno’) non basti a scongiurare il mot tornat.
 
21. R è ipometro per apografia dei due de.
 
22. bos afars - THIOLIER-MÉJEAN, p. 113: « bonne action », cfr. v. 33.
 
23. s'afarar - PD, 8 « se mettre au travail ».
 
25-26. Cfr. III, 17-20 « Quar apellatz / es savis e cortes / qui es creyssens / del sieu ab qualque cors / »; quest'ultima parte, poi, corrisponde al verso 27, significando ‘in qualsiasi modo’, cioè anche illecitamente (« ab que dreg no y albir »).
 
31. hubren camis serratz - cfr. vers VII, 39-42: « q'us no trobava cosselh / de salvar, tro vos vengues / el mon, qu'era totz sosmes / al fals enemic esquiu. ».
 
32. a far ha valore finale, come in « draps a vendre » o « favas a desgranar », RAYN. I, 2 o CRESCINI, p. 347.
 
33. PFAFF « vol de mal aia fars » preferisco ' prestare ' la « a » all'ultima parola per formare afars, senz'altro più convincente di fars. Afars de mal si oppone a bos afars del v. 22. Per l'uso del congiuntivo (invece dell'infinito) nelle due frasi con identico soggetto, cfr. vers XV, 12-13 « que·ns aten, / qu'a bon port nos traisses », e l'esempio di OROZ, 50, 7 « per que desir que vis fenir la nuit », con relativo commento.
 
37. Il valore dei due de dei vv. 37 e 38 è strumentale, come attestato in MEYER-LÜBKE, III, 463 « de avec le sens instrumentai dans l'a. fr. de sa main destre ses beneïst (Rol. 3066) ».
 
41. meritz, vox media, è specificato da « De doloiros pezars » (v. 37) come pena, e da « de gaugz dous e plazens » (v. 38) come ricompensa. Ritorna il motivo della ' resa dei conti ', cfr. VIII, 14-16 nota e XXII, 36-37.
 
44. al reculhir CR, forse attratto dai vicini « al gaug » (v. 43) e « al dol » (v. 45). Ho corretto in a reculhir, intendendolo con valore finale.
 
46. La morte di Alfonso avvenne nel 1284, cfr. ANGLADE, p. 168, nota.

 

 

 

 

 

 

 

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal

UAI